Harmonia de les esferes
L'harmonia de les esferes és una antiga teoria d'orige pitagórico, basada en l'idea de que l'univers està governat segons proporcions numèriques armoniosas i que el moviment dels cossos celests segons la representació geocéntrica de l'univers — el Sol, la Lluna i els planetes — es rig segons proporciones musicals; les distàncies entre planetes correspondrien, segons esta teoria, als intervals musicals.[1]
L'expressió grega harmonia tou kosmou es traduïx com a «harmonia del cosmos» o «música universal»; la paraula harmonia s'entén ací per les bones proporcions entre les parts i el tot, en un sentit matemàtic pero també «esotèric», segons el misticisme pitagórico. A la seua volta, com afirma Filolao, filòsof pitagórico, "L'harmonia només naix de la conciliació de contraris, puix l'harmonia és unificació de molts térmens que es troben en confusió i acort entre elements discordantes"[2] La paraula música (mousikê) fa referència a «l'art de la Muses» i a «Apolo», és dir, a "la cultura de l'esperit artístic o científic". El terme «esferes» és d'orige aristotèlic i designa la zona d'influència d'un planeta (Tractat del Cel).
La teoria de l'harmonia de les esferes dels pitagórico està documentada en texts antics[3] des de Platón (La República, 530d i 617b; Critón, 405c) i sobretot Aristóteles (Tractat del cel, 290b12). Esta teoria va continuar eixercint influència en grans pensadors i humanistes inclús fins al final del Renaixença.
Referències
- ↑ Randel, 2003, p. 382.(Google Llibres)
- ↑ Cfr. Diels-Kranz, Die Fragmente der Vorsokratiker, Berlin 1952 (s. i.), 1951, 44B10
- ↑ A. Barker, Greek Musical Writings, t. II: Harmonic and Acoustic Theory, Cambridge University Press, 1989.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Armonía de las esferas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.