Guna (hinduisme)

Segons l'hinduismo, les gunas són les tres qualitats de les que està compost l'univers:

1. satuá (bondat contemplativa, inteligència)
2. ralles (passió activa, energia) i
3. tamas (ignorança inerte).

En sánscrito, guna significa condicionamiento. Igual que Pavlov va demostrar que les conductes podien condicionar-se, i en conseqüència no ser lliures, sino dependre d'estímuls(Hergenhahn, 1997), els Vedas igualment plantegen que la nostra conducta en el pla material, llunt de ser lliure, obedix als estímuls de tres condicionamientos que operen en tota la naturalea material: una força de creiximent (rajo guna o fuerza de pasión y actividad), una força de manteniment (sattva guna o fuerza de bondad) i una força de destrucció (tamo guna o força d'obscuritat, letàrgia o ignorançatamo guna o fuerza de oscuridad, letargo o ignoranciaQuirós, 2010. p 168 Aixina,són elements inseparables que es combinen en diferents proporcions per a formar els objectes materials.

Cada una d'elles no pot existir sense les atres. Es troben presents en els distints graus de la matèria burda i sotil, incloent la ment i l'energia de l'univers. Estes qualitats es mouen en el nivell físic, emocional i mental, en tot l'univers ―denominat prakriti (‘naturalea’) o maiá (‘ilusió’)― puix comprenen tot lo existent.

Quan una persona està dominada per una guna en particular, els seus pensaments i tendències mentals es voran afectades. Les gunas afectarien a l'individu a través dels vrittis i samskaras, factors que contribuïxen a la creació de la conducta de l'individu i al desenroll del seu karma; ya siga estabilisant una tendència natural o alterant el seu equilibri.

Tot això, comporta a quin l'individu s'identifique erròneament en els Kosha (les "cobertura" del Atman, que es generen a través de les gunas, en caure en l'ilusió de maya); de la qual es podrà ser lliure una volta alcançat Moksha (la lliberació espiritual).

Nom

• guṇa, en el sistema AITS (alfabet internacional per a la transliteraació del sánscrito).
• गुण, en escritura devanagari del sánscrito.
• Pronunciació:
  • /guná/.
  • [gúna] o [gún] en varis idiomes moderns de l'Índia (com el bengalí, l'hindí, el maratí o el palí).
• Etimologia: prové de la paraula indoeuropea gere (/guére/), que significava ‘endoblegar, enrollar’.
• Significats:

• • bri entrellaçat d'un cordel.
  • fil de cordel
  • guirnalda (de flors entrellaçades)
  • corda d'un arc, segons el Ramaiana
  • corda d'un instrument musical, i per extensió, un concorde
  • en un numeral, ‘voltes’; per eixemple dví-guná, tri-guná, chátur-guná, pañcha-guná,..., donaśa-guná
  • un multiplicador, un coeficient (en àlgebra).
  • condicionamiento
  • subdivisió, espècie, tipo (per eixemple, gandhasya guṇāḥ, els diferents tipos d'aroma; en el Majábharata, 12, 6847
  • les sis subdivisions de l'acció d'un rei en política exterior: pau, guerra, marcha de l'eixèrcit, detenció, estratagema i recórrer a la protecció d'un rei més poderós; segons les Lleis de Manu (7, 160), Iagña Valkia (1, 346) i el Majábharata (2, 155).
  • menjar secundari, guarnició, adorn o qualitat extra del plat; opost a anna (‘arròs’), que era el plat principal; segons les Lleis de Manu (3, 224).
  • una de les propietats o característiques de tots els sers creats, en la doctrina niaia s'enumeren 24 guṇás:
    • 1) rūpa, forma
    • 2) rasa, sabor
    • 3) gandha, olor
    • 4) sparśa, tangibilitat
    • 5) saṃkhyā, número
    • 6) parimāṇa, dimensió
    • 7) pṛthaktva, cantitat
    • 8) saṃyoga, conjunció
    • 9) vibhāga, disjunció
    • 10) paratva, lluntea
    • 11) aparatva, proximitat
    • 12) gurutva, pes
    • 13) dravatva, fluïdea
    • 14) sneha, viscositat
    • 15) śabda, sò
    • 16) buddhi o gñāna, comprensió o coneiximent
    • 17) sukha, plaure
    • 18) duḥkha, dolor
    • 19) icchā, desig
    • 20) dveṣa, aversió
    • 21) prayatna, esforç
    • 22) dharma, mèrit o virtut
    • 23) adharma, demèrit o irreligió
    • 24) saṃskāra, qualitat autorreproductiva

Les gunas i els cicles de l'univers

Al final d'un cicle, quan l'univers retorna a un estat de no manifestació (nit de Brahmá) les gunas s'equilibren, deixen de manifiestarse i maia existix per sí sola. Després, al recomenzar un cicle, karma (la “llei” d'acció i reacció) altera eixe equilibri i les gunas novament comencen la seua manifestació i l'univers tangible escomença una atra volta a manifestar-se com a tal (dia de Brahmá).

Vore també

• Upadana

Els Cinc agregats i Cinc obstàculs

• Pratītyasamutpādona
• Tri-Laksana
• Triloka

Notes

Quirós Bonilla, Rebeca. LA PSICOLOGÍA DE LA BHAGAVAD GITA, ANTIGUO TEXTO HINDÚ. Reflexions, vol. 89, núm. 2, 2010, pp. 163-175. Universitat de Costa Rica Sant Josep, Costa Rica