Gynaephora groenlandica,[1] és una arna erebídea nativa de l'Alt Àrtic en l'archipèlec canadenc, Groenlàndia i l'illa de Wrangel en Rússia.[2][3][4] És coneguda pel seu llent ritme de desenroll, ya que el seu cicle de vida complet de oruga pot estendre's fins a 7 anys, en mudes cada primavera.[5] Esta espècie permaneix en estat larvario durant la major part de la seua vida,[4][6] És una espècie rara entre els lepidòpters que sofrix un periodo anual de diapausa que dura gran part de l'any natural, ya que G. groenlandica està somesa a alguns dels hiverns més llarcs i extrems de la Terra.[7] [8]En este estat latent, pot soportar temperatures de fins a -70 °C.[7] L'arna gose lanudo de l'Àrtic també mostra un comportament de asoleo, que ajuda a regular la temperatura i la digestió i afecta tant al metabolisme com al consum d'oxigen.[4][6] Les femelles no solen volar, mentres que els mascles sí.[7]

Gynaephora groenlandica

Esta espècie té una subespècie alpina que destaca per la seua distribució geogràfica al sur de l'Alt Àrtic.[9]

Taxonomia

Esta arna va ser provablement descoberta per primera volta el 16 de juny de 1832 en la plaja de Fury Bay, en l'illa de Somerset, al nort de Nunavut (Canadà), per la tripulació de l'expedició àrtica en busca del Pas del Noroest (dirigida per John Ross). John Curtis, que va estudiar els espècimen entomológicos obtinguts en el viage, va descriure Gynaephora rossii a partir dels invertebrats duts; no obstant, en 1897 Harrison G. Dyar va demostrar que, en comparar-les en les orugas de G. rossii que havia arreplegat anteriorment en les altures de Mount Washington, New Hampshire, en realitat s'havien arreplegat orugas de G. groenlandica en 1832, i Curtis havia basat la seua descripció de les larves en l'espècie equivocada.[10][11]

No obstant, abans d'això, Gottlieb August Wilhelm Herrich-Schäffer va recuperar espècimen en 1870 en el nort de Groenlàndia, a bordo del Germania en la Segona Expedició Antàrtica Alemana (dirigida pel capità Karl Koldewey). Posteriorment varen ser estudiats científicament i descrits per Alexander von Homeyer en 1874 com Dasychira groenlandica, nom que Maximilian Ferdinand Wocke (que també havia examinat els espècimen) els havia donat anteriorment, detallant-ho en una carta a Homeyer. Herrich va poder arreplegar varis eixemplars i va descriure les orugas com a similars a les de les arnes Arctia, sent els adults molt semblats a D. fascelina (ara Dicallomera fascelina), pero en les ales tan lisiadas que eren casi incapaces de volar. Tant Wocke com Homeyer varen senyalar que, encara que es tractava sense dubte d'una nova espècie, estava estretament emparentada en l'espècie D. rossii (actualment G. rossii, coneguda en aquella época per la seua proximitat geogràfica en Labrador).[1]

Al principi es creïa que G. groenlandica era endèmica de l'Alt Àrtic,[12] fins que un artícul de 2013 va informar del descobriment de dos poblacions veïnes en entorns alpins en el suroest de Yukón, 900 km al sur de la seua distribució prèviament coneguda. Els distints hàbitats, la distribució disjunta, l'haplotipo d'ADN i els patrons alares d'estes dos poblacions varen resultar ser lo suficientment distintius com per a classificar-les com una nova subespècie, G. groenlandica beringiana.[9] En la década de 1980, es varen arreplegar espècimen d'arnes en l'illa de Wrangel (Rússia), que es varen descriure inicialment en 1989 com una nova espècie del gènero Dicallomera, D. kusnezovi. Estudis posteriors varen demostrar que les arnes eren G. groenlandica i, en 2015, el tàxon es subsumió com una nova subespècie, G. groenlandica kusnezovi.[2]

Com a tals, les subespècies són:

  • G. groenlandica groenlandica
  • G. groenlandica beringiana Schmidt et Cannings, 2013[2][9]
  • G. groenlandica kusnezovi (Lukhtanov i Khruliova, 1989) Lukhtanov i Khruleva 2015[2]


S'ha classificat en la subfamília Lymantriinae (arnes de la maleza), tribu Orgyiini.[13][14]

Encara que G. groenlandica és un parent propenc de G. rossii, les dos espècies estan reproductivamente aïllades, per lo que no es coneix que es produïxca hibridació.[9] Les dos espècies són simpátricas en moltes zones del nort de l'Àrtic canadenc[9][10][11] i en l'illa Wrangel.[2]

Descripció

En general, les larves de G. groenlandica són més grans (300 mg) i estan densament recobertes de pèls d'aspecte suau, que en realitat poden ser utilisats com a mecanisme de defensa per a irritar la pell i els teixits blans dels possibles depredadors.[9][15][16] Encara que per lo general són de color marró torrat i àmbar, els colors poden variar.[9] Es caracterisen per un mechón de pèl distintiu en el seu octau segment abdominal, que ha segut descrit com un «llapis de pèl rudimentari».[7][9] També poden identificar-se per la forma espinosa dels seus pèls, que carixen d'espines, en contrast en els pèls més fins, semblats a plomes (plumosos) del seu parent propenc, G. rossii.[9][16] També poden distinguir-se de G. rossii pel patró de les seues ales: G. groenlandica carix de la banda ampla i obscura a lo llarc de la vora de les seues ales atrasseres que és característica de G. rossii. En general, G. rossii també té més patró alar que G. groenlandica.[9]

Els ous medixen al voltant d'1,6 mm.[12]

Els capolls d'esta espècie són de doble capa, en una bossa d'aire entre les dos capes, a diferència dels capolls d'una sola capa de G. rossii.[12]


Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Deutsche Nordpolar-Expedition; Nordpolar-Expedition, {{{nom2}}}; Koldewey, Karl; Bremen, {{{nom4}}} (1874). Die zweite Deutsche Nordpolarfahrt in donen Jahren 1869 und 1870, unter Führung dones Kapitän Karl Koldewey, F.A. Brockhaus.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «"Taxonomic Position and Status of Arctic Gynaephora and Dicallomera Moths (Lepidoptera, Erebidae, Lymantriinae)"».Folia Biologica (Kraków)..doi:10.3409/fb63_4.257.
  3. ↑ «Gynaephora». www.nic.funet.fi. Consultat el 2025-06-02.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 «"Temperature and food quality influences feeding behavior, assimilation efficiency and growth rate of arctic woolly-bear caterpillars"».Oecologia.doi:10.1007/BF00378671.
  5. ↑ «"Revision of the life history of the High Arctic moth Gynaephora groenlandica (Wocke) (Lepidoptera: Lymantriidae)".».Canadian Journal of Zoology.ISSN 0008-4301.doi:10.1139/z98-085.
  6. ↑ 6,0 6,1 «Behavioural Thermoregulation in the Freeze-Tolerant Arctic Caterpillar, Gynaephora Groenlandica».Journal of Experimental Biology.138(1)
    181–193.ISSN 0022-0949.doi:10.1242/jeb.138.1.181.Consultat el 2025-06-02.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 «"Lepidoptera (Insecta) of polar deserts"».Entomological Review.doi:10.1134/S0013873813020115.
  8. ↑ «"Selection of overwintering microhabitats used by the arctic woollybear caterpillar, Gynaephora groenlandica"».Cryo Letters.
  9. ↑ 9,00 9,01 9,02 9,03 9,04 9,05 9,06 9,07 9,08 9,09 «"First Records of the Arctic Moth Gynaephora groenlandica (Wocke) South of the Arctic".».Arctic.doi:10.14430/arctic4329.
  10. ↑ 10,0 10,1 Ross, John; Ross, John; Ross, {{{nom3}}} (1835). Narrative of a second voyage in search of a north-west passage, and of a residence in the Arctic regions during the years 1829, 1830, 1831, 1832, 1833, A.W. Webster.
  11. ↑ 11,0 11,1 «"Note on Larvae of Gynaephora groenlandica and G. rossii"».Psyche: A Journal of Entomology.doi:10.1155/1897/67619.
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 «"Host utilization by Exorista thula Wood (sp. nov.) and Chetogena gelida (Coquillett) (Diptera: Tachinidae), parasitoids of arctic Gynaephora species (Lepidoptera: Lymantriidae)".».Polar Biology.doi:10.1007/s00300-002-0382-i.
  13. ↑ «Species Gynaephora rossii - Ross' Tussock Moth - Hodges#» (en en). bugguide.net. Consultat el 2025-06-03.
  14. ↑ «PNW Moths | Gynaephora rossi» (en en-us). pnwmoths.biol.wwu.edu. Archivat des d'el original, el 2019-12-03. Consultat el 2025-06-03.
  15. ↑ «After the frass: foraging pikas select patches previously grazed by caterpillars».Biology Letters.9(3)
    20130090.ISSN 1744-957X.doi:10.1098/rsbl.2013.0090.Consultat el 2025-06-03.
  16. ↑ 16,0 16,1 Lepidoptera Research Foundation; Foundation, {{{nom2}}} (1995). The Journal of Research on the Lepidoptera, Lepidoptera Research Foundation.