Anar al contingut

Grup Independent Liberal

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


El Grup Independent Lliberal (GIL) va ser un partit polític d'Espanya fundat en 1991 en Marbella per l'empresari Jesús Gil i Gil. El GIL va cessar la seua activitat política en 2007 al no poder presentar-se a les eleccions municipals de dit any pels numerosos casos de corrupció i irregularitats comeses per membres de l'Ajuntament de Marbella, dirigit per esta formació política, com el cas Malaya.

Va ser una formació política de caràcter populista i personalista que es postulava com una «tercera via» entre el Partit Popular i el PSOE.[1] L'himne propagandístic del partit era la cançó «The Final Countdown» d'Europe, coneguda en Marbella com «el tiroriro».[2] El gilisme ha segut identificat com a representant en Espanya, junt a les experiències polítiques de Mario Comte i José María Ruiz-Mateos, d'un populisme reaccionari,[3] ademés de com un eixemple de berlusconisació de la política espanyola.[4]

Història

El 26 de maig de 1991 conseguix, en el 65,68 % dels vots,[5] la majoria absoluta en les eleccions municipals per Marbella: d'un ple de 25 regidors el GIL va obtindre 19 en els comicis,[6] resultant investit Jesús Gil alcalde de la localitat el 15 de juny de 1991. El grup va renovar majoria dos voltes més —1995 i 1999—, terminant-se el seu últim mandat en 2003 en Julián Muñoz com a alcalde. Durant els anys de mandat del GIL en Marbella, la gestió de l'Ajuntament es va basar en l'incompliment sistemàtic de la llegislació vigent en l'ocultació premeditada de la realitat econòmica, presupostària i contable d'eixe ajuntament, en la permanent obstrucció als intents de fiscalisació per les distintes institucions i, en definitiva, en la permanent burla a la llegalitat vigent.cita requerida

En 1995 va obtindre 19 regidors en 24.718 vots i un 66,30 %. Es va presentar en Estepona (50,00 %, 12. c), Istán (38,08 %, 4. c), Casares (31,99 %, 4c.), Manilva (30,56 %,4c.), Monda (34,49 %, 2c.), Ojén (11,60 %, 1c.), Benahavís (10,84 %, 1c.). No va obtindre representació en Coín. Frut d'estos resultats va aumentar a tres el número de diputats provincials, convertint-se en determinant per a l'elecció de president de la Diputació. El 17 d'abril de 1999, el GIL va celebrar en un gran desplegament de mijos en Estepona l'únic congrés de la seua història, dissenyant la seua estratègia d'expansió, consistent en presentar candidatures únicament en aquelles localitats d'especial interés estratègic per motius urbanístics, i en presentar-se a les següents eleccions generals per a intentar que Jesús Gil obtinguera acta de diputat nacional. En les eleccions municipals de 1999 el partit va presentar nou candidatures en la província de Màlaga, i es va expandir a distints municipis costers de la província de Càdis, aixina com a les ciutats autònomes de Ceuta i Mella. Va obtindre un total de 87 743 vots i 93 regidors.

En la ciutat de Marbella, Jesús Gil, encara perdent quatre regidors, va revalidar la seua majoria absoluta en un 52,95 % dels vots i quinze regidors. En el restant de municipis malaguenys va obtindre representació en Estepona (40,04 %, 9c.), Ronda (35,75 %, 8c.), Casares (39,18 %, 5c.), Manilva (34,70 %,5c.), Mijas (16,92 %, 4c.), Fuengirola (13,90 %, 3c.), Benahavís (14,38 %, 1c.), Benalmàdena (7,02 %, 1c.). Cap de les seues nou candidatures va quedar sense representació. En la província de Càdis va obtindre representació en La Llínea (57,27 %, 17c.) i Sant Roque (27,53 %, 6c.). Aixina mateix el GIL va governar la ciutat autònoma de Ceuta entre 1999 i 2001,[7] en Antonio Sampietro com a alcalde-president. Atres localitats governades pel GIL varen ser: Barbate, Sant Roque, Chipiona, La Llínea de la Concepció, Estepona, Ronda, Casares i Manilva.

En les eleccions generals de l'any 2000, Jesús Gil va presentar una candidatura al Congrés dels Diputats obtenint la llista del GIL 00000000007216272162 sufragis a nivell nacional —la majoria d'ells considerats «vot-protesta» contra el bipartidisme vigent en Espanya—.cita requerida

A destacar també que a finals de 2005 el Ministeri de Treball i Assunts Socials va informar que els ajuntaments governats en el seu dia pel GIL acumulaven aproximadament la mitat del deute municipal en la Seguritat Social i Facenda de tota Espanya.[8]

Ellitoral de Màlaga, especialment els municipis baix la seua influència política i econòmica, es varen convertir durant els governs de GIL en una discreta residència de mafiosos britànics, italians i russos, ademés de convertir-se en refugi d'exiliats fascistes, com Otto Remer o León Degrelle, que intentaven evitar l'extradició als seus països d'orige.[9]

Resultats electorals

Ajuntament de Marbella

Resultats electorals[10]
Elecció Candidat Vots Percentage Representants +/- Resultat
1991 Jesús Gil 20 531 (1º) 65,68 % Govern majoritari
1995 Jesús Gil 24 718 (1º) 65,58 % = Govern majoritari
1999 Jesús Gil 21 971 (1º) 52,30 % Erro al crear miniatura: 4 Govern majoritari
2003 Julián Muñoz 21 978 (1º) 47,09 % = Govern majoritari

Ciutat Autònoma de Ceuta

Resultats electorals[10]
Elecció Candidat Vots Percentage Representants Resultat
1999 Antonio Sampietro 12 721 (1º) 38,62 % Oposició (1999)
Govern en minoria (1999-2001)
Oposició (2001-2003)

Ciutat Autònoma de Mella

Resultats electorals[10]
Elecció Candidat Vots Percentage Representants Resultat
1999 Crispín Lozano 7 402 (1º) 25,93 % Oposició

Membres destacats

  • Juan Antonio Roca —Assessor d'Urbanisme de Marbella—
  • Juan Carlos Juárez —Alcalde de la Llínea de la Concepció—
  • Francisco Herrera —Alcalde de Casares—
  • José Mena Oliva —Alcalde de Manilva—

Vore també

Referències

  1. ↑ Martín-Riera, Javier. «Reportage | Ruptura despuix de 15 anys d'idili», El País(Madrit), 26 de juny de 2006. Consultat el 18 de setembre de 2019 (en es).
  2. ↑ Campanya electoral de Jesus Gil en Ceuta 1999
  3. ↑ Casals Meseguer, 2003, p. 281.
  4. ↑ Sanders, Berganza i Miguel, 2017, p. 250.
  5. ↑ Resultats electorals
  6. ↑ Casals Meseguer, 2003, p. 268.
  7. ↑ Rontomé Romero, 2014, pp. 318-319.
  8. ↑ Els antics ajuntaments del GIL acumulen més de la mitat del deute dels municipis en la Seguritat Social
  9. ↑ Sant Josep López, Álvaro. «Els múltiples crims de Jesús Gil», Revista Context (CCHT), 28 de decembre de 2016. Consultat el 15 de juliol de 2019.
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 [1]

Bibliografia

  • Casals Meseguer, Xavier (2003). Ultrapatriotas. Extrema dreta i nacionalisme de la guerra freda a l'era de la globalisació, Barcelona: Crítica. ISBN 84-8432-430-3.
  • Rontomé Romero, Carlos(2014).«Populisme durant l'era Aznar: el GIL en Ceuta».Espanya en democràcia: Actes de l'IV Congrés d'Història del nostre Temps.: 315-320.
  • Sanders, Karen B.; Berganza, Rosa; Miguel, Roberto de(2017).«Spain: Populism from the Far Right to the Emergence of Podem».Populist Political Communication in Europe.Routledge.Nova York i Londres:: 249-260.