Anar al contingut

Triásico Inferior

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Plantilla:Triásico

Archiu:Stadtroda Sandstein.jpg
Formació del Triásico Inferior.

El Triásico Inferior és la primera série del Triásico en la escala temporal geològica. Es denomina Triásico Primerenc quan es referix a la época corresponent. Succeïx al Lopingiense (última série del Pérmico i, per tant, del Paleozoico) i precedix al Triásico Mig. Comença fa uns 252 millons d'anys i finalisa fa uns 247 millons d'anys. Està dividit en dos pisos/edats: Induense i Olenekiense,[1] encara que anteriorment abdós es corresponien en el Escitiano o Escitiense, un pis ara obsolet.

El Buntsandstein, primer tram de l'antiga divisió europea del Triásico (hui unitats litoestratigráficas, no geocronológicas) es correspon aproximadament en el Triásico Inferior i part del Triásico Mig (el Anisiense).[2]

Les extincions massives que es varen donar al final del Paleozoico (extinció massiva del Pérmico-Triásico) varen causar dificultats extremes per a les espècies que varen sobreviure. Moltes espècies de corals, moluscs, equinoderms i uns atres invertebrats varen desaparéixer per complet. Els invertebrats marins més comuns de l'época varen ser els bivalvats, gasteròpodes, ammonites, equinoideos, i uns pocs brachiópodos. El animal terrestre més comú era el menut herbívor sinápsido Lystrosaurus. La fauna del Triásico Inferior carix de biodiversitat sent esta relativament homogénea a lo llarc de l'época pels efectes de la greu extinció massiva. El clima durant el Triásico Inferior (especialment en l'interior del supercontinente Pangea) era en general àrit i sec, en extensos deserts, encara que els pols mantenien un clima templat. El clima majoritàriament càlit del Triásico Inferior pugues haver segut causat per erupció volcàniques generalisades, que varen accelerar el ritme del calfament global i possiblement remanentes de les que varen causar les extincions massives del Pérmico-Triásico. Això provablement va permetre que espècies tropicals s'estengueren cap a latitut més altes, com a evidència la distribució global dels ammonites,[3] mentres les temperatures oceàniques extremadament altes varen facilitar la formació d'huracans molt potents que varen colpejar en freqüència la costa de lo que ara és el nort de China.[4]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada ICSchart
  2. (2016) «Triassic», A Concise Geologic Clave Scale: 2016, Elsevier, pp. 133–149. ISBN 978-0-444-63771-0.
  3. Brayard, Arnaud; Bucher, Hugo; Escarguel, Gilles; Fluteau, Frédéric; Bourquin, Sylvie; Galfetti, ThomasPalaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology.239(3–4)doi:10.1016/j.palaeo.2006.02.003.
  4. Ji, Kaixuan; Wignall, Paul B.; Peakall, Jeff; Tong, Jinnan; Chu, Daoliang; Pruss, Sara B.Wiley Online Library.68(7)ISSN 0037-0746.doi:10.1111/sigau.12903.Consultat el 9 de març de 2024.