Haarlemmermeer

Haarlemmermeer és un municipi de Països Baixos, en la província d'Holanda Septentrional. És una porció de terra guanyada a l'aigua, i el nom Haarlemmermeer es referix al llac Haarlem, que va anar el llac al que se li va guanyar la terra en el XIX.

La seua ciutat principal és Hoofddorp. És una de les ciutats més grans d'Holanda (població: 70.030) el nom del qual no és usat com el nom d'un municipi. Esta ciutat, junt en les ciutats en creiximent de Nieuw Vennep i Badhoevedorp, juntes formen part de l'aglomeració de Randstad.

Centres de Població

La municipalitat d'Haarlemmermeer consistix de les següents ciutats, pobles i/o districtes: Aalsmeerderbrug, Abbenes, Badhoevedorp, Beinsdorp, Boesingheliede, Buitenkaag, Burgerveen, Cruquius, d'Hoek, Hoofddorp, 't Kabel, Leimuiderbrug, Lijnden, Lisserbroek, Nieuwe Meer, Nieuwebrug, Nieuw-Vennep, Oude Meer, Rijsenhout, Rozenburg, Schiphol, Schiphol-Rijk, Vijfhuizen, Weteringbrug, Zwaanshoek, Zwanenburg.

Història

Es diu del llac Haarlemmer que albergava una relíquia d'un eixèrcit del Nort del Rin que ho hauria creuat durant els tiempors de l'Antiga Roma. En 1531 Haarlemmermeer tenia un àrea de 6430 acres (26 km²), i prop seua hi havia tres llac menors: el Leidsche Meer el Spiering Meer i el Oude Meer, en un àrea total de 7600 acres (31 km²).

Els quatre llac es varen convertir en un a causa d'inundacions successives. Molts pobles varen desaparéixer en l'acte. Una d'estes ciutats era Vennep, Nieuw Vennep està nomenada en el seu honor. Per a 1647 la nova Haarlemmermeer posseïa un àrea d'entorn 37,000 acres (150 km²), i una centuria més tarde la seua àrea es va incrementar aplegant als 42,000 acres (170 km²). En holandés, criden aquella tendència de llac a ampliar-se en el temps waterwolf (llop d'aigua).

En 1643 Jan Adriaanszoon Leeghwater va propondre fer un dic i secar el llac. Esquemes similars, entre els que els de Nicolaus Samuel Cruquius en 1742 i els del Baró van Lijnden van Hemmen en 1820 són dignes de menció especial, varen ser presentats cada cert temps. Pero no va ser fins que un terrible huracà en novembre de 1836 va conduir les aigües fins a les mateixes portes de Ámsterdam i un atre el dia de Nadal les va conduir en contra direcció, aplegant a sumergir els carrers de Leiden, quan la nació es va propondre sériament secar el llac.

L'1 d'agost de 1837, el rei Guillermo I va designar una comissió real; l'esquema propost per la comissió va rebre l'aprovació de la Segona Cambra en març de 1839, i en maig següent es va escomençar el treball.

Primer, es va cavar un canal al voltant del llac, cridat Ringvaart (Canal anelle), per a dur l'aigua que es drenara, i els barcos que abans creuaven el llac. El canal tenia 38 milles (61 km) de llarc, 23.6 milles (38 km) d'ample, i 8 peus (2.4 m) de profunditat, l'arena que es va traure d'excavar va ser usada per a construir un dic de 30 a 54 yardes (30 a 50 m) d'ample al voltant del llac. L'àrea tancada pel canal era de més de 70 milles² (180 km²), i la profunditat mija del llarc era de 13 peus (4 m). Com l'aigua no es podia secar de forma natural, es calcula que va caldre evacuar 1000 millons de tonellades per mijos mecànics.

No seguint en la tradició de secar els llac en molins de vents, els dirigents del proyecte varen utilisar bombes d'aigua, les quals encara no s'havien usat per a esta tasca. Tres motors varen ser construïts: el Leeghwater, el Cruquius (el major motor de vapor de moviment recíproc jamai construït i ara convertit en un museu), i el Lijnden. La tasca va escomençar en 1848, i el llac es va secar l'1 de juliol de 1852; 800 tonellades d'aigua es varen eliminar. En la primera venda de terres més allà de les vores el 16 d'agost de 1853 es va pagar, 28 per cada acre de terra; pero el preu mig més alvance va ser menor. L'àrea completa recuperada a les aigües és de 42.096 acres (170 km²).

En 1854 la ciutat de Leiden reclame la possessió del Nou territori, pero les corts varen fallar a favor de la nació. Haarlemmermeer es va incorporar com una municipalitat en la província d'Holanda Septentrional per llei el 16 de juliol de 1855. El seu primer alcalde va ser M. S. P. Pabst. La primera iglésia es va construir en el mateix any i en 1877 sèt més. Per a 1860 la seua població era de 7237 persones, i 40 anys despuix en 1900, era de 16.621.

Al principi l'activitat dominant en Haarlemmermeer era l'agricultura. Pero el 99% de la terra la posseïen uns pocs rics terratinents. En 1900 varen baixar els preus de matèria i la majoria dels grangers varen posseir la seua pròpia terra. També es va escomençar a cultivar en hivernàculs. Els treballadors estacionals, atrets per bona paga, varen alçar la població i es varen establir en llogarets a lo llarc del Ringvaart. Dacsa, llavors, ganado, manteca, i formage es varen convertir en els productes principals. La gran indústria i les oficines han aplegat a ser importants, especialment en Hoofddorp i Schiphol.

Les carreteres que travessaven la comuna estaven rodejades de cases de grangers construïdes seguint varis estils d'Holanda, Frisia, i Brabante, reflectint els distints orígens dels grangers. Hoofddorp, Venneperdorp o Nieuw Vennep, Abbenes, i les afores de les estaciones de bombeig eren els llocs a on la població es concentrava més.

En 1917 un aeroport militar es va construir prop del Vell fort Schiphol. Hui en dia, este aeroport és un dels majors aeroports civils, usant un 15% de l'àrea terrestre d'Haarlemmermeer. En 1926 el consell municipal de Ámsterdam es va fer en el control de Schiphol. Despuix de l'aeroport d'Estocolm, Schiphol va ser el segon aeroport d'Europa en tindre pistes sòlides entre 1937-1938. El nom Schiphol significa "ship hole" (niu de barcos). En la Guerra d'independència holandesa va haver una batalla naval allí.

Vore també

Ciutats i llogarets d'Holanda Septentrional

Referències

Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas». Vore: Haarlem lake
Les estadístiques estan preses de SDU Staatscourant
http://web.haarlemmermeer.nl/issverkiezingen/exp_html/index.html [1] archivat en Wayback Machine.

Este artícul conté una traducció derivada de «Haarlemmermeer» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.