Himantura granulata

ralla de manglar (Himantura granulata)

La ralla de manglar (Urogymnus granulatus) o ralla de coa blanca és una espècie de ralla de la família Dasyatidae. Està àmpliament distribuïda en la regió del Indo-Pacífic, des del Mar Rojo fins al nort d'Austràlia i Micronesia. Habitant bentónico d'aigües costeres poc profundes, les raer tralla de manglar jovenils preferixen els manglars i els hàbitats estuarinos, mentres que els adults preferixen les zones arenenques i rocoses dels estanys i els secs de coral. Esta espècie s'identifica pel seu gros disc ovalat en la aleta pectoral, de color gris obscur en numeroses taques blanques, i per la seua coa relativament talla en forma de tralla, de color blanc fins a l'espina urticante. Creix fins a 1,4 m d'ample.

De naturalea solitària, Urogymnus granulatus s'alimenta principalment de chicotets peixos gose-vos i invertebrats que viuen en el fondo. De la mateixa manera que atres ralles, és vivípara aplacentaria, i les femelles alimenten a les seues críes per mig de histotrofos («llet uterina»). La ralla de manglar es captura per la seua carn, pell i cartílec en gran part de la seua àrea de distribució. La Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea (UICN) l'ha classificat com Vulnerable a escala mundial i En Perill en el Surest Asiàtic, a on la seua població ha disminuït considerablement per la peixca artesanal i comercial intensiva, aixina com a la degradació generalisada de la seua hàbitat. En particular, els jovenils de ralla han segut objectiu desproporcionado dels peixcadors i s'han vist afectats per la destrucció a gran escala dels manglars.

Taxonomia

El zoólogo australià William John Macleay va publicar la primera descripció científica de la ralla dels manglars, una breu descripció d'una femella inmadura de 86 cm de llongitut capturada front a Port Moresby, Papúa Nueva Guinea, en un volum de 1883 de Proceedings of the Linnean Society of New South Wales. La va denominar Trygon granulata, ya que va observar que el cap i l'esquena de l'espècimen estaven «coberts de chicotets grànuls». En 1928, Gilbert Percy Whitley va traslladar esta espècie al gènero Himantura. No obstant, actualment es considera que pertany al gènero Urogymnus.

Descripció

El disc de la aleta pectoral de la ralla de manglar és molt gros i de forma ovalada, medint entre 0,9 i 1,0 voltes més d'ample que de llarc. Els màrgens anteriors del disc són casi rectes i convergixen en un ampli àngul en la punta del morro. Els ulls, de tamany mijà i molt espayats, van seguits immediatament pels espiràculs. Entre les fosses nassals llargues i fines hi ha una cortina de pell curta i ampla en un marge posterior finamente vorejat. La mandíbula inferior té forma d'arc i hi ha de 0 a 5 papiles en el sol de la boca. Les dents estan dispostes en forma de quincunce i són de 40-50 files en la mandíbula superior i de 38-50 files en l'inferior. Hi ha cinc parells de clavills branquiales baix el disc. Les aletes pèlviques són chicotetes i estretes.

La coa és grossa en la base i medix entre 1,5 i 2 voltes més que l'esgambi del disc. En el primer terç de la coa hi ha una o dos espines dentadas situades dorsalmente. Passat el aguijón, la coa es torna fina i en forma de tralla, sense plecs en les aletes. La superfície superior del cos i la coa estan rugosas per diminuts dentells dérmicos, que s'engrandixen cap a la llínea mija de l'esquena i la coa. Ademés, hi ha una o dos files irregulars d'espines a lo llarc de la llínea mija dorsal, des del cap fins al aguijón. Urogymnus granulatus és de color marró obscur a gris per damunt en molts punts i motas blanques, que es fan més densos a mida que aumenta el tamany. La coloració obscura es deu a una capa de moc, sense la qual el cos és gris anaranjado clar. La part inferior és blanca en chicotetes taques obscures cap al marge del disc. La coa es torna abruptament blanca passat el aguijón. Esta espècie alcança 1,4 m d'ample i més de 3,5 m de llarc.

Distribució i hàbitat

Encara que poc comú, la raer tralla dels manglars sembla estar àmpliament distribuïda en el Indopacífico; s'ha descrit en el Mar Rojo, el sur d'Àsia, incloses les Maldives i les illes Andamán, el golf de Tailàndia, el archipèlec malayo (llevat Sumatra), Nova Guinea i el nort d'Austràlia, i vàries illes, incloses Guam, Fiji, les illes Salomón i Micronesia. Esta espècie que viu en el fondo habita normalment en aigües poc profundes prop de la costa, encara que també s'han registrat adults mar adins a una profunditat mínima de 85 m (279 peus). Els jovenils freqüenten hàbitats salobres com a manglars i estuaris. En canvi, els adults preferixen zones d'arena, enrunes d'arena i roques o fondos durs, i solen trobar-se en estanys o secs de coral.

Biologia i ecologia

A diferència de molts dels seus parents, Urogymnus granulatus és de naturalea solitària. És relativament inactiva durant el dia, descansant a sovint semienterrada en l'arena o sobre caps de coral, i busca activament alimente de nit. Les ampolles electrorreceptoras de Lorenzini d'esta espècie tenen una sensibilitat de 4 nV/cm i un alcanç efectiu de 25 cm (10 polzades), lo que li permet localisar assuts enterrats. Els jovenils s'alimenten principalment de chicotets crustacis, com gambes i carrancs. Els adults s'alimenten de chicotets peixos gose-vos bentónicos, com a peixos conill, gobios, blenios, lábridos i damiselas, aixina com d'invertebrats, com a cucs cacau, carrancs, polps i bivalvats. Com totes les ralles, Urogymnus granulatus és vivípara aplacentaria, i els embrions en desenroll s'alimenten de histótrofos («llet uterina») rics en nutrients produïts per la mare. Els recent naixcuts medixen entre 14 i 28 cm i els mascles alcancen la madurea sexual als 55-65 cm. Entre els paràsits coneguts d'esta espècie es troben la ténia Rhinebothrium himanturi i una atra espècie no descrita del mateix gènero.

Interacció en els humans

Urogymnus granulatus és capaç de ferir a un ser humà en el seu aguijón venenós. Es captura ocasionalment en rets d'enredre i rets d'arrastre de fondo i, en menor mida, en palangres; es comercialisa per la seua carn, pell i cartílec. Per les seues preferències d'hàbitat coster, esta espècie poc comuna per naturalea és molt susceptible a la peixca artesanal i comercial intensiva que té lloc en gran part de la seua àrea de distribució. En el surest asiàtic, les ralles inmaduras s'han vist especialment afectades per la peixca local, aixina com per la degradació de l'hàbitat per la pèrdua generalisada dels manglars. Ademés, el número d'eixemplars d'esta espècie en la mar de Arafura ha disminuït considerablement per la peixca indonèsia en rets de enmalle para la captura de peixos cunya (Rhynchobatus), en la que participen més de 600 embarcacions i que cada volta faenar més illegalment en aigües australianes. Estos factors han provocat una disminució inferida de la població del surest asiàtic de més del 50%, lo que ha dut a la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea (UICN) a otorgar-li una evaluació regional d'En Perill. La ralla dels manglars està mínimament amenaçada en el nort d'Austràlia, a on és capturada incidentalmente per la Northern Prawn Fishery (NPF), pero només en chicotetes cantitats despuix de l'adopció obligatòria de Dispositius Excluidor de Tortugues (DET). Com a resultat, l'evaluació de la UICN per a la població australiana és de Preocupació Menor. A escala mundial, la UICN ha classificat a esta espècie com Vulnerable.