Habitació chinenca

La habitació chinenca o quart chinenc és un experiment mental, propost originalment per John Searle, en la seua escrit Ments, cervells i programes, publicat en Behavioral and Brain Sciences en 1980, per mig del qual es tracta de rebatre la validea de la prova de Turing i de la creència de que el pensament és simplement computació.

Habitació chinenca

Searle s'enfronta a l'analogia entre ment i ordenador quan es tracta d'abordar la qüestió de la consciència. La ment implica no solament la manipulació de símbols (gramàtica o sintaxis), sino que ademés posseïx una capacitat semàntica per a donar-se conte, o estar conscient, dels significats dels símbols.

Descripció

Searle i l'inteligència artificial forta

En 1995, quan Herbert Simon i Allen Newell Simon varen escriure que «Ara hi ha màquines que lligen, deprenen i poden crear», es tractava de donar a entendre que s'havia donat una solució al problema ment-cos.

Pero Searle en el seu text de Ments, cervells i ciència (1984) ataca este pensament, i en l'experiment de l'habitació chinenca mostra cóm una màquina pot realisar una acció sense siquiera entendre lo que fa i el per qué ho fa. Per lo tant segons Searle la llògica usada per les computadores és res més que una que no busca el contingut en l'acció com l'usada pels sers humans.

Experiment de l'habitació chinenca

Supongam que han passat molts anys, i que el ser humà ha construït una màquina aparentment capaç d'entendre l'idioma chinenc, la qual rep certes senyes d'entrada que li dona un parlant natural d'eixe idioma, estes entrades serien els signes que se li introduïxen a la computadora, la qual més vesprada proporciona una resposta en la seua eixida. Suponga's a la seua volta que este ordenador supera fàcilment la prova de Turing, ya que convenç al parlant de l'idioma chinenc de que sí entén completament l'idioma, i per això el chinenc dirà que la computadora entén el seu idioma.

Ara Searle nos demana que supongam que ell està dins d'eixe computador completament aïllat de l'exterior, salve per algun tipo de dispositiu (un recalat per a fulls de paper, per eixemple) pel que poden entrar i eixir texts escrits en chinenc.

Supongam també que fòra de la sala o computador està el mateix chinenc que va creure que l'ordenador entenia el seu idioma i dins d'esta sala està Searle que no sap ni una sola paraula en dit idioma, pero està equipat en una série de manuals i diccionaris que li indiquen les regles que relacionen els caràcters chinencs (alguna cosa semblat a «Si entren tal i tal caràcters, escriu tal i tal uns atres»).

D'esta manera Searle, que manipula eixos texts, és capaç de respondre a qualsevol text en chinenc que se li introduïxca, ya que té el manual en les regles de l'idioma, i aixina fer creure a un observador extern que ell sí entén chinenc, encara que mai haja parlat o llegit eixe idioma.

Donada esta situació cal preguntar-se:

• ¿Cóm pugues Searle respondre si no entén l'idioma chinenc?
• ¿Acàs els manuals saben chinenc?
• ¿Es pot considerar tot el sistema de la sala (diccionaris, Searle i les seues respostes) com un sistema que entén chinenc?

D'acort als creadors de l'experiment, els defensors de l'inteligència artificial forta —els que afirmen que programes d'ordenador adequats poden comprendre el llenguage natural o posseir atres propietats de la ment humana, no simplement simular-les— deuen admetre que, o be la sala comprén l'idioma chinenc, o be el passar la prova de Turing no és prova suficient d'inteligència. Per als creadors de l'experiment cap dels components de l'experiment comprén el chinenc, i per tant, encara que el conjunt de components supere l'examen, la prova no confirma que en realitat la persona entenga chinenc, ya que com sabem Searle no coneix eixe idioma.

Argument de l'habitació chinenca

Açò és aixina en el context de la següent argumentació:

1. Si l'inteligència artificial forta és verdadera, hi ha un programa per a l'idioma chinenc tal que qualsevol mecanisme que ho eixecute entén chinenc.
2. Una persona pot eixecutar mecánicamente un programa per a l'idioma chinenc sense entendre l'idioma chinenc.

1. Els arguments de l'inteligència artificial forta són falsos perque en realitat el sistema no entén chinenc, res més simula entendre.

Una puntualisació important: Searle no nega que les màquines puguen pensar —el cervell és una màquina^{cita requerida} i pensa—, nega que en fer-ho apliquen un programa.

Crítiques a l'experiment de l'habitació chinenca

Arguments com els de Searle en la filosofia de ment varen desnugar un debat més intens sobre la naturalea de l'inteligència, la possibilitat de màquines inteligents i el valor de la prova de Turing que va continuar durant les décades dels 80 i 90. L'experiment mental de l'habitació chinenca confirmaria la premissa 2, en opinió dels seus defensors. En opinió dels seus detractors, la premissa 2 basada en l'inferència a partir de l'experiment mental no és concloent. Les objeccions solen seguir una de les tres llínees següents:

• Encara que l'habitant de l'habitació no entenga chinenc, és possible que el sistema més ampli format per l'habitació, els manuals i l'habitant entenga chinenc.

• Una persona manipulant signes escrits dins d'una habitació estàtica no és l'únic candidat possible per a ocupar el lloc de sistema computacional capaç d'entendre chinenc. Hi ha atres models possibles:

1. un robot capaç d'interactuar en l'entorn i deprendre del mateix.
2. un programa que regule els processos neuronals involucrats en la comprensió del chinenc, etc.

No hi ha raó per a dir que estos models solament exhibixen una comprensió aparent, com en el cas de l'habitació i el seu habitant, pero són models d'inteligència artificial.

• Si la conducta de l'habitació no és evidència suficient de que entén chinenc, tampoc pot ser-ho la conducta de cap persona. Es fa us d'una figura retòrica tractant de desfigurar el concepte d'enteniment, ya puix és absurt dir que la màquina no pot «respondre en chinenc a un home» perque «no entén realment el chinenc», per a entendre d'eixe modo «s'ha de ser capaç de crear l'idea sobre la base de la forma conceptual», eixa teoria de l'idea potser siga alguna cosa més «idealiste» que científica. En qualsevol cas la ment d'un home es basa en algoritmes més complexos i més costosos de processar que els que actualment posseïxen els actuals computadors. És qüestió de temps.

• L'adquisició d'enteniment (a lo que podem cridar inteligència) és un procés evolutiu, en el qual pot aplicar-se diferents tècniques i ferramentes que comporten a l'individu a un aprenentage (en este cas de l'idioma chinenc), per lo que es fa necessari establir nivells d'enteniment en el temps.

Experiment mental de «Harry»

El filòsof fisicalista William Lycan va reconéixer l'alvanç de les inteligències artificials, començant a comportar-se com si tingueren ments. Lycan usa l'experiment mental d'un robot humanoide cridat Harry que pot conversar, jugar gòlf, tocar la viola, escriure poesia i per tant conseguix enganyar a la gent com si fora una persona en ment. Si Harry fora humà, seria perfectament natural pensar que té pensaments o sentiments, lo que sugeriria que en realitat Harry puga tindre pensaments o sentiments encara si és un robot. Per a Lycan «no hi ha cap problema ni objecció a l'experiència qualitativa en màquines que no és igualment un dilema per a tal experiència en humans».

Bibliografia

• David Cole, The Chinese Room Argument, en Stanford Encyclopedia of Philosophy (anglés).