Heredium
Un heredium (plural en llatí: heredia), en l'Antiga Roma, era una medida de superfície, l'extensió de la qual corresponia a dos voltes una yugada (lat. iūgerum), actualment 5039,8 m2 (al voltant de mija hectàrea). Per tant, 100 heredias constituïxen una centuria,[1] que va ser l'unitat bàsica per a la centuriación del ager publicus.[2]
En la Roma primitiva, segons la tradició, les terres varen ser distribuïdes a les famílies que varen contribuir a la fundació de Roma pel propi Rómulo, qui les va entregar en la cantitat d'un heredium a cada grup gentilici.[3] En els orígens romans era l'única terra que pertanyia a la propietat privada del pater famílies, que la transmetia al seu hereu.
Este patrimoni, que passava de pares a fills, és l'orige de la herència.
Sembla que es componia d'una casa en el seu jardí, una tancada per al ganado, les tombes dels antepassats i certa extensió per al cultiu.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Hornblower i Spawforth, 1999, p. 943.
- ↑ Hornblower i Spawforth, 1999, p. 310.
- ↑ Marco Terencio Varrón, De re rustica, 1.10.2.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Heredium» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.