Història del petròleu en l'Argentina

Se sol citar el començ de la història del petròleu en Argentina quan va aparéixer el primer jaciment en l'hidrocarbur el 13 de decembre de 1907, en el llavors poble de Comodoro Rivadavia. Quinze anys despuix, Hipólito Yrigoyen va fundar Jaciments Petrolífers Fiscals (YPF), primera empresa encarregada de l'extracció, destilació i transport del petròleu i els seus derivats. El petròleu va ser un recurs natural molt important per a Buenos Aires alguna cosa que no molts varen tindre en conte. El general i ingenier Enrique Mosconi va estar a càrrec d'aquella empresa estatal, havent-se nomenat director de la petrolera pel president de la República Marcelo Torcuato de Alvear. Durant la direcció de Mosconi YPF va construir la gran destilería de l'Argent i l'empresa va triplicar la seua producció de petròleu, sent capaç de produir per sí sola tants hidrocarburs com totes les empreses privades juntes. Durant el periodo conegut com década infame varen existir pocs alvanços en la producció de petròleu, estancant-se el creiximent de YPF. Despuix de la década infame va assumir Juan Dumenge Perón, trobant-se en una YPF en gran debilitat institucional, cap al fi del seu govern va buscar l'ajuda de capitals estrangers per a incrementar la producció, lo que es va frustrar per l'oposició de diversos sectors, inclús dins del seu propi partit, sobretot pels contractes en una filial de la Standard Oil que es proponien des del govern.

Erro al crear miniatura:

Antic logotip de YPF, principal empresa petrolera argentina.

Erro al crear miniatura:

El primer pou petroler d'Argentina, en Comodoro Rivadavia construït en 1907, es troba intacte fins a hui en dia.

Des del derrocament de Perón en 1955 fins a 1983 l'Argentina va sofrir lo que alguns historiadors varen cridar el periodo de democràcia dèbil, pel hostigamiento de les forces militars a les institucions republicanes. El govern desarrollista d'Arturo Frondizi (1958-1962) va firmar varis contractes petrolers en empreses estrangeres en la finalitat de conseguir el autoabastiment energètic, fet que es va conseguir en menys de quatre anys. No obstant el seu govern va ser perdent respal pel seu virage ideològic. En la presidència d'Arturo Illia (1963-1966) alguns dels tretze contractes petrolers de Frondizi varen ser anulats per ser acusats de «perjudicials per a la Nació», i el país va tornar al desproveïment. El govern de facto de Juan Carlos Onganía va modificar la llei 14.773 (realisada per Frondizi), i va mantindre el mateix principi de la propietat estatal del petròleu, pero eliminant-se el monopoli de YPF.

En les gestions dels següents governs militars i civils no va haver molts canvis en la política petrolera, no obstant la producció va ser aumentant. En el govern de Raúl Alfonsín les reserves varen descendir, encara que va haver un chicotet increment en la producció. La Llei de Reforma de l'Estat sancionada pel peronisme a fins de 1989, va obrir una instància de desnacionalisació dels recursos econòmics i energètics del país. En 1992 el govern peronista de Carlos Menem desnacionalizó el petròleu, transferint els jaciments d'hidrocarburs de l'Estat Nacional a les províncies, pero esta llei també va privatizar a YPF, perdent el poder de la seua decisió en política petrolera. La companyia espanyola Repsol va comprar a YPF i va passar a cridar-se Repsol YPF. La petrolera espanyola sobreexplotó els jaciments, pero no varen explorar nous. A conseqüència d'estes polítiques, durant el 2010 i 2012 (govern de Cristina Fernández de Kirchner), Repsol YPF va tindre que importar en reiterades ocasions, grans cantitats de nafta, per a poder abastir els sortidors de les estaciones de servici per a automòvils, camions i màquines agrícoles. En algunes ocasions també va haver faltantes de gas, lo que va derivar en una chicoteta reculada en l'indústria. L'Argentina és un país molt depenent del gas, sent junt a Rússia el país de major ocupació de gas com a energia.

En el primer trimestre de 2012, vàries províncies varen expropiar àrees que es trobaven en concessió de Repsol YPF, mentres que el govern de Cristina Fernández de Kirchner buscava recuperar part de YPF. Finalment, el 16 d'abril d'eixe any, el govern argentí va decidir expropiar la petrolera, adjudicant-se aixina el 51 % de les accions en poder de Repsol per a l'Estat nacional i repartint el 49 % restant en accions per a les províncies productores.

Antecedents

Abans de la troballa en Comodoro Rivadavia, en 1865 en la província de Jujuy es va realisar una exploració per a intentar trobar petròleu, i per a això en aquell any es va formar la Companyia Jujeña de Kerosén S.A. Leonardo Vila va ser el primer empresari que va intentar trobar petròleu per a la seua comercialisació, pensant en l'abastiment de kerosén destinat al allumenat públic. Pero existia un contratemps: per a poder realisar l'exploració, Vila tenia que demanar autorisació a les autoritats jujeñas, i despuix al Poder Llegislatiu Nacional. Tot això va produir diverses anades i vingudes que, al final, varen fer abortar el proyecte. A fins de el XIX, varis mamprenedors varen sofrir el mateix inconvenient.

En la província de Mendoza en 1886 la Companyia Mendocina de Petròleu va aplegar a realisar vàries perforació i a extraure una considerable cantitat de petròleu. De la mateixa manera que atres activitats privades en el rubro petroler en eixa época, no va tindre èxit.

En 1902 durant el segon govern de Juliol Argentí Roca es va crear per mig del Ministeri d'Agricultura la Comissió d'Estudis de Napas d'Aigua, Jaciment Carboníferos i Investigacions Geològiques. L'ingenier Hermite va ser un dels inspiradores del proyecte. Els descobridors es varen propondre principalment a buscar aigua i paralelament a això, aprofitar les perforació per a fer mapes i estudis geològics. La comissió va impulsar l'investigació del subsol argentí, resa un dels informes que:

(...) La comissió ha proseguit activament el seu treball, examinant el districte de Chos Malal, Neuquén (...) per a explorar els jaciments carboníferos (...) Al servici d'esta tasca varen ser posades dos perforadora de corona de diamant, una de cent metros (...) i una atra de trescents metros.

És un indici que des del govern, ademés d'aigua, s'estava buscant fonts energètiques.

L'explotació de carbó va adolir d'alguns problemes: per un costat era desfavorable per als interessos britànics, ya que per a ells era vital la relació «carns i cereals per combustibles» per a mantindre una balança comercial favorable. A banda, el carbó argentí no tenia molt poder calòric. No obstant, durant el govern de Juan Dumenge Perón es va aplegar a explotar carbó en resultats rendables per al país.

En 1903 s'havia perforat el pou 1 en Comodoro Rivadavia, pero solament es va aplegar aproximadament a 150 o 170 metros de profunditat, perque l'equip usat no era adequat per a major profunditat. Els operaris varen notar que hi havia taques aceitosas en el fanc del pou; davant l'absència d'un especialiste, els treballadors varen atribuir dites taques a pèrdues de lubrificant per part de la bomba d'injecció. Est pot ser un indici de l'existència d'hidrocarburs. El pou 2, denominat Chubut, estava ubicat tres quilómetros al nort del poble i a mil metros de la costa; es va amprar una màquina adquirida d'Europa per a la perforació. El pou un va ser perforat per orde de la Comissió d'Estudis de Napas d'Aigua i Jaciments Carboníferos.

A partir de 1904 el govern va mamprendre relevamientos geològics i mineralógicos en distintes regions del país, des de finals de el XIX es varen explotar distintes regions del país en busca de minerals, per ad açò es varen comprar en l'exterior maquinària perforadora i equip de sondaje per a petròleu.

Descobriment dels primers jaciments

Erro al crear miniatura:

José Fuchs oriunt d'Alemània, va ser un dels responsables del descobriment de petròleu en Comodoro Rivadavia.

En 1907 es va practicar per primera volta una perforació en Comodoro Rivadavia, pero es va interrompre quan a una de les màquines se li va trencar un engranage en aplegar la perforació als 175 metros. L'ingenier Enrique Hermitte va manar a Pablo Nogués de viage a Europa i a Estats Units en l'objectiu de comprar maquinària i conseguir personal capacitat per a la seua ocupació. El 26 de setembre de 1904 Hermitte va ser nomenat cap de Mines en tongada d'Henry Davis Hoskold qui havia mort poc temps arrere. D'esta forma la Comissió de Napas d'Aigua i Jaciments Carboníferos va formar part de la Divisió de Mines, Geologia i Hidrologia, i més tart s'integraria a la Direcció general, ent que Hermitte dirigiria fins a 1922.

Quan Juliol Keidel es va fer càrrec de la secció Geologia en 1906, la Divisió de Mines va aumentar els seus recursos sobre 1904, en el citat any Keidel va adquirir noves perforadora d'Àustria, una d'elles seria la responsable del descobriment de petròleu. El Ministre d'Obres Públiques Ezequiel Ramos Mexía va promulgar la Llei de Foment dels Territoris Nacionals n.º 1532 en 1908, la qual establia una ret de ferrocarrils i la regulació dels rius d'embassament i regadiu, aixina com la reestructuració dels ports propencs. El pla va estar destinat a desenrollar la Patagonia, pero es va trobar en l'oposició del Ferrocarril Pacífic.

Els primers jaciments de petròleu varen ser descoberts en el llavors poble de Comodoro Rivadavia. El primer va aparéixer el 14 de decembre de 1907, quan una perforadora estava realisant un pou per a trobar-ho a tres quilómetros del Cerro Chenque. La màquina va aplegar a perforar prop de 500 m de profunditat, pero els obrers varen decidir abandonar el treball posat que l'equip del com disponien no els permetia aplegar més fondo. Més tart varen adquirir nou equipament per a perforació de major profunditat. Estos equips varen ser comprats en Europa, i eren del tipo Fauck. Va ser l'ingenier Juliol Krause, cap de la secció Hidrologia i Perforació qui va realisar eixa compra, mentres que l'operatiu era planejat per José Fuchs.

Despuix de nou mesos de treball, i aplegant a perforar un total de 545 m, va començar a brotar del sol un líquit viscós, aceitoso i en olor a nafta. Les oficines de Mines en Buenos Aires varen rebre un comunicat des de Comodoro Rivadavia que dia: «Es creu haver donat en una napa de kerosene». Krause va ordenar suspendre la perforació i verificar la troballa, i aixina el 13 de decembre va aplegar un nou telegrama que va confirmar l'existència d'hidrocarburs a més de cinccents metros de profunditat, per lo que es va comunicar oficialment el descobriment d'un jaciment de petròleu en Comodoro Rivadavia. Quan es va descobrir el petròleu es varen formar dos grans interrogants: per un costat el tema de qui seria el propietari del recurs, i l'atra sobre quina empresa o mamprenedor deuria explotar els hidrocarburs. Fuchs havia ordenat perforar més allà dels 500 m, pese a que estava en risc l'integritat de la maquinària:

Servixca's fer present al senyor [José] Fuchs que esta Secció desijaria dur la perforació a la major profunditat possible, pero sempre que en opinió d'ell no hi haja cap perill de ruptura, puix el poder la màquina és teòricament de 500 metros.

Telegrama de Juliol Krause a Beghin, 15 de novembre de 1907.

Erro al crear miniatura:

Carta de comunicació del descobriment de petròleu en Comodoro Rivadavia, 1907.

Per mig d'un decret es va crear el 24 de decembre de 1910 la Direcció general d'Explotació de Petròleu de Comodoro Rivadavia, la primera comissió administrativa estatal, en l'objectiu de planificar, controlar i administrar l'explotació de les riquees energètiques. El seu primer president va ser Luis Huergo, qui mostrava enemistat en la Standard Oil, mentres que mostrava certa admiració pel capital britànic. La Direcció va ser l'antecedent de lo que més tart es va conéixer com Jaciments Petrolífers Fiscals. Va funcionar entre 1910 i 1922 i va ser dirigida per una comissió integrada pels ingeniers Hermitte i Luis Huergo.

Segons el director de Mines, Geologia i Hidrografia Enrique Hermitte,

el descobriment del petròleu en Comodoro Rivadavia és una conseqüència, si no directa, per lo manco mediata del superior decret d'octubre de 1904 disponent la confecció del Mapa Geològic i Econòmic de la República i de la manera cóm es va encarar la seua resolució.

També és notable la declaració de Francisco Moreno:

Aigua potable no van a trobar, açò li'l puc dir casi en seguritat, pero és fàcil que troben una atra cosa de tant o més valor; yo estic convençut que deu haver petròleu baix d'estos camps i per a averiguar açò és necessari que es facen perforació, aixina que soliciten nomás la perforadora que yo els vaig a ajudar en les seues gestions.

Francisco Moreno, 1901.

Les declaracions de Hermite i Moreno, sumades al recent revisionisme històric, han sugerit que –en contra posició de lo que se sol creure– en Comodoro Rivadavia la troballa de petròleu havia segut planificat, en objectius precisos, i no per accident com es va pensar durant molts anys.