Anar al contingut

Guerra del Mixtón

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La Guerra del Mixtón o Miztón és el nom en el que es coneix al periodo de la conquista de Mèxic en el que els eixèrcits castellans varen ser inicialment detinguts en la seua expansió, fins que varen terminar per subyugar a les poblacions indígenes [nota 1] de les regions de Nochistlán, Teocaltiche, Jalpa i Juchipila[2] (part dels actuals estats de Zacatecas, Jalisco, Nayarit, Colima i Aguascalientes).

El historiografia contemporànea situa la Guerra del Mixtón entre 1540 i 1542,[2][3] encara que el conflicte es va estendre de manera ininterrompuda fins al final del s.XVI, enllaçant-se en el periodo conegut com les guerres chichimecas, que se sol presentar com un episodi històric distint.[4]

Va consistir en una série d'esforços bèlics coordinats entre vàries nacions indígenes —denominades de forma genèrica chichimecas— per expulsar als espanyols dels seus llocs d'alvançada en el noroest de Nova Galícia.[5]

Etimologia

[editar | editar còdic]

La Guerra del Mixtón va rebre el seu nom pel el+Mixt%C3%B3n/21.5201675,-103.1815771,1707m/data=!3m1!1i3!4m14!1m7!3m6!1s0x8428690022659d05:0x63fc4d6d4a91a189!2sCerro+de el+Mixt%C3%B3n!8m2!3d21.5213598!4d-103.1805571!16s%2Fg%2F11vymq2l71!3m5!1s0x842867ac8dona14869:0xf884a9275c18fbc8!8m2!3d21.5201675!4d-103.1815771!16s%2Fg%2F11p9w50qdc!5m1!1i1?entry=ttu&g_ep=EgoyMDI1MDYwMi4wIKXMDSoASAFQAw%3D%3D peñón del Mixtón, el principal baluart del caudillo caxcán Tenamaztle.[3] La paraula prové de l'ètim náhuatl miztli, que significa puma i es castellanizó com "mixtón", pero la pronunciació correcta és míshton, és dir, en accent prosódico en la primera sílaba i en la grafia x pronunciada com /ʃ/ (com el fonema sh anglés).

Campanyes de conquista de Nuño Beltrán de Guzmán

[editar | editar còdic]

Els antecedents de la guerra solen senyalar-se en la cruel campanya de conquista mampresa per Nuño de Guzmán en el territori que els espanyols varen cridar Nova Galícia abans de la seua pacificació. Durant eixa intervenció que va terminar en 1531, varis mils d'indígenes varen ser torturats o assessinats per les forces espanyoles i els seus aliats indígenes. Encara que estos i atres fets li varen valdre a Nuño de Guzmán la presó, el recort de l'invasió espanyola va permanéixer entre els natius de l'Occident de Mesoamérica, entre els que caldria senyalar als caxcanes, tecoxquines i zacatecos, com a principals protagonistes de la rebelió del Mixtón, encara que varen ser recolzats per guachichils, coras, tecuexes, i guamares.[6]

  1. Powell, 1975.
  2. 2,0 2,1 vore2.702. ««La Guerra Del Mixtón, L'Orige De la Guerra Chichimeca Del Sigle XVI»».Horisó Històric - Revista Semestral Dels Estudiants De la Llicenciatura En Història De La UAA, n.º 2 (giner).
    49-52.
  3. 3,0 3,1 CARRASCO, Alberto Puig (2018). M. Alcántara (ed.). La frontera chichimeca a través del Mapa de la Relació Geogràfica de Sant Miguel i Sant Felipe dels Chichimecas, Actes de el LVI Congrés Internacional de Americanistas, pp. 657-670.
  4. Powell (1984). La Guerra Chichimeca (1550-1600), p. 44. ISBN 9681617142. «Cronistes contemporàneus coloquen el principi de lo que varen cridar la Guerra dels Chichimecas en l'any de 1550, (...) no obstant, açò va ser veritat casi exclusivament en el territori de l'audiència de Mèxic (...) les terres que separaven a Guadalajara de la recent fundada Zacatecas mai varen estar en pau despuix de la Guerra del Mixtón.»
  5. POWELL, P.W.. La Guerra Chichimeca, p. 19. «Quan Coronat no va trobar grans riquees ni regnes en el nort (1540-1542), les esperances varen escomençar a desvanir-se. El fracàs de Coronat va coincidir en un vigoroso intent dels indis per tirar als espanyols dels seus llocs alvançats del noroest, en la Nova Galícia. Este conflicte, cridat Guerra del Mixtón (1541-1542) va revelar una sorprenent força bèlica dels tribeños seminómadas del nort de Guadalajara.»
  6. Léon op.cit. p.50

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • BORGONIO, Guadalupe et al (1998) ‘’Història i històries’’ Mèxic, ed.UNAM ISBN 968-36-6470-9 text en la web consultat el 16 de març de 2009.
  • CARRILLO Cázares, Alberto (2000) El debat sobre la guerra chichimeca, Mèxic. ed.El Colege de Michoacán ISBN 970-679-033-0 text en la web consultat el 16 de març de 2009
  • De les Cases, Gonzalo. (1571). La Guerra dels Chichimecas.
  • Garcia Campa, Francisco (2023). La Frontera Nort,El naiximent de el "Far West" espanyol. HRM Edicciones. ISBN 978-84-17859-77-0
  • GARCÍA Icazbalceta, Joaquín (1858) "Colecció de documents per a el història de Mèxic" (1866) Mèxic, ed. Antiga Llibreria edició en llínea Cervantes Virtual, consultat el 16 de març de 2009
  • LEÓN-PORTILLA, Miguel (1995) Francisco Tenamaztle. Mèxic, 2005 ed.Diana, ISBN 968-13-4061-2
  • MONROY Castell, María Isabel;CALVILLO Unna, Tomás (1997) Breu història de Sant Luis Potosí "La Guerra chichimeca" Mèxic, ed.Fondo de Cultura Econòmica, ISBN 968-16-5324-6 biblioteca digital ilce.edu.mx
  • OLAGUE Flors, Jesús et al; (1996) Breu història de Zacatecas. Mèxic, ed.Fondo de Cultura Econòmica, ISBN 968-16-4670-3 (Capítul I, "La terra sense llímits. La resistència indígena" text en la web)
  • SCHMAL, John P. (2004) The History of Zacatecas. Houston Institute for Culture, [1]


Referències

[editar | editar còdic]



Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>