Hidátodo

Un hidátodo és un tipo d'estoma no funcional, que va perdre la capacitat de moure's, que secreta aigua líquida pel procés de gutación (del llatí gutta, que significa gota). Baix de l'estoma, el mesófilo es va modificar: es presenta com un teixit fluix (epitema).

Erro al crear miniatura:

Hidátodo

Gotetes d'aigua produïdes per gutación en una dicotiledónea.

Gotetes d'aigua produïdes per gutación en Equisetum

La gutaació, fenomen observable com a chicotetes gotes d'aigua en l'epidermis foliar, es produïx quan la planta està en condicions que favorixen l'absorció ràpida d'aigua i minerals i una transpiració mínima, com succeïx en les plantes que creixen en sols humits, durant la nit. Els ions minerals absorbits de nit són bombejats al apoplasto que rodeja als elements del xilema. Esta pèrdua de soluts fa que disminuïxca el potencial aigua en els elements del xilema, generant un ingrés d'aigua des de les cèlules circumdants. En aumentar la pressió dins del xilema l'aigua és forçada eventualment a eixir a través dels hidatodos foliares.

Els hidátodos es troben distribuïts en moltes espècies d'Angiosperma (350 gèneros pertanyents a 115 famílies botàniques). En plantes tropicals com Colocasia (Araceae), la cantitat eliminada per nit supera els 300 ml d'aigua.

Classificació

Els hidatodos poden ser de dos tipos:

• Passius, com els de Gramineae, que eliminen aigua per òsmosis quan aumenta la pressió radical.
• Actius, la majoria dels hidatodos epitémicos (Tropaeolum, Saxifraga) i tricòmics (Cicer, Phaseolus); són glàndules que treballen independentment de la pressió radical.

Els hidatodos epidérmicos o tricòmics secretan una solució acuosa en alguns composts orgànics o inorgànics (secreció ecrina, per bombeig de ions metàlics a través de la membrana plasmática).

En fulls jóvens i brots de Cicer arietinum els hidatodos epidérmicos consistixen en un pedúncul uniseriado i un cap oval pluricelular. La solució s'acumula baix la cutícula i quan alcança un cert volum s'òbrin poros en la cutícula i apareixen gotetes en la superfície. La presència de numeroses mitocondrias indica que la secreció és activa.

Els hidatodos epitémicos presenten un teixit parenquimático especialisat, el epitema, situat al final d'una o vàries vénulas dels fulls. Rodejant el epitema hi ha una baïna de cèlules apretadament dispostes, a sovint en les parets adjacents cutinizadas, formant una capa de tipo endodérmico, que impedix el refluix apoplástico. Moltes d'estes cèlules estan diferenciades com a cèlules de transferència. Cap a l'exterior, el epitema està llimitat per l'epidermis, i l'eixida de l'aigua es produïx a través d'un o vàries estomes modificades, que es diferencien perque les cèlules oclusives usualment no poden tancar el ostíolo.

Vore també

• Estoma

Bibliografia

• Hipertexts de Botànica Morfològica – TEMA 14. Estructures Secretoras: osmóforos i Hidátodos. [1]
• Strassburger, E. 1994. Tractat de Botànica. 8.ª edició. Omega, Barcelona, 1088 p.