Anar al contingut

Guepinia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Guepinia helvelloides 47030.jpg
Guepinia (Guepinia)


Guepinia és un gènero de fongos de l'orde Auriculariales. És un gènero monotípic, que conté una única espècie, Guepinia helvelloides, comunament coneguda com a gelatina d'albercoc o ensalada de salmón. El fongo produïx cossos fructífers gelatinosos de color rosa salmón i forma d'orella que creixen de forma aïllada o en menuts grups en el sol, normalment associats a fusta podrida enterrada. Els cossos frutales medixen fins a 10 cm (4 polzades) d'alt i fins a 17 cm (6+3⁄4 polzades) d'ample; els tallos no es diferencien be del capell. Té un depòsit d'espores blanques, i les espores, de forma oblonga a elipsoidal, medixen 9-11 per 5-6 micrómetros.

El fongo està àmpliament distribuït en l'hemisferi nort i també s'ha recolectat en Amèrica del Sur.[1] Encara que és gomosa, la carn és comestible; es pot menjar crua en ensalades, en escabeche o confitada.[2]

Descripció

[editar | editar còdic]

Els cossos frutales de Guepinia helvelloides creixen de forma aïllada o en menuts grups. Encara que poden semblar que creixen en el sol, el seu micelio viu en fusta enterrada. Medixen entre 4 i 10 cm (1+1⁄2-4 polzades) d'alt i entre 1 i 17 cm (1⁄2-6+3⁄4 polzades) d'ample,[3] tenen forma de cullera o llengua i estan retortillats com una corneta o una banya, per lo que semblen un embut prim, retallat per un costat i a sovint en un marge ondulat. Els cossos frutales són flexibles, de 2 a 3,5 mm (1⁄16-1⁄8 polzades) de gruixa i plans en la part exterior, i solen atenuar-se en la part inferior fins a formar un talle cilíndric o deprimit de fins a 5 cm (2 polzades) d'altura i aproximadament 1,5 cm (1⁄2 polzada) de gruixa. El talle sol estar cobert d'un tomento blanc en la base. La part superior (interior) del cos fructífer sol ser prou estèril o en alguns basidios aïllats i és llaugerament barrugosa com a resultat dels extrems protuberantes i densament aglomerados de les hifes. Les superfícies estèrils i fèrtils del cos fructífer són casi del mateix color, de color roig anaranjado transparent a rosa carn o taronja carn, i en atres ocasions més roig púrpura. Els cossos fructífers solen desenrollar una llaugera tenyida marró quan envellixen. La part inferior sol tindre un color llaugerament més viu que la part superior. La polpa és gelatinosa, blana en la part superior del cos fructífer i en una consistència més cartilaginosa en el talle. Té una olor indescriptible i un sabor acuoso i insignificant.

El himenio es desenrolla en la part inferior (externa) del cos fructífer. Els basidios (cèlules portadores d'espores) consistixen en una part globular (els hipobasidios) a la que s'adherixen epibasidios inflados o allargats. En Guepinia, els hipobasidios tenen forma d'óval a elipsoidal, medixen 12-16 per 9-12 μm i estan units a epibasidios fibrilares que medixen 20-45 per 3-4 μm. El depòsit d'espores és blanc, mentres que les espores medixen entre 9 i 11 per 5 i 6 μm, són hialinas (translúcidas), de forma cilíndrica a elipsoidal allargada, i tenen una gran gota d'oli.[4]


Espècies similars

[editar | editar còdic]

Guepinia helvelloides té un aspecte prou inusual i és difícil confondre-ho en atres fongos. No obstant, l'espècie Cantharellus cinnabarinus és superficialment similar; a diferència de G. helvelloides, no obstant, no té una textura gomosa i gelatinosa, i la seua superfície inferior és arrugada, no plana.[5] Dacryopinax spathularia produïx menuts cossos frutales, i Spathulariopsis velutipes té un cap blanc.[3]

Hàbitat i distribució

[editar | editar còdic]

Guepinia helvelloides és saprófita,[6] i obté nutrients per mig de la descomposició de matèria orgànica. Els cossos fructífers de G. helveloides solen créixer de forma aïllada o en menuts grups en el sol, normalment associats a fusta podrida enterrada. Encara que els cossos fructífers apareixen a voltes en primavera, són més comunes en els mesos d'estiu i autumne.[7] En Amèrica del Nort, s'associa als boscs de coníferes. [8]També es troba en tota la zona templada d'Amèrica del Nort,[5] des de Canadà fins a Mèxic, aixina com en Europa,[9] Iran[10] i Turquia.[11] També es coneix la seua presència en Brasil i Puerto Rico.[12] El fongo també s'ha recolectat en la regió de Qinling, en China.[13]

Usos

[editar | editar còdic]

Guepinia helvelloides és un fongo comestible, pero insípido.[14] Els eixemplars més vells solen ser durs i indigestos.[5] Es pot utilisar cru en ensalades, para encurtir en vinagre i també per a conservar en sucre com a fruta confitada.[15] Una font informa del seu us per a preparar un vi per mig de fermentació en rent de vi.[4]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

L'espècie va ser descrita i ilustrada per primera volta com Tremella rufa per Nicolaus Joseph von Jacquin en 1778. Més vesprada, Elias Magnus Fries (1828) la va denominar Guepinia helvelloides en la seua obra Elenchus Fungorum,[16] basant-se en Tremella helvelloides d'Augustin Pyramus de Candolle,[17] abdós noms sancionats per ell.[18] Açò ha fet que Tremella rufa i tots els noms basats en ell no puguen utilisar-se, ya que es conserven. Més vesprada, Lucien Quélet va crear un gènero monotípic separat, Phlogiotis, per a l'espècie de Jacquin, mentres que Julius Oscar Brefeld la va colocar (com Gyrocephalus rufa) en el menut gènero Gyrocephalus de Persoon (nom rebujat per a Gyromitra). El nom adequat per al fongo va ser objecte de debat durant algun temps, ya que el nom Guepinia és un homònim (senyalat per Fries en 1828), perque havia segut utilisat per Toussaint Bastard en 1812 per a un gènero de plantes en flors de la família Cruciferae.[19] Per a complicar encara més les coses, es va determinar posteriorment que el nom genèric Teesdalia, que en un principi es considerava prioritari sobre el nom Guepinia per al gènero vegetal, s'havia publicat válidamente despuix de Guepinia, lo que convertia a Teesdalia en un nom illegítim.[20] En 1982, els canvis en el Còdic Internacional de Nomenclatura Botànica varen otorgar estatus protegit a tots els noms adoptats per Fries en Elenchus Fungorum i varen establir Guepinia com el nom correcte del gènero.[21]

Guepinia es classifica de diverses maneres en l'orde Auriculariales, en una posició familiar incerta (incertae sedis),[22] o com a part de la família Exidiaceae.[23][24]


El gènero rep el seu nom del micólogo francés Jean-Pierre Guépin (1779-1858).[25] El bolet es coneix comunament com a «fongo gelatinoso roig» o «gelatina d'albercoc».[12]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «NatureServe Explorer 2.0». explorer.natureserve.org. Consultat el 2025-12-30.
  2. ↑ «Species Fungorum - Species synonymy». www.indexfungorum.org. Archivat des d'el original, el 2012-10-08. Consultat el 2025-12-30.
  3. ↑ 3,0 3,1 «Mushrooms of North America.».Knopf..
  4. ↑ 4,0 4,1 Internet Archive, Albert (1961). [1], London P. Nevill.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 McKnight, Kent H.; McKnight, Vora B. (1987). [2] (en en), Houghton Mifflin Harcourt. ISBN 978-0-395-91090-0.
  6. ↑ «"Phlogiotis helvelloides"». www.mushroomexpert.com. Consultat el 2025-12-30.
  7. ↑ «Mushrooms Demystified: A Comprehensive Guide to the Fleshy Fungi».Berkeley, CA: Tingues Speed Press..
  8. ↑ «"Some distributional relationships between Mexican and United States mycofloras".».Mycologia.doi:10.2307/3758146.
  9. ↑ Jordan, Michael (2004). [3] (en en), Frances Lincoln. ISBN 978-0-7112-2379-0.
  10. ↑ «"Tremiscus helvelloides, a new record for Iran"».Bīmārīhā-yi Giyāhī (Iranian Journal of Plant Pathology)..ISSN 0006-2774.
  11. ↑ «"New records for the macrofungi of Turkey".».Turkish Journal of Botany.
  12. ↑ 12,0 12,1 «"Tremellales"».Flora Neotropica.
  13. ↑ «"Potential pharmaceutical resources of the Qinling Mountain in central China: medicinal fungi".».Frontiers of Biology in China.doi:10.1007/s11515-008-0089-8.
  14. ↑ Bessette, Alan I.; Bessette, Arleen R.; Fischer, {{{nom3}}} (1997-09). [4] (en en), Syracuse University Press. ISBN 978-0-8156-0388-7.
  15. ↑ Orr, Robert Thomas; Orr, Dorothy B. (2015). [5] (en en), University of Califòrnia Press.
  16. ↑ Fries (1828). [6] (en la), Mauritius.
  17. ↑ Lamarck, Jean Baptiste Pierre Antoine de Monet de; Candolle, Augustin Pyramus de (1815). [7] (en fr), Desray.
  18. ↑ «"Tremella helvelloides DC. 1805"».MycoBank. International Mycological Association..
  19. ↑ «"The application of the generic name Guepinia".».American Journal of Botany.doi:10.2307/2436152.
  20. ↑ «"Med-Checklist Notulae, 11"».Willdenowia.
  21. ↑ «"A solution to the starting point problem in the nomenclature of fungi"».Taxon.doi:10.2307/1219390.
  22. ↑ «Dictionary of the Fungi (10th ed.)».Wallingford: CABI..
  23. ↑ Cannon, P. F.; Kirk, P. M. (2007-01-01). [8] (en en), CABI. ISBN 978-0-85199-827-5.
  24. ↑ «"Guepinia Fr. 1825"».MycoBank. International Mycological Association.
  25. ↑ «"The generic names proposed for Hymenomycetes VIII: Auriculariaceae, Septobasidiaceae, Tremellaceae, Dacrymycetaceae (continued)"».Taxon.doi:10.2307/1216401.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Guepinia&oldid=647376»