Història d'Amèrica Llatina

El terme «Amèrica Llatina» es va originar en els anys 1830, principalment a través de Michel Chevalier, qui va propondre que la regió es podia aliar en la «Europa Llatina» contra atres cultures europees. El terme es referix principalment als països de parla espanyola i portuguesa en el Nou Món.

Abans de la colonisació europea d'Amèrica a finals de el XV i principis de el XVI, la regió albergava numerosos pobles indígenes, incloses civilisacions alvançades, com els olmecas, els mayas, els muiscas, els azteca i els incas. La regió va passar a estar baix control de la corona de Castella i el Regne de Portugal, que varen establir colónies i varen impondre el catolicisme i els seus respectius idiomes. Abdós potències europees varen dur esclaus africans a les seues colónies per a fer-los treballar com jornaleros, i varen explotar els recursos de les terres conquistades.Plantilla:CR

Per a principis de el XIX, casi totes les regions d'Hispanoamèrica havien conseguit l'independència per mig de la lluita armada, en l'excepció de Cuba i Puerto Rico. Brasil, que s'havia convertit en una monarquia separada de Portugal, es va convertir en una república a finals de el XIX. L'independència política de les monarquies europees no va supondre l'abolició de l'esclavitut negra en les noves nacions sobiranes. No obstant, va donar lloc un periodo d'inestabilitat política i econòmica en Hispanoamèrica immediatament despuix de l'independència. Gran Bretanya i Estats Units varen eixercir una influència significativa en l'era posterior a l'independència, lo que va donar lloc a una forma de neocolonialisme, pel qual la sobirania política d'un país va permanéixer en el seu lloc, pero les potències estrangeres varen eixercir un poder considerable en l'esfera econòmica.

El XX va dur en si a la regió repetides intervencions nortamericanes, particularment en el marc de la guerra freda, aixina com revolucions com la cubana.

Orige del terme i definició

Artícul principal → Amèrica LlatinaDefinició.

L'idea de que una part de les Américas té una afinitat cultural o racial en totes les cultures romançades es remonta a la década de 1830, en particular en l'obra escrita del sansimonista francés Michel Chevalier, qui va postular que esta part de les Américas estava habitada per gent d'una "raça llatina", i que, per lo tant, podria aliar-se en la "Europa llatina" en una lluita en la "Europa teutónica", la "Amèrica anglosaxona" i la "Europa eslava".^[1] L'idea va ser represa posteriorment per intelectuals i líders polítics llatinoamericans de mediats i finals de el XIX, que ya no miraven a Espanya o Portugal com a models culturals, sino a França.^[2] El terme actual de "Amèrica Llatina" va ser falcat en França baix Napoleón III i va eixercitar un paper en la seua campanya per a implicar un parentesc cultural en França, convertir França en un líder cultural i polític de la zona i apuntalar a Maximiliano com a emperador de Mèxic.^[3]

A mitan de el XX, especialment en els Estats Units, va haver una tendència a classificar ocasionalment tot el territori al sur dels Estats Units com "Amèrica Llatina", especialment quan la discussió es va centrar en les seues relacions polítiques i econòmiques contemporànees en el restant del món, més que únicament en els seus aspectes culturals.^[4] Al mateix temps, hi ha hagut un moviment per a evitar este excés de simplificació i parlar en el seu lloc de "Amèrica Llatina i el Carib", com ocorre per eixemple en el geoesquema de les Nacions Unides.

Ya que el concepte i les definicions d'Amèrica Llatina són alguna cosa molt modern que a penes es remonta a el XIX, resulta anacrònic parlar sobre "una història de Llatinoamèrica" abans de l'arribada dels europeus. No obstant, els diversos pobles i cultures que varen existir en el periodo precolombino, i que s'introduïxen en la següent secció, varen tindre una influència forta i directa en les societats emergides a raïl de la conquista, i per tant, no poden passar-se per alt.

El periodo precolombino

Artícul principal → Amèrica precolombina.

Lo que ara és Amèrica Llatina ha estat poblat durant varis milenis, possiblement fins a 30 000 anys. Existixen numerosos models del poblament de les Américas. La datació precisa de moltes de les primeres civilisacions és difícil per l'escassea de fonts escrites. No obstant, se sap que varen florir civilisacions altament desenrollades en varis llocs, com els Vages i Mesoamérica.

Referències

↑ Mignolo, Walter (2005). The Idea of Latin America, Wiley-Blackwell, pp. 77–80. ISBN 978-1-4051-0086-1.
↑ McGuiness, Aims (2003). "Searching for 'Latin America': Race and Sovereignty in the Americas in the 1850s" in Appelbaum, Nancy P. et al. (eds.). Race and Nation in Modern Latin America. Chapel Hill: University of North Carolina Press, 87-107. ISBN 0-8078-5441-7
↑ Chasteen, John Charles (2001). Born in Blood and Fire: A Concise History of Latin America, W. W. Norton, p. 156. ISBN 0-393-97613-0.
↑ Butland, Gilbert J. (1960). Latin America: A Regional Geography, New York: John Wiley and Sons, pp. 115–188. ISBN 0-470-12658-2. Dozer, Donald Marquand (1962). Latin America: An Interpretive History, New York: McGraw-Hill, pp. 1–15. Szulc, Tad (1965). Latin America, New York Claves Company, pp. 13–17. Olien, Michael D. (1973). Latin Americans: Contemporary Peoples and Their Cultural Traditions, New York: Holt, Rinehart and Winston, pp. 1–5. ISBN 0-03-086251-5. (1984) Latin America: Its Problems and Its Promise: A Multidisciplinary Introduction, Boulder: Westview Press, pp. 362–378. ISBN 0-86531-213-3. Bruns, E. Bradford (1986). Latin America: A Concise Interpretive History, 4 edició, New York: Prentice-Hall, pp. 224–227. ISBN 0-13-524356-4. Skidmore, Thomas E. (2005). Modern Latin America, 6 edició, Oxford and New York: Oxford University Press, pp. 351–355. ISBN 0-19-517013-X.

Este artícul conté una traducció derivada de «Historia de América Latina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[mignolo-1] Mignolo, Walter (2005). The Idea of Latin America, Wiley-Blackwell, pp. 77–80. ISBN 978-1-4051-0086-1.

[2] McGuiness, Aims (2003). "Searching for 'Latin America': Race and Sovereignty in the Americas in the 1850s" in Appelbaum, Nancy P. et al. (eds.). Race and Nation in Modern Latin America. Chapel Hill: University of North Carolina Press, 87-107. ISBN 0-8078-5441-7

[3] Chasteen, John Charles (2001). Born in Blood and Fire: A Concise History of Latin America, W. W. Norton, p. 156. ISBN 0-393-97613-0.

[4] Butland, Gilbert J. (1960). Latin America: A Regional Geography, New York: John Wiley and Sons, pp. 115–188. ISBN 0-470-12658-2. Dozer, Donald Marquand (1962). Latin America: An Interpretive History, New York: McGraw-Hill, pp. 1–15. Szulc, Tad (1965). Latin America, New York Claves Company, pp. 13–17. Olien, Michael D. (1973). Latin Americans: Contemporary Peoples and Their Cultural Traditions, New York: Holt, Rinehart and Winston, pp. 1–5. ISBN 0-03-086251-5. (1984) Latin America: Its Problems and Its Promise: A Multidisciplinary Introduction, Boulder: Westview Press, pp. 362–378. ISBN 0-86531-213-3. Bruns, E. Bradford (1986). Latin America: A Concise Interpretive History, 4 edició, New York: Prentice-Hall, pp. 224–227. ISBN 0-13-524356-4. Skidmore, Thomas E. (2005). Modern Latin America, 6 edició, Oxford and New York: Oxford University Press, pp. 351–355. ISBN 0-19-517013-X.

[1]

[2]

[3]

[4]