Hadramitas
Els hadramitas o hadramíes són un poble sudarábigo, habitants la regió d'Hadramaut en l'actual Yemen i els seus descendents, en molts dels seus membres establits en diverses parts del món, principalment en Eritrea i Kènia.[1] Parlen l'hadhramí, que pertany a la branca semítica de la família afroasiática.[2]
Pocs hadramitas practiquen encara l'estil de vida nómada dels seus antepassats. Hui en dia, aproximadament la mitat viuen en ciutats i pobles densament construïts, dispersos per les valls profundes de la seua regió, preferentment en zones d'irrigaació tradicional. Entre estos hadramitas assentats, encara molt tribal, hi ha marcades diferències, sent els que tenen major prestigi social i riquea, els pertanyents a la vella i educada aristocràcia Seyyid o Sadahs, en una estricta observança islàmica, que afirmen ser descendents directes de Mahoma. En el passat, els hadramis rara volta es casaven fòra del seu propi àmbit social, i a sovint vivien en grups segregats en parts separades de la ciutat.
Tarim és una de les seues ciutats importants, històrica i culturalment, entre unes atres, per les seues ensenyances islàmiques. Alberga la major concentració de descendents del profeta Mahoma en el món.
Diàspora
Ademés d'en Eritrea i Kènia, els hadramitas es caracterisen pel seu diàspora en diferents parts com a conseqüència d'una llarga tradició marinera i comercial. Han navegat des de molt antic pel oceà Índic, des del Banya d'Àfrica fins a Zanguebar, la costa de Malabar i Hyderabad, en el sur de l'Índia o des de Sri Lanka fins a la zona marítima del surest d'Àsia.[3]
Existixen comunitats hadramitas en els ports comercials dels Estats Àraps del Golf Pèrsic i el Mar Rojo. Els cambistas en Jeddah, Aràbia Saudita han segut tradicionalment, d'orige hadramita.[4]
També han tingut durant molt temps una presència notable en la regió de la Banya (Djibouti, Eritrea, Etiopia i Somàlia). Com a colon, varen jugar un paper decisiu, en particular, en la consolidació de la comunitat musulmana en Benadir, província costera de Somàlia.[5] Durant el periodo colonial, hadramitas descontents de les guerres tribals, es varen establir en vàries ciutats de Somàlia.[6] També varen anar freqüentment reclutats pels eixèrcits dels sultanatos somalís.[7]
Atres comunitats hadramitas existixen en Moçambic i Madagascar.[8] i en alguns països del sur d'Àsia, com Indonèsia.[9]
Referències
- ↑ Joshua Project (ed.): «Arab, Hadrami» (en anglés). Consultat el 2 de març de 2016.
- ↑ Ethnologue (ed.): «Arabic, Hadrami Spoken» (en anglés). Consultat el 2 de març de 2016.
- ↑ Ho, Engseng. 2006. Greus of Tarim. University of Califòrnia Press. Berkeley.
- ↑ Jean-François Seznec The Financial Markets of the Arabian Gulf, Routledge, 1987.
- ↑ (1973).«The Benaadir past: essays in southern Somali history».
- ↑ Gavin, R. J. (1975). Hurst (ed.). Aden under British rule, 1839–1967, Londres, p. 198. ISBN 0-903983-14-1.
- ↑ Helen Chapin Metz, Somalia: a country study, (The Division: 1993), p. 10.
- ↑ Francoise Li Guennec, Changing Patterns of Hadhrami Migration and Social Integration in East Africa en Hadhrami Traders, Scholars and Statesmen in the Indian Ocean, 1750s-1960s, Editat per Ulrike Freitag i William G. Clarence-Smith, Brill, 1997, p. 165.
- ↑ F. Frode Jacobsen (2009). Routledge Contemporary Southeast Àsia Series (ed.). Hadrami Arabs in Present-day Indonèsia, Oxon. ISBN 978-0415480925.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hadramitas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.