Anar al contingut

Governors Island

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Governors Island
Pla de Governors Island.
Castle Williams.
Capella de St Cornelius.
Mirant al nort per mig de Fort Jay en els rascacels de Lower Manhattan al fondo.

Governors Island (de l'anglés que significa lliteralment «illa dels governadors») és una illa de 86 hectàreas, situada en la baïa de Nova York, aproximadament a 1 km al sur de Manhattan. Està separada de Brooklyn pel Buttermilk Channel. De 1776 a 1996, va ser una base del Eixèrcit nortamericà, i dels guardacostas. L'orige del seu nom data de 1698, quan Nova York era una colónia anglesa, l'assamblea colonial havia reservat l'illa per a l'us exclusiu dels governadors de Nova York.

En 2001, les dos fortificacions històriques i les seues rodalies varen ser constituïts monuments nacionals. L'Estat de Nova York administra l'illa, pero una decena d'hectàrees estan baix la jurisdicció del Servici de Parcs Nacionals. El monument no permaneix obert al públic habitualment, només de juny al primer dilluns de setembre (Llabor Day). Es pot accedir per transbordador des de la punta sur de Manhattan.

Història de l'illa

Vista aérea de Governors Island

Era utilisada, per la tribu amerindia dels Lenapes, com a lloc de cultiu i peixca. Va ser el primer punt d'instalació de la Companyia Neerlandesa de les Índies Occidentals, ans que esta decidira traslladar-se a Manhattan per a establir Nova Ámsterdam. L'illa es dia llavors Noten Eylant. Alguns anys més vesprada, va ser recomprada per Wouter Van Twiller, governador de Nova Holanda. Quan els anglesos es varen apoderar de la ciutat, va ser rebatejada com Nova York. En 1776, durant el començ de la revolució nortamericana, George Washington va ordenar, just abans de la batalla de Long Island, que es fortificase l'illa en ajuda d'obres en terra. L'artilleria situada en l'illa va permetre cobrir la retirada de l'eixèrcit nortamericà naixent, salvant aixina la revolució nortamericana d'un fi prematur. Pero Nova York va continuar estant, fins al final del conflicte, baix el domini dels britànics que varen fer d'ella una base per a les seues operacions sobre el continent.

En l'independència nortamericana en 1783, la ciutat de Nova York i la nació nortamericana estaven incitades a previndre tota l'ocupació de la ciutat, aixina com l'utilisació per una potencia enemiga de les seues vies fluvials estratègiques. Llavors, es varen construir dos fortificacions els anys que varen precedir a la guerra de 1812. La primera, el Fort Jay, és un bastió, escomençat en 1790, construït sobre l'emplaçament de les antigues fortificacions de terra. El segon fort, Castle Williams, és un búnker redó finalisat en 1811. Els dos forts es troben entre els millor conservats del sistema de fortificacions costeres dels EUA.

Durant la guerra de secessió, Castle Williams va ser usat com a presó dels soldats confederados, mentres que Fort Jay va retindre a oficials sudistas. Despuix de la guerra, Castle Williams es va utilisar com a presó militar com Fort Leavenworth o Alcatraz.

En 1878 les instalacions militars de l'illa, cridades colectivament Fort Colombus, varen anar un centre administratiu important de l'eixèrcit. L'illa va tindre un important paper en els llegendaris vols dels germans Wright en 1909. En 1939, el quarter del primer eixèrcit es va instalar en l'illa. En 1966, en traslladar-se l'eixèrcit es varen instalar els guardacostas. El tancament de la base en 1998 va posar fi a dos sigles d'ocupació federal de l'illa.

En 1988, les conversacions entre l'eixint president nortamericà Ronald Reagan, i el president electe Bush i el primer secretari del PCUS Mijaíl Gorbachov varen tindre lloc en l'illa.

Referències