Graus dia de calefacció

El grau-dia de calefacció és una unitat que s'utilisa per a medir el nivell del rigor hivernal en una localitat, i que relaciona la temperatura mija exterior durant l'época freda de l'any en una certa temperatura de confort per a calefacció en interiors.

Definició i càlcul

En les normatives europees es definixen els graus dia en base ___MATH_0___ (___MATH_1___) com la suma, a lo llarc d'un periodo determinat de les diferències de temperatura entre un valor base, a, i la temperatura mija diària, quan eixa temperatura és inferior a un atre valor, b. És dir:

___MATH_2___

a on:

• a és la base de temperatura de calefacció
• b és la base de temperatura exterior mija diària, per damunt de la qual, se supon no fa falta calefacció.
• n és el número de dies del periodo sobre el que es prenen les medicions; habitualment, un més o un any sancer.
• T_md,i temperatura mija diària per al dia i
• En la normativa espanyola es pren esta temperatura, fent la mija de la màxima i la mínima diària, en un periodo de dèu anys.
• X_c és un coeficient llògic que valdrà 1 quan la temperatura mija diària, T_md, siga menor que b i zero quan siga major.
  • Restant de n el número de voltes que, en eixe periodo, el coeficient X_c és igual a 0, es tenen els cridats dies de calefacció del periodo

En Espanya, les senyes es prenen en base 15/15, en Alemània sobre base 18/18. Si be la definició pren dos bases, a i b, teòricament diferents, com es veu, estes normatives prenen les dos iguals. Una definició més correcta deuria aproximar la base a a la temperatura d'us de la calefacció (entre 18 i 21 °C), mentres que la base b variaria depenent del clima de la localitat. En aquelles de clima continental, en que les diferències entre el dia i la nit són apreciables, un dia en temperatures miges de 15 °C no requeriria calefacció, pero si els contrasts són menys acusats, eixe valor deuria aproximar-se a uns 18 °C.

En França s'utilisa per a este fi la mida dels graus hora la definició de la qual és la mateixa, pero considerant hores en lloc de dies.

Dies de calefacció

Este valor, definit com el número de dies del periodo considerat que la temperatura mija diària és inferior a la base b, des d'un punt de vista pràctic, representa el número de dies en que funcionarà la calefacció. Efectivament, els dies en que la temperatura mija diària siga superior a eixa base b, es considera que no és necessari encendre-la.

Atres formulació

També es pot utilisar la següent expressió, molt semblada a l'anterior, fent a = b = TBc, quan no es coneixen atres senyes que les temperatures màximes i mínimes diàries durant el periodo considerat:

___MATH_3___

a on:

• TBc és la temperatura base de calefacció (16, 18, 20, 22 °C)
• T_max és la temperatura màxima diària
• T_min és la temperatura mínima diària
• Xc és un coeficient llògic que valdrà 1 quan la temperatura mija diària siga menor a la TBc i zero quan siga major

Condició	Fòrmula usada
Tmin>TBc	GDcal=0
(Tmax+Tmin)/2>TBc	GDcal=(Tbase-Tmin)/4
Tmax>=TBc>	GDcal=(Tbase-Tmin)/2-(Tmax-Tbase)/4
Tmax<TBc	GDcal=Tbase-(Tmax+Tmin)/2

I si lo únic que es coneixen són les temperatures màxima i mínima mensuals, es pot amprar esta atra, menys aproximada:

___MATH_4___

en la que:

• Tmax és la temperatura màxima mensual
• Tmin és la temperatura mínima mensual
• n és el número de dies del més considerat

En este cas no es poden eliminar els dies en que la temperatura mija siga major que la temperatura T_Bc, per carir de senyes, llevat que tot el més complet tinga la seua temperatura mija per damunt d'eixa temperatura.

Conversió

Per a convertir °F GD_calç a °C GD_calç: °C GD_calç = (5/9) x (°F GD_calç)

Per a convertir °C GD_calç a °F GD_calç: °F GD_calç = (9/5) x (°C GD_calç)

Tinga's en conte que, pels graus-dia són relatius a una temperatura base (a diferència de les relatives a zero), no és necessària l'operació d'afegir o restar 32 en convertir els graus-dia de Celsius a Fahrenheit i viceversa.

Usos

Este paràmetro proporciona un índex del rigor climàtic d'una localitat o una zona. Molts pensen que un lloc és molt fret quan es donen alguna volta a l'any temperatures molt baixes, i això és correcte sol a miges, perque pot ser que estes temperatures es donen molt pocs dies a l'any. Els graus dia, en canvi proporcionen un índex molt adequat per a saber la fredor, el rigor hivernal, que fa en un lloc. Dit índex serà major quant més rigorós siga el clima, independentment de que uns pocs dies s'alcance una temperatura molt baixa.

Per eixemple, suponguen-se dos localitats, en les que una tinga una temperatura mínima de càlcul de calefacció molt baixa i, l'atra, una temperatura més alta, pero en canvi un major número de graus dia any. En este cas, dos edificis idèntics situats en cada una d'elles, tindran com a diferència: en el de la primera localitat serà necessari que el sistema de calefacció siga més potent, encara que funcionarà menys temps que el de la segona localitat, que serà menys potent, pero això sí, consumirà més combustible a lo llarc de la temporada. La potència màxima de calefacció depén de la temperatura mínima de càlcul; no obstant, el consum depén dels graus-dia. Per esta raó, els graus-dia han servit tradicionalment per a evaluar les necessitats d'energia d'un edifici a lo llarc d'un més o d'un any, i per a dimensionar, en el seu cas, el depòsit de combustible.

S'utilisa en les normes de varis països per a classificar el clima en funció del com es determinen l'aïllament mínim obligatori per la normativa en la construcció d'edificis per a conseguir que siguen eficients des del punt de vista energètic, llimitant les càrregues tèrmiques de calefacció. Ho contemplen les normes d'Argentina, Espanya, França, Anglaterra, entre unes atres.

Des d'antic s'estudiaven els edificis en una série d'indicadors per a poder comparar-los com a casos d'estudi. Entre ells, els graus-dia de calefacció, en una temperatura base de 18 °C, i de refrigeració, en una temperatura base de 26 °C, que servixen per a evaluar el consum d'energia de l'edifici en climatisació utilisant com a unitat els kWh/any o kWh/(m²·any). Gràcies a la nova idea de la Arquitectura sustentable o Arquitectura sostenible estos estudis s'han popularisat entre els tècnics de la construcció i tenen en conte coses que abans no consideraven sériament.