Gurzil
Gurzil va ser una deidad bereber important. És conegut a partir de dos fonts, el poema en llatí Iohannis pel poeta romà cristià del VI Coripo i una inscripció neopúnica de Leptis Magna.[1][2]
Segons Coripo, els laguatan de Tripolitania varen dur una representació de Gurzil en forma de bou a la batalla contra els romans quan es varen rebelar junt en els austurianos en el 546 d. C. Consideraven a Gurzil com a fill d'Amón, presumiblement el Amón el temple del qual estava en Siwa, i d'una vaca.[2] Coripo també menciona ídols de fusta i metal, presumiblement també imàgens de Gurzil. Despuix de vàries batalles, els laguatan i els seus aliats varen ser derrotats. Ierna, líder i sum sacerdot dels laguatan, va ser assessinat mentres intentava rescatar l'image de Gurzil. L'image va ser destruïda.[1][3] La combinació de funcions reals i sacerdotals en Ierna no està atestada entre els antics bereberes.
L'inscripció neopúnica està parcialment danyada i es resistix a l'interpretació. Les últimes quatre lletres de la primera llínea deletrean el nom de Gurzil, mentres que les primeres quatre de la segona llínea deletrean «Satur». Si açò últim és una referència al deu romà Saturn, sugerix que va ser equiparat en Gurzil segons una interpretatio Romana. Est seria l'únic cas conegut de tal interpretació entre els bereberes. L'inscripció pot llegir-se "[fulano de tal] va dotar les despeses de Gurzil-Saturn".[2]
El nom de Gurzil pot detectar-se en atres parts de la toponímia de Tripolitania.[1] Un temple entre les ruïnes de Gerisa (Ghirza) en Líbia pot haver estat dedicat a Gurzil, i el nom de la ciutat en sí pugues inclús estar relacionat en el seu nom.[4] Segons l'escritor musulmà del IX Abdallah al-Bakrī, hi havia un lloc cridat Gherza en Tripolitania en un santuari en el cim d'un tossal que contenia un ídol de pedra que adoraven les tribus bereberes de la regió circumdant.
La talla en relleu d'un deu en banyes en Volubilis s'ha identificat provisionalment com Gurzil. Esta seria l'única evidència de la seua adoració fòra de Tripolitania, pero esta identificació és altament especulativa.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ 2,0 2,1 2,2 A. F. Elmayer, "The Libyan God Gurzil in a Neo-Punic Inscription from Tripolitania", Libyan Studies 13 (1982), pp. 49–50. doi:10.1017/s0263718900008013
- ↑ Plantilla:Prosopography of the Later Roman Empire
- ↑ René Basset. «Recherches Sur La Religion Dones Berberes». Revue de L’Histoire dones Religions. Consultat el 2011-10-03.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gurzil» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.