Helicoprion

Helicoprion (gr. "serra en espiral") és un gènero extint de peixos cartilaginosos del orde Eugeneodontiformes, similar als taburons^[1] que va sorgir per primera volta en els oceàs del Carbonífero inferior (fa uns 280 millons d'anys) i va sobreviure a la extinció massiva del Pérmico-Triásico, i va terminar extinguint-se en el Triásico Superior fa uns 225 millons d'anys.

Característiques

Els únics restants fòssils coneguts eren les dents, ordenats en una fantàstica espiral que recorda molt una serra circular. No va ser fins al descobriment del cràneu d'una espècie propenca, el Ornithoprion, que va caure en el conte de que l'espiral de dents estava situada en la mandíbula inferior. Esta representava totes les dents inferiors produïts per eixe individu; les dents més velles i chicotets es desplaçaven al centre de l'espiral a mida que anaven apareixent uns atres més nous i majors. En comparar-ho en uns atres eugeneodóntidos, es pensa que el Helicoprion va poder haver alcançat una talla d'uns 7 metros de llarc.

Paleoecología

Les dents eren esmolades, #lo que implica que estos animals eren carnívors. Ya que actualment no es dispon d'un cràneu, la seua forma d'alimentació o les seues tècniques de depredació cauen dins del terreny de l'especulació. Una hipòtesis és que s'alimentava de ammonites i que les seues dents estaven especialisades en la tasca de trencar les closques d'estos animals.

Distribució

Els fòssils de les espècies de Helicoprion varen aparéixer per primera volta en els estrats marins del Carbonífero Superior, proliferant en gran mida durant el Pérmico, i desapareixen del registre durant el Triásico Inferior. Els seus fòssils s'han trobat en els Montes Urales, en els Montes Wandagee d'Austràlia Occidental, en China^[2] junt en els gèneros relacionats Sinohelicoprion i Hunanohelicoprion,^[3] i en l'oest d'Amèrica del Nort, incloent l'Àrtic canadenc, els estats de Nou Mèxic, Idaho, Nevada, Wyoming, Texas, Utah i Califòrnia. Donades les ubicacions dels fòssils, s'especula que les distintes espècies de Helicoprion vivien en la costa suroccidental de Gondwana, i més vesprada, la de Pangea.

Naturalea de l'espiral de les dents

Fins fa poc, els únics fòssils coneguts d'esta espècie varen ser les dents, que s'organisaven en una «espiral de dents» que recorda molt a una serra circular. Com els esquelets de peixos chondrichthyes estan fets de cartílec, incloent els de Helicoprion i atres eugeneodontos, tot el cos es desintegra una volta que comença a descompondre's, a menos que circumstàncies excepcionals ho conserven. No va ser sino fins al descobriment del cràneu d'un gènero relacionat de taburó Ornithoprion, quan es va fer evident que el conjunt de dents en espiral se situava en la mandíbula inferior. La dent-verticilo agrupava totes les dents produïdes per un individu en la mandíbula inferior, i a mida que l'individu creixia, es produïen noves dents que desplaçaven cap al centre de l'espiral als més vells.

Durant més d'un sigle, no es va conéixer on es trobava exactament l'espiral de dents en la mandíbula inferior. #Reconstrucció més recents coloquen finalment l'espiral en la part davantera de la mandíbula inferior. Una reconstrucció de 2008, creat per Mary Parrish baix la direcció de Robert Purdy, Víctor Springer i Matt Carrano per al Smithsonian, coloca el verticilo més profunt en la gola, encara que atres estudis no han acceptat esta conclusió. Un estudi de 2013 sobre la base de noves senyes coloca la dent-verticilo en la part posterior de la mandíbula, en la que la dent-verticilo ocuparia tot l'arc mandibular.

Ademés, atres peixos extints, tals com els Onychodontiformes, tenen anàlecs de conjunts espirals de dents en la part davantera de la mandíbula, #lo que sugerix que tals espirals no són impediments a la natació, com se sugerix en l'hipòtesis de Purdy. Si ben no hi ha cràneus complets de Helicoprion, el fet de que les espècies relacionades de taburons tenien morros llarcs en punta sugerix que Helicoprion va poder també posseir-ho aixina.

Mandíbula inferior de Helicoprion bessonowi que s'exhibix en el Museu Paleozoológico de China.
Mandíbula inferior d'un Helicoprion bessonowi
Recreació d'un Helicoprion ferreri.