La epidèmia de pesta de 1649, també cridada Gran pesta de Sevilla, va ser la major crisis epidémica que ha patit la capital sevillà en la seua història. Va supondre una gran fallida de la seua població, en la que varen morir a lo manco 60 000 persones, lo que representava el 46% dels habitants de la ciutat.

Quadro de l'epidèmia de pesta a on es mostra la multitut davant del Hospital de la Sanc. Obra situada en el Hospital del Pou Sant, Sevilla.

L'epidèmia de Sevilla va ser part d'una plaga de gran magnitut que va assotar l'est i el sur de la Península entre 1647 i 1652.[1]

Antecedents

Este episodi de pesta forma part de l'epidèmia de pesta bubónica que, procedent d'Àfrica, es va poder iniciar en alguns ports d'Andalusia, va atacar fortament Valéncia en juny de 1647 i es va estendre posteriorment pel restant de l'actual regió andalusa, Aragó i Múrcia.

Aquella primavera havia segut molt plujosa en Sevilla, produint-se inundacions en barris sancers de la ciutat, en particular l'Alameda de Hércules, per la que es navegava en barcos. Les grans avingudes del riu Guadalquivir havien dificultat l'abastiment de la ciutat; este desproveïment va produir un fort increment dels preus dels aliments i que molta gent patira fam.

Epidèmia

L'episodi de 1649 va constituir la major crisis epidémica patit per la ciutat en tota la seua història moderna. Numerosos cronistes varen relatar el succés: Diego Ortiz de Zúñiga, Caldera Heredia o l'anònim autor de les Memòries de Sevilla publicades per Morals Padró.

Mils de persones perdien la vida tots els dies i encara que el contagi va afectar a tota la ciutat, va alcançar la seua màxima virulència en els barris més pobres i enfeixats com el de Triana. Es narra que en l'esplanada que s'obria entre la muralla i l'Hospital de les Cinc Llagues (actual Parlament d'Andalusia), situada en lo que hui és la Ronda Històrica, es congregava una multitut esperant llit en el hospital.

Per a enterrar la gran cantitat de cadàvers, varen escomençar a obrir-se per tota la ciutat moltons (en llocs com a afores de la Porta Real, el Baratillo, el convent de Sant Jacinto, Macarena, Osario i el Prat de Sant Sebastià, a on durant més d'un sigle es va celebrar la Fira d'Abril) per a sepultar els cadàvers en major rapidea.

Referències

  1. ↑ Payne, Stanley G.. «Chapter 15: A History of Spain and Portugal». llibre.uca.edu. Archivat des de l'original, el 2017-03-27. Consultat el 2026-03-03.

Bibliografia


Referències