Hidrur de diisobutilaluminio
El hidrur de diisobutilaluminio (DIBAL, DIBALH, DIBAL-H o DIBAH) és un agent reductor en la fòrmula (i-Bu2AlH)2, a on i-Bu representa isobutilo (-CH2CH(CH3)2). Este compost de organoaluminio és un reactiu en síntesis orgànica.[1]
Propietats
[editar | editar còdic]Com la majoria dels composts de organoaluminio, la seua estructura provablement siga major que la sugerida per la seua fòrmula empírica. Diverses tècniques, sense incloure la cristalografia de rajos X, sugerixen que el compost existix com un dímer i un trímer, format per centres tetraèdrics d'alumini que compartixen ligandos hidrur pont.[2] Els hidrur són menuts i, en el cas dels derivats de l'alumini, són altament bàsics, per lo que formen ponts en preferència als grups llogue.
El DIBAL es pot preparar calfant triisobutilaluminio (en sí mateixa un dímer) per a induir l'eliminació de el β-hidrur:[3]
- (i-Bu3Al)2 → (i-Bu2AlH)2 + 2 (CH3)2C=CH2
Encara que el DIBAL es pot comprar comercialment com un líquit incoloro, més comunament es compra i es dispensa com una solució en un solvent orgànic com tolueno o hexano.
Us en síntesis orgànica
[editar | editar còdic]El DIBAL reacciona llentament en composts pobres en electrons i més ràpidament en composts rics en electrons. Per lo tant, és un agent reductor electrofílico, mentres que el LiAlH4 pot considerar-se un agent reductor nucleofílico.
El DIBAL és útil en síntesis orgànica para diverses reduccions, incloent la conversió de àcit carboxílics, els seus derivats i nitril a aldehits. El DIBAL reduïx eficientemente els éster α-β insaturados a l'alcohol alílico corresponent.[1] Pel contrari, el LiAlH4 reduïx éster i clorur de acilo a alcohols primaris i nitril a amina primàries [per mig del procediment de Fieser]. De forma similar, el DIBAL reduïx lactonas a hemiacetales (l'equivalent d'un aldehit).[4]
Encara que el DIBAL reduïx nitril a aldehits de forma fiable, la reducció de éster a aldehits és coneguda per produir a sovint grans cantitats d'alcohols. No obstant, és possible evitar estos subproductes indeseados per mig d'un control cuidadós de les condicions de reacció per mig de química de fluix continu.[5]
El DIBAL es va investigar originalment com cocatalizador per a la polimerisació d'alquenos.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Galatsis, P. (2001). «Diisobutylaluminum Hydride», Encyclopedia of Reagents for Organic Synthesis, New York: John Wiley & Sons. doi:10.1002/047084289X.rd245. ISBN 0471936235.
- ↑ (1990).Inorganica Chimica Acta.175(2)
- 151–153.doi:10.1016/S0020-1693(00)84819-7.
- ↑ Eisch, J. J. (1981). Organometallic Syntheses, New York: Academic Press. ISBN 0-12-234950-4.
- ↑ Organic Syntheses.100
- 304–326.doi:10.15227/orgsyn.100.0304.
- ↑ Organic Letters.14(2)
- 568–571.ISSN 1523-7060.doi:10.1021/ol2031872.
- ↑ (1960).Justus Liebigs Annalen der Chemie.629(1)
- 14–19.doi:10.1002/jlac.19606290103.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hidruro de diisobutilaluminio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.