Hedda Hopper

Hedda Hopper

Hedda Hopper (2 de maig de 1885-1 de febrer de 1966) va ser una actriu i periodiste nortamericà, rival periodística de Louella Parsons.

Primers anys

El seu verdader nom era Elda Furry i va nàixer en Hollidaysburg, Pennsilvània. Els seus pares eren David i Margaret Furry, abdós cuáqueros. Els seus germans eren Dora Furry (naixcuda en març de 1880); Sherman Furry (naixcut en juny de 1882); Cameron Furry (setembre de 1887); Edgar Furry (20 d'abril de 1889-novembre de 1975); Frank M. Furry (agost de 1891); i Margaret Furry (juliol de 1897).

La família es va mudar a la propenca Altoona, Pennsilvània, quan Elda tenia tres anys d'edat. El seu pare posseïa una carniceria. Ella finalment va viajar a Nova York i va escomençar la seua carrera actuant en cors teatrals de Broadway. Hopper no va tindre èxit en esta aventura, aplegant a ser despedida pels renombrados Germans Shubert. Aixina mateix, Florenz Ziegfeld va criticar a l'aspirant a artista. Despuix d'uns anys va conseguir entrar en la companyia teatral de DeWolf Hopper. Aixina, va permanéixer en el cor i va viajar en la companyia per tot el país. En el temps va voler actuar en lloc de participar únicament com a membre del cor. Va tindre coneiximent de que Edgar Selwyn buscava actors per a fer una gira en la seua obra The Country Boy, per lo que es va presentar a les proves. Va conseguir un paper i ella va viajar en la companyia durant 35 semanes.

Durant l'estiu va estudiar vora i en l'autumne va viajar en The Quaker Girl en el segon paper. El show va finalisar en Albany, Nova York.

Carrera

Hopper va escomençar a actuar en el cine mut en 1915. El seu debut va ser en el film Battle of Hearts (1916). Va treballar en més de 120 títuls en els següents 23 anys, usualment interpretant a distinguides dames de l'alta societat.

Quan la seua carrera cinematogràfica va declinar a mitan de la década de 1930, Hopper va buscar atres fonts d'ingressos. En 1937 va rebre una oferta per a redactar una columna periodística de crònica de societat. La seua columna, cridada "Hedda Hopper's Hollywood", va debutar en el Los Angeles Claves el 14 de febrer de 1938. Despuix d'anys de lluitar com a actriu, finalment va trobar el seu lloc. Va batejar la casa que va adquirir en Beverly Hills, Califòrnia, com "The House That Fear Built (La casa que va edificar la por)." En esta ocupació va tindre una lluita notòria en Louella Parsons, periodista de llarga trayectòria en l'especialitat. Hopper i Parsons rivalizaron pel títul de "Reina d'Hollywood", encara que els qui les varen conéixer afirmaven que Hopper era la més sàdica. El seu visceral anticomunismo la va dur a animar i acaudillar la repressió contra els guionistes i directors d'esta ideologia en Hollywood i a marginar a numerosos d'ells (la Llista negra d'Hollywood) perseguits pel macartismo.

Les activitats de Hopper varen ser molt controvertides, són cridaneres les relacionades en Charlie Chaplin, Katharine Hepburn i Spencer Tracy o Joseph Cotten i Deanna Durbin. També varen ser blanc dels seus comentaris Cary Grant i Randolph Scott, ademés de Michael Wilding i Stewart Granger. Hopper va rebre la crítica de les actrius ZaSu Pitts i Joan Fontaine.

Ràdio i televisió

Coneguda pels seus comentaris i entrevistes a les estreles cinematogràfiques, Hopper va debutar com a presentadora del seu propi programa radiofònic, The Hedda Hopper Show, estrenat el 6 de novembre de 1939. Patrocinat per Sunkist Growers, Incorporated, es va emetre en la cadena CBS tres voltes a la semana fins a octubre de 1942. Entre octubre de 1944 i setembre de 1945 va ser patrocinat per Treet i emés una volta a la semana. El 10 de setembre de 1945 es va traslladar a la cadena ABC, encara baix patrocini de Treet, radiando una emissió semanal fins a juny de 1946. Hopper va tornar a CBS el 5 d'octubre de 1946 en un programa semanal de 15 minuts de duració cridat This Is Hollywood, i patrocinat per Procter & Gamble. La seua última emissió va ser el 28 de juny de 1947.

En la NBC va presentar un programa de varietats de 30 minuts, The Hedda Hopper Show, emés des del 14 d'octubre de 1950 fins al 20 de maig de 1951, En este programa es combinava la música, la conversació i els extractes dramatisats de películes en invitats famosos, tals com Broderick Crawford fent una escena de All the King's Men.

El 10 de giner de 1960 es va emetre un especial televisiu en la NBC, Hedda Hopper's Hollywood, presentat per Hopper, i en entrevistes a Lucille Ball (antiga amiga de Hopper), Francis X. Bushman, Lliça Minnelli, John Cassavetes, Robert Cummings, Marion Davies (la seua última aparició en públic), Walt Disney, Janet Gaynor, Bob Hope, Hope Lange, Anthony Perkins, Debbie Reynolds, James Stewart i Gloria Swanson.

Hopper també va fer breus actuacions en l'últim tram de la seua carrera, incloent breus cameos en els films Sunset Blvd. (1950) i The Patsy (1964), aixina com en episodis de I Love Lucy i The Beverly Hillbillies. Va escriure una autobiografia, From Under My Hat (Doubleday, 1952), i el títul The Whole Truth and Nothing But (1963), també publicat per Doubleday.

Hopper va seguir escrivint fins a la seua mort, produint sis columnes diàries i una dominical per al Chicago Tribune, aixina com incontables artículs per a revistes de celebritats tals com Photoplay.

En prensa

Quan la carrera cinematogràfica de Hopper va decaure a mitan de la década de 1930, va buscar atres fonts d'ingressos. En 1935, va acceptar escriure una columna semanal de sòries d'Hollywood per a The Washington Herald per 50 dólars a la semana (equivalent a 1.067 dólars en 2022), que va ser cancelada despuix de quatre mesos quan es va negar a acceptar una retallada salarial de 15 dólars.

En 1937, a Hopper se li va oferir una atra oportunitat per a escriure una columna de sòries, esta volta en Los Angeles Claves. La seua columna, titulada "L'Hollywood de Hedda Hopper", va debutar el 14 de febrer de 1938. Hopper no sabia escriure a màquina ni deletrear molt be, per lo que va dictar la seua columna a una mecanógrafa per teléfon. Hopper va utilisar els seus amplis contactes forjats durant els seus dies com a actriu per a recopilar material per a la seua columna.. La seua primera gran primícia va tindre implicacions nacionals: en 1939, Hopper va publicar que el fill del president Franklin Roosevelt, James Roosevelt, s'estava divorciant de la seua esposa Betsey despuix d'haver segut sorprés en una aventura en una enfermera de la Clínica Maig.

Vida personal

Hopper es va casar el 8 de maig de 1913 en DeWolf Hopper en Nova Jersey. Varen tindre un fill, l'actor William Hopper, conegut per interpretar a Paul Drake en la série Perry Mason. La parella es va divorciar en 1922.

Hopper va fallir a causa d'una neumonia en l'Hospital Cedars of Lebanon, en Hollywood. Tenia 80 anys d'edat Està enterrada en el cementeri Rose Hill de Altoona, Pennsilvània.

Per la seua contribució a l'indústria cinematogràfica té una estrela en el passejada de la fama d'Hollywood, en el 6313 1/2 d'Hollywood Boulevard.

Filmografia

Películes

• The Battle of Hearts (1916)
• Seven Keys to Baldpate (1917)
• Her Excellency, the Governor (1917)
• Nearly Married (1917)
• The Beloved Traitor (1918)
• By Right of Purchase (1918)
• Virtuous Wives (1918)
• The Third Degree (1919)
• Sadie Love (1919)
• The Isle of Conquest (1919)
• The Man Who Lost Himself (1920)
• The New York Idea (1920)
• Heedless Moths (1921)
• The Inner Chamber (1921)
• Conceit (1921)
• Sherlock Holmes (1922)
• What's Wrong with the Women? (1922)
• Women Men Marry (1922)
• Has the World Gone Mad! (1923)
• Reno (1923)
• Another Scandal (1924)
• Gambling Wives (1924)
• Why Men Leave Home (1924)
• Happiness (1924)
• Miami (1924)
• Sinners in Silk (1924)
• The Snob (El vanidoso) (1924)
• Her Market Value (1925)
• Declassée (1925)
• Dangerous Innocence (1925)
• Zander the Great (1925)
• A. J. Raffles (1925)
• The Teaser (1925)
• Borrowed Finery (1925)
• Danse Madness (1926)
• The Caveman (De carbonero a gran senyor) (1926)
• Pleasures of the Rich (1926)
• Skinner's Dress Suit (1926)
• Lew Tyler's Wives (1926)
• The Silver Treasure (1926)
• Don Juan (1926)
• Fools of Fashion (1926)
• Obey the Law (1926)
• Orchids and Ermine (1927)
• Venus of Venice (1927)
• Matinee Ladies (1927)
• Children of Divorce (Fills del divorç) (1927)
• Black Tears (1927)
• The Cruel Truth (1927)
• Adam and Evil (1927)
• Ales (1927)
• One Woman to Another (1927)
• The Drop Kick (1927)
• A Reno Divorce (1927)
• French Dressing (1927)
• Companionate Marriage (1928)
• Love and Learn (1928)
• The Whip Woman (Miss Despit) (1928)
• The Port of Missing Girls (1928)
• The Chorus Kid (1928)
• Harold Teen (1928)
• Green Grass Widows (1928)
• Undressed (1928)
• Runaway Girls (1928)
• Girls Gone Wild (1929)
• The Last of Mrs. Cheyney (1929)
• His Glorious Night (1929)
• Half Marriage (1929)
• The Racketeer (1929)
• A Song of Kentucky (1929)
• Such Men Llaure Dangerous (1930)
• High Society Blues (Alta societat) (1930)
• Murder Will Out (1930)
• Holiday (1930)
• Let Us Be Gai (Sigam alegres) (1930)
• Our Blushing Brides (Nóvies ruborosas) (1930)
• War Nurse (1930)
• The Easiest Way (La pecadora) (1931)
• The Prodigal (1931)
• Men Call It Love (Entre casats) (1931)
• A Tailor Made Man (En el frac de l'atre) (1931)
• Shipmates (1931)
• The Common Law (La deesa de Montmatre) (1931)
• The Mystery Train (1931)
• Rebound (1931)
• Flying High (Volant vaig) (1931)
• West of Broadway (Llunt de Broadway) (1931)
• Good Sport (1931)
• The Man Who Played God (1932)
• Night World (Dònes que maten) (1932)
• As You Desire Em (1932)

• Skyscraper Souls (1932)
• Downstairs (1932)
• Speak Easily (Cames de perfil) (1932)
• The Unwritten Law (1932)
• Men Must Fight (Els hòmens deuen barallar) (1933)
• The Barbarian (Una nit en El Caire) (1933)
• Pilgrimage (Peregrins) (1933)
• Beauty for Ix (Bellea a la venda) (1933)
• Bombay Mail (1934)
• Little Man, What Now? (1934)
• Let's Be Ritzy (1934)
• No Ransom (1934)
• One Frightened Night (1935)
• Lady Tubbs (1935)
• Society Fever (1935)
• Alice Adams (Somis de joventut, 1935)
• I Live My Life (1935)
• Three Kids and a Queen (1935)
• Ship Cafe (1935)
• The Dark Hour (1936)
• Doughnuts and Society (1936)
• La filla de Drácula (1936)
• Búnquer Bean (1936)
• You Ca't Buy Luck (1937)
• Dangerous Holiday (1937)
• Topper (Una parella invisible, 1937)
• Artists and Models (1937)
• Vogues of 1938 (1937)
• Nothing Sacred (1937)
• Tarzan's Revenge (1938)
• Maid's Night Out (El rapte de Laura) (1938)
• Dangerous to Know (1938)
• Thanks for the Memory (1938)
• Midnight (Mijanit, 1939)
• Dònes (1939)
• The Aldrich Family - What a Life (1939)
• That's Right - You're Wrong (1939)
• Laugh It Off (1939)
• Queen of the Mob (1940)
• Cross-Country Romançada (1940)
• The Aldrich Family - Life with Henry (1941)
• I Wanted Wings (1941)
• Reap the Wild Wind (1942)
• Breakfast in Hollywood (1946)
• The Corpse Came C.O.D. (1947)
• Sunset Boulevard (1950)
• Pepe (Cameo, 1960)
• The Patsy (Jerry Calamitat) (1964)
• The Oscar (1966)

Curts

• Mono Lisa (Film experimental en Technicolor, 1926)
• Cat, Dog & Co. (1929)
• The Stolen Jools (1931)
• Apples to You! (1934)
• Hedda Hopper's Hollywood No. 1 (1941)
• Hedda Hopper's Hollywood No. 2 (1941)
• Hedda Hopper's Hollywood No. 3 (1942)
• Hedda Hopper's Hollywood No. 4 (1942)
• Hedda Hopper's Hollywood No. 5 (1942)
• Hedda Hopper's Hollywood No. 6 (1942)
• Unusual Occupations (1946)
• Screen Snapshots: Hollywood Movie Columnists (1947)
• Screen Snapshots: The Walter Winchell Party (1957)
• Screen Snapshots: WAIF International Ball (1957)

Política

Hopper era una fervent partidària del Partit Republicà. Durant l'elecció presidencial de 1944, per eixemple, va parlar davant una manifestació massiva organisada per David O. Selznick en el Coliseum de Los Àngeles en apoyo de la candidatura de Thomas I. Dewey-John W. Bricker aixina com del governador de Califòrnia Earl Warren, qui més vesprada es va convertir en el companyer de fòrmula de Dewey en 1948, i més vesprada va ser el president del Tribunal Suprem dels Estats Units. El mítin va congregar a 93 000 persones, en Cecil B. DeMille com mestre de cerimònies, i Walt Disney com un dels oradors. Atres assistents varen ser Ronald Reagan, Barbara Stanwyck, Ann Sothern, Ginger Rogers, Randolph Scott, Adolphe Menjou, Dick Powell, Gary Cooper, Edward Arnold, i William Bendix. A pesar de la bona participació en el mítin, la majoria de les celebritats d'Hollywood que varen prendre una posició pública es varen posar del costat de la parella Franklin Roosevelt-Harry Truman.

Hopper va recolzar fermament les audiències del Comité d'Activitats Antiamericanas de la Cambra de Representants, i va ser invitada i oradora de la Divisió de Dònes en la Convenció Nacional Republicana de 1956 celebrada en Sant Francisco per a tornar a nomenar a la parella Dwight Eisenhower–Richard Nixon com a candidats.

Era tan coneguda pel seu conservadurisme que es rumoreaba que planejava posar-se de peu, desplegar una bandera nortamericana i retirar-se de la 23ª entrega dels Premis Óscar en març de 1951 si José Ferrer, conegut per ser socialiste, guanyara l'Óscar al Millor actor. El rumor no era cert, pero Hopper va chancejar dient que desijava haver-ho pensat. El guioniste Jay Bernstein va relatar que quan li va dir a Hopper que moltes persones en Hollywood la cridaven en privat nazi pel seu conservadurisme extrem, la columnista de sòries va començar a plorar i va respondre: "Jay, tot lo que sempre he tractat de ser és una bona nortamericana".

Enllaços externs

• Plantilla:IMDb nom
• Plantilla:Ibdb nomene
• Plantilla:Find a Greu