Heli (sondes espacials)
Heli va ser el nom de dos sondes espacials construïdes i operades per la República Federal d'Alemània i Estats Units a mitan dels anys 1970. La missió d'abdós sondes va ser l'estudi de l'influència del Sol en l'ambient interplanetari.
Antecedents històrics
En 1966, el canceller alemà Ludwig Erhard i el president d'Estats Units Lyndon B. Johnson varen acordar que els seus països realisaren una missió comuna extra-planetària alvançada. El tipo de missió seria establit per les respectives agències espacials d'abdós països, l'Institut d'Investigació i Verificació Alemà per a l'Aviació i els Vols Espacials i la NASA. El 10 de juny de 1969 la missió va ser ratificada formalment: Es va acordar crear un parell de sondes que investigarien l'espai comprés entre el Sol i la Terra en la major precisió conseguida fins a llavors, mentres que les sondes s'aproximarien al Sol més que qualsevol sonda anterior.
Les dos missions espacials Heli (cridades aixina en honor del deu-sol grec del mateix nom), Heli A i Heli B, varen anar un proyecte conjunt de la República Federal d'Alemània (al 70 %) i els EE. UU. (30 %). Alemània va construir les sondes, equipades cada una en 10 experiments científics (7 d'ells, alemans) i s'ocuparia del seu control a lo llarc del seu viage, mentres que els Estats Units varen aportar els vehículs de llançament i el respal científic de la missió, en la recepció i pren de senyes de la seua Ret de l'Espai Profunt.
Llançaments
Heli A va ser llançada el 10 de decembre de 1974 i Heli B el 15 de giner de 1976, abdós des del Complex de Llançament Espacial nº41 de Cap Canyaveral a bordo de sengles eixides Titan IIIE Centauro. Abdós sondes varen entrar en òrbites molt excèntriques, en l'afelio a casi una Unitat Astronòmica i el perihelio a només 0,3 UA; a menys distància del Sol que Mercurio. Han segut per molts anys els objectes més ràpits construïts per l'home, alcançant en el seu perihelio més de 252 900 km/h (70,4 km/s). Fins que en 2019 la sonda Parker Solar Probe va superar eixa velocitat (en uns 342 000 km/h), en 2020 va alcançar els casi 470 000 km/h (a superar en 2021) i s'espera que en 2025 aplegue a uns 700 000 km/h (al voltant de 195 km/s).
Les sondes varen ser construïdes per a una vida útil de 18 mesos i varen completar les seues missions principals a principis dels anys 1980, encara que varen continuar enviant senyes fins a decembre de 1981 (Heli B) i el contacte en Heli As va perdre el 16 de març de 1986. En l'actualitat seguixen, mudes, les seues òrbites elíptiques al voltant del Sol.
Fites de la trayectòria espacial
| Data | Succés | ||
|---|---|---|---|
| 10 de decembre de 1974 | - | 15 de giner de 1976 | Llançament de Heli B |
| 17 d'abril de 1976 | Aproximació més propenca al Sol d'una nau espacial, realisada per la sonda Heli B | ||
| decembre de 1981 | Últim contacte de Heli B | ||
| 16 de març de 1986 | }
Referències
|