Hípate
Hípate o Hipate (Ὑπάτη, Hypate, «suprema» o «la més alta»)[1] és una deesa menor en la mitologia grega, una de les tres muses adorades en Delfos junt en les seues germanes Mese i Nete. Cada una d'elles personificaba una de les cordes de la lira, l'instrument predilecte d'Apolo, en Hípate personificando la corda més alta (i la nota associada) segons l'escala musical tònica. Estes tres muses eren interpretades com les mateixes que les Muses Apolónides, o "filles d'Apolo", cridades Cefiso, Apolonis i Boristenis (sent este últim nom el que correspondria a Hípate).[2][3][4]
En els seus Quaestiones Convivales, Plutarco va ampliar les atribucions d'estes tres muses menors, donant-los com a domini les tres seccions en les que es dividia el cosmos, de forma similar a les cordes de la pròpia lira: d'esta manera, Nete s'encarregava de la part més baixa, que comprenia tot lo que estava baix la lluna; Mese s'ocupava de la part del mig, la dels planetes; i finalment, Hípate tractava en la part més alta, la de les estrelas fixes. En qualsevol cas, en la mateixa obra Plutarco seguia reconeixent a Urania com la principal musa celest.[2]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Etimologia del nom.
- ↑ 2,0 2,1 Plutarco, Charrades de sobretaula, IX 745B
- ↑ Tzetzes a Hesíodo, Treballs i Dies, 1
- ↑ «MUSES, MUSAE, Greek Mythology Index». Myth Index. Consultat el 19 de juny de 2025.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hípate» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.