Heli va ser el nom de dos sondes espacials construïdes i operades per la República Federal d'Alemània i Estats Units a mitan dels anys 1970. La missió d'abdós sondes va ser l'estudi de l'influència del Sol en l'ambient interplanetari.

Prototip de la nau Heli I.

Antecedents històrics

En 1966, el canceller alemà Ludwig Erhard i el president d'Estats Units Lyndon B. Johnson varen acordar que els seus països realisaren una missió comuna extra-planetària alvançada. El tipo de missió seria establit per les respectives agències espacials d'abdós països, l'Institut d'Investigació i Verificació Alemà per a l'Aviació i els Vols Espacials i la NASA. El 10 de juny de 1969 la missió va ser ratificada formalment: Es va acordar crear un parell de sondes que investigarien l'espai comprés entre el Sol i la Terra en la major precisió conseguida fins a llavors, mentres que les sondes s'aproximarien al Sol més que qualsevol sonda anterior.

Les dos missions espacials Heli (cridades aixina en honor del deu-sol grec del mateix nom), Heli A i Heli B, varen anar un proyecte conjunt de la República Federal d'Alemània (al 70 %) i els EE. UU. (30 %). Alemània va construir les sondes, equipades cada una en 10 experiments científics (7 d'ells, alemans) i s'ocuparia del seu control a lo llarc del seu viage, mentres que els Estats Units varen aportar els vehículs de llançament i el respal científic de la missió, en la recepció i pren de senyes de la seua Ret de l'Espai Profunt.

Llançaments

 
Colocació de la sonda Heli A en el cim de l'eixida Titan IIIE Centauro.

Heli A va ser llançada el 10 de decembre de 1974 i Heli B el 15 de giner de 1976, abdós des del Complex de Llançament Espacial nº41 de Cap Canyaveral a bordo de sengles eixides Titan IIIE Centauro. Abdós sondes varen entrar en òrbites molt excèntriques, en l'afelio a casi una Unitat Astronòmica i el perihelio a només 0,3 UA; a menys distància del Sol que Mercurio. Han segut per molts anys els objectes més ràpits construïts per l'home, alcançant en el seu perihelio més de 252 900 km/h (70,4 km/s). Fins que en 2019 la sonda Parker Solar Probe va superar eixa velocitat (en uns 342 000 km/h), en 2020 va alcançar els casi 470 000 km/h (a superar en 2021) i s'espera que en 2025 aplegue a uns 700 000 km/h (al voltant de 195 km/s).

Les sondes varen ser construïdes per a una vida útil de 18 mesos i varen completar les seues missions principals a principis dels anys 1980, encara que varen continuar enviant senyes fins a decembre de 1981 (Heli B) i el contacte en Heli As va perdre el 16 de març de 1986. En l'actualitat seguixen, mudes, les seues òrbites elíptiques al voltant del Sol.

Fites de la trayectòria espacial

Data Succés
10 de decembre de 1974 - 15 de giner de 1976 Llançament de Heli B
17 d'abril de 1976 Aproximació més propenca al Sol d'una nau espacial, realisada per la sonda Heli B
decembre de 1981 Últim contacte de Heli B
16 de març de 1986 }

Referències