Green Park
Green Park (oficialment The Green Park) és un dels Parcs Reals de Londres. Té una superfície de 19 hectàrees,[1] i es troba entre Hyde Park i St. James’s Park. Els tres, junt en Kensington Gardens i els jardins del Palau de Buckingham, formen un espai obert casi continu que va des de Whitehall i l'estació Victoria fins a Kensington i Notting Hill.
A diferència dels seus veïns, Green Park carix de llac, edificis i monuments, contant només en el "Canadà Memorial" de Pierre Granche, la font Constance Fund i el RAF Bomber Command Memorial, inaugurat en 2012.
El parc està format casi enterament per arbres madurs que s'alcen sobre el herba; les úniques flors són narcisos naturalizados. Pel sur llimita en Constitution Hill, a l'est en el peatonal Queen's Walk, i al nort en Piccadilly. Es troba en St. James's Park en Queen's Gardens en el Victoria Memorial en el seu centre, al costat opost a l'entrada al palau de Buckingham. Al sur està l'avinguda ceremonial de the Mall, i els edificis del Palau de St. James i Clarence House descollen per damunt del parc per l'est. l'estació de Green Park és un punt d'intercanvi important que es troba en les llínees de Piccadilly, Victoria i Jubilee prop de l'extrem nort de Queen's Walk.
Història
Es diu que el parc, al principi, era un lloc d'enterrament pantanoso, per als leprosos del propenc hospital de St James's. Va ser tancat per volta primera en el XVI, quan va formar part de la finca de la família Poulteney. En 1668 una zona de la finca Poulteney coneguda com Sandpit Field va ser entregada a Carlos II, qui va convertir el gros del terreny en un parc real, com "Parc de St James's Superior" i tancat en un mur de rajoles.[2] Va dissenyar els principals camins del parc i va construir una icehouse que li proporcionara gèl per a gelar begudes en estiu.
El Queen's Walk va ser dissenyat per a la reina de Jorge II, Carolina; duya al depòsit que almagasenava aigua potable per al Palau de St. James, cridat la Queen's Basin.
En aquella época, el parc quedava a les afores de Londres, i va seguir sent una zona aïllada fins a ben entrat el XVIII, quan era conegut com a lloc de bandolers i lladres; Horace Walpole va ser un dels molts a els qui varen furtar ací.[3] Va ser un lloc popular per a ascensos en globo i fòcs artificials en els sigles XVIII i XIX. La Música per als reals fòcs de artificio d'Händel va ser composta específicament per a una festa d'este tipo celebrada en Green Park en 1749.[4] El parc també va ser conegut com un freqüent lloc de duels; un particularment destacat va ser l'ocorregut en 1730 entre William Pulteney, primer comte de Bath, i John Hervey, primer comte de Bristol.[5]
L'arquitecte John Nash va planificar el paisage del parc en 1820, com una extensió de St. James’s Park.
Prop d'este parc es va produir l'intent d'assessinat de la regna Victoria per Edward Oxford el 10 de juny de 1840.
Hi ha oficines del govern i corredors que ho unixen en els palaus reals, baix la part este del Green Park, que continua cap al sur. Són fàcilment visibles en els llímits entre Green Park i St. James’s Park, en els sostres de cristal just baix el nivell del sol. Es creu que estes habitacions varen ser convertides a partir dels túnels construïts com a part de les Churchill War Rooms de la Segona Guerra Mundial.
Per baix de Green Park encara corre el riera Tyburn.[6]
Referències
- ↑ «Green Park». The Royal Parks. Archivat des d'el original, el 27 de maig de 2010. Consultat el 7 de decembre de 2013.
- ↑ «The Bailiwick of St. James', Survey of London: volums 29 i 30: St James Westminster, Partix 1». Consultat el 29 de giner de 2008.
- ↑ "Green Park". The Encyclopedia of London, eds. Ben Weinreb, Christopher Hibbert. Macmillan, 1992.
- ↑ "Fireworks Music" The Concise Oxford Dictionary of Music. Michael Kennedy. Oxford University Press, 2007.
- ↑ London: what to see, and how to see it, p. 61. H.G. Clarke, 1862.
- ↑ Royal Parks website: Green Park
- Este artícul conté una traducció derivada de «Green Park» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.