Anar al contingut

Hebefilia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
 S'ha sugerit que est artícul o secció siga fusionat en Efebofilia . (Discussió).
Una volta hages realisat la fusió d'artículs, demana la fusió d'historials en WP:TAB/F.
Adult i jove a punt de mantindre relacions sexuals. El jove sosté una bossa d'anous, provablement un regal de corteig del seu amant. En la paret, una esponja i un estrígil (raspador). Data: 485 a. C. - 480 a. C. Copa ática de figures roges del ceramista Brygos, Museu Ashmolean (1967.304)

La hebefilia consistix en l'interés físic o sexual dels adults i jóvens en pubescentes, és dir, en persones que es troben en la pubertat iniciant l'adolescència (adolescents primerencs o primerizos, especialment aquells que mostren les etapes de desenroll físic), generalment entre els 10 i 13 anys per a atracció sexual a chiquetes i 11 i 14 anys (chiquets). Es diferencia de la pedofilia[1] (l'interés sexual en els chiquets prepúberes; és dir, abans d'aplegar a la pubertat, generalment entre els 7 i 9 anys)[2][3][4] i de l'efebofilia (l'interés físic i sexual en els adolescents posteriors o majors, típicament entre els 15 i els 17 anys).[1][5]


L'hebefilia és aproximada al seu ranc d'edat perque l'inici i la finalisació de la pubertat varien. En part per açò, algunes definicions de la cronofilia (preferència sexual per un aspecte fisiològic específic relacionat en l'edat) mostren un solapamiento o superposició entre la pedofilia, l'hebefilia i l'efebofilia;[1][2] per eixemple, el DSM-5 estén l'edat dels prepúberes a 13,[2] la CIE-10 inclou l'edat puberal primerenca en la seua definició de pedofilia,[6] i algunes definicions de efebofilia inclouen adolescents de 14-15 fins a finals de l'adolescència. En promig, les chiquetes comencen el procés de pubertat als 10 o 11 anys; els chiquets als 11 o 12 anys d'edat,[7] i s'argumenta que la separació de l'atracció sexual als chiquets prepúberes de l'atracció sexual a pubescentes de principis a mediats o finals és clínicament rellevant.[1][5]

Segons l'investigació de Ray Blanchard (2009), els delinqüents sexuals masculins podrien separar-se en grups segons la preferència per edat de la víctima sobre la base dels patrons de resposta pletismográficos del pene. Basant-se en els seus resultats, Blanchard va sugerir que el DSM-5 podria explicar estes senyes subdividiendo o diferenciant el diagnòstic existent de pedofilia en hebefilia i una definició més estreta de pedofilia.[5] El sicòlec Bruce Rind i el sociòlec Richard Yuill han publicat crítiques sobre la classificació de l'hebefilia com un trastorn mental, encara que la seua opinió és que Blanchard va establir en èxit l'hebefilia com una "preferència sexual genuïna"; varen sugerir que si l'hebefilia figurava en el DSM-5, es codificara com una condició que dona lloc a importants problemes socials hui en dia.[8] La proposta de Blanchard d'afegir l'atracció coneguda com hebefilia a el DSM-5 va resultar polèmica[1][9] i no va ser adoptada.[10]

Etimologia, definicions i història

[editar | editar còdic]

El terme hebefilia (hebephilia) es basa en la deesa grega Hebe, protectora de la joventut, pero en l'antiga Grècia també es referix al temps abans de l'edat adulta en Atenes (depenent de la referència, l'edat específica podria ser 13, 15,16, 18 o 20 anys d'edat). Mentres que el sufix- Filia (en grec: φιλία philos, que significa amor o amistat i deriva del sufix "ia", que significa qualitat), implicant amor o amistat forta.[11] L'hebefilia es definix com una cronofilia en la que un adult o jove té un fort i persistent interés sexual en els individus d'edat pubescente o en desenroll en la pubertat, generalment d'11 a 14 anys, encara que l'edat d'inici i la finalisació de la pubertat varien.[1] Els criteris dels diagnòstic de el DSM-5 sobre la pedofilia i la lliteratura mèdica general definixen la pedofilia com un trastorn d'interés sexual primari o exclusiu en chiquets prepúberes, excloent aixina a l'hebefilia de la seua definició de pedofilia.[2][3][4] No obstant, el criteri d'edat de el DSM- I el còdic de diagnòstic de la CIE-10 per a la definició de pedofilia inclou una preferència sexual per als chiquets d'edat prepuberal o puberal primerenca.[6] Per algunes inconsistencias en les definicions i diferències en el desenroll físic dels chiquets i adolescents, existix una superposició entre la pedofilia, l'hebefilia i l'efebofilia.[1]

El terme hebefilia va ser utilisat per primera volta en 1955, en el treball forense de Hammer i Glueck.[12] L'antropòlec i etno-psiquiatra Paul K. Benedict va usar el terme per a distinguir o diferenciar als pedòfils dels individus les víctimes dels quals eren adolescents.[13]

Karen Franklin, una sicòloga forense de Califòrnia, va interpretar l'hebefilia com una variació de l'efebofilia, usada per Magnus Hirschfeld en 1906 per a descriure a l'atracció homosexual als varons entre la pubertat i els primers anys vint, que la consideraven una condició normal i no patològica. Històricament, els actes criminals hebefílicos en els que les víctimes estaven "biològicament preparades per al coit o acte sexual" eren considerats distints d'atres formes de sexualitat criminal com la violació, en àmplies variacions dins i entre països sobre quina edat una llegislació considerava acceptable una relació consensual per a adults-adolescents. Bernard Glueck,Jr. va realisar una investigació sobre els delinqüents sexuals en la presó de Sing Sing en la década de 1950, utilisant l'hebefilia com una de vàries classificacions de subjectes segons l'ofensa. En els anys 60, el sexólogo Kurt Freund va usar el terme per a distinguir entre les preferències d'edat de hòmens homosexuals i heterosexuals durant les evaluacions pletismográficas del pene, continuant el seu treball en Ray Blanchard en el Centre d'Adicció i Salut Mental (CAMH) despuix d'emigrar a Canadà en 1968.


Despuix de la mort de Freund en 1996, els investigadors de CAMH varen realisar investigacions sobre explicacions neurològiques de la pedofilia, la transexualidad i el homosexualitat, i en base en esta investigació, varen aplegar a el hipòtesis de que els hebefilos també podrien distinguir-se sobre la base de mides neurològiques i fisiològiques.

Investigació

[editar | editar còdic]

General

[editar | editar còdic]

Varis estudis d'investigació han investigat els patrons d'atracció sexual de hòmens hebefilos i pedòfils. L'atracció sexual als chiquets sembla caure en un continu en lloc de ser dicotòmica.[14] Els atractius dels pedòfils estan menys centrats en el sexe del chiquet que els atractius dels hebefilos o "teleiófilos" (persones que preferixen els adults sexualment), és dir, proporcions molt més grans de pedòfils que els teleiófilos informen que són atrets tant a hòmens com a dònes.[14] El Proyecte de Prevenció Dunkelfeld és un esforç fundat en Alemània per a proporcionar teràpia i tècniques de prevenció d'abús als adults atrets als chiquets. En un estudi de 222 hòmens en contacte en el proyecte Dunkelfeld d'ajuda, aproximadament dos terços tenien un interés sexual en els chiquets puberales. Estos hòmens també varen reportar experimentar alts nivells d'oix sicològic, a nivells clínicament rellevants. Tant els hebefilos com els pedòfils varen mostrar major oix que els teleiófilos, pero no varen diferir entre sí.[15]

Causes

[editar | editar còdic]

Investigadors del Centre per a l'Adicció i la Salut Mental de Toronto varen portar a terme una série d'estudis sobre els correlatos neurològics i sicològics de l'hebefilia, incloent l'estructura cerebral, la destrea manual, el cocient d'inteligència, menor nivell educatiu o major provabilitat de repetir un any en l'educació primària, i atres marcadors de desenroll físic atípic com antisocialitat en adolescència i joventut, frustració sexual, etc.[16]

Prevalença

[editar | editar còdic]

Es desconeix la prevalença de l'hebefilia dins de la població general, per falta d'estudi sobre el tema, pero hi ha evidències que sugerixen que dins de mostres clíniques i correccionales,[17][18] aixina com enquestes anònimes de persones sexualment interessades en menors que comprenen eixes edats, existixen més individus en un interés eròtic en pubescentes o adolescents primerencs en lloc d'en chiquets prepúberes.[19][20]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 “Commentary: Hebephilia--a would-be paraphilia caught in the twilight zone between prepubescence and adulthood” (2011). The journal of the American Academy of Psychiatry and the Law 39 (4): 506–510. PMID 22159978.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders, 5th Edition». American Psychiatric Publishing (2013). Consultat el 25 de juliol de 2013.
  3. ↑ 3,0 3,1 See section F65.4 Paedophilia. «The ICD-10 Classification of Mental and Behavioural Disorders Diagnostic criteria for research World». World Health Organization/ICD-10 (1993). Consultat el 10 d'octubre de 2012. «B. A persistent or a predominant preference for sexual activity with a prepubescent child or children. C. The person is at least 16 years old and at least five years older than the child or children in B.»
  4. ↑ 4,0 4,1 “Pedophilia” (2009). Annual Review of Clinical Psychology 5: 391–407. doi:10.1146/annurev.clinpsy.032408.153618. PMID 19327034.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 “Pedophilia, Hebephilia, and the DSM-V” (pdf) (2009). Archives of Sexual Behavior 38 (3): 335–350. doi:10.1007/s10508-008-9399-9. PMID 18686026.
  6. ↑ 6,0 6,1 See section F65.4 Paedophilia. «International Statistical Classification of Diseases and Related Health Problems 10th Revision (ICD-10) Version for 2010». ICD-10. Consultat el 17 de novembre de 2012.
  7. ↑ Kail, RV (2010). Human Development: A Lifespan View, 5th edició, Cengage Learning, pp. 296. ISBN 0495600377.
  8. ↑ “Hebephilia as mental disorder? A historical, cross-cultural, sociological, cross-species, senar-clinical empirical, and evolutionary review” (1 de agost 2012). Archives of Sexual Behavior 41 (4): 797–829. doi:10.1007/s10508-012-9982-i. PMID 22739816.
  9. ↑ “The DSM-5's Proposed New Categories of Sexual Disorder: The Problem of False Positives in Sexual Diagnosis” (2011). Clinical Social Work Journal 40 (2): 213–223. doi:10.1007/s10615-011-0353-2.
  10. ↑ “Hebephilia: A Postmortem Dissection” . Archives of Sexual Behavior 44: 1109–1116. doi:10.1007/s10508-015-0542-0. PMID 25894647.
  11. ↑ Powell, A (2007). Paedophiles, Child Abuse and the Internet: A Practical Guide to Identification, Action and Prevention, Radcliffe Publishing, pp. 4–5. ISBN 1857757742.
  12. ↑ Janssen, D.F. (2015). “"Chronophilia": Entries of Erotic Age Preference into Descriptive Psychopathology”. Medical History 59 (4): 575–598. doi:10.1017/mdh.2015.47. ISSN 0025-7273. PMID 26352305.
  13. ↑ “Psychodynamic patterns in sex offenders: A four-factor theory” (1957). The Psychiatric Quarterly 31 (2): 325–345. doi:10.1007/BF01568731. PMID 13465890.
  14. ↑ 14,0 14,1 “An Internet study of men sexually attracted to children: Sexual attraction patterns” (2016). Journal of Abnormal Psychology 125: 976–988. doi:10.1037/abn0000212.
  15. ↑ “Hebephilia as a Sexual Disorder” (2015). Fortschritte der Neurologie • Psychiatrie 83 (02): i1–i9. doi:10.1055/s-0034-1398960. ISSN 0720-4299.
  16. ↑ “Minor Physical Anomalies as a Window into the Prenatal Origins of Pedophilia” (2015). Archives of Sexual Behavior 44 (8): 2151–2159. doi:10.1007/s10508-015-0564-7. ISSN 0004-0002. PMID 26058490.
  17. ↑ Gebhard, PH (1965). Sex offenders: An analysis of types, New York: Harper & Row.
  18. ↑ “Primary erotic preference in a group of child molesters” (2002). International Journal of Law and Psychiatry 25 (2): 173–180. doi:10.1016/s0160-2527(01)00111-x. PMID 12071103.
  19. ↑ Bernard, F (1975). “An enquiry among a group of pedophiles”. The Journal of Sex Research 11 (3): 242–255. doi:10.1080/00224497509550899.
  20. ↑ “Personality of paedophile club members” (1983). Personality and Individual Differences 4 (3): 323–329. doi:10.1016/0191-8869(83)90154-X.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Hebefilia&oldid=963774»