Govern provisional siberiano
El Govern provisional siberiano va ser un efímer Govern antibolchevique format durant la guerra civil russa, en l'estiu de 1918 en Omsk. Oficialment unit al Komuch en el Directori d'Omsk creat en setembre, va ser la base de la posterior dictadura d'Aleksandr Kolchak.
Antecedents
El Govern provisional siberiano va ser un dels molts òrguens que varen sorgir en Siberia al començament de la guerra civil arrogándose autoritat governamental.[1]
En decembre de 1917, un congrés extraordinari regional, dominat pels socialistes moderats, havia declarat el seu respal a l'Assamblea Constituent Russa i la seua oposició a la Revolució d'Octubre.[2] Al més següent, es va reunir en Tomsk una Duma regional (coneguda com siboblduma) elegida sense la participació de la població burguesa.[2] L'assamblea va ser dissolta fàcilment pels bolcheviques (8 de febrer de 1918)[3] i es va formar un comité d'una vintena de membres de la mateixa que va elegir un Govern interí que devia durar fins que poguera tornar-se a reunir la duma regional i l'assamblea constituent.[2]
La comissaria de Siberia Occidental, composta per socialrrevolucionarios, es va crear al començament de juny de 1918 i, a finals de més, en la reaparició dels membres del Govern elegit per la sessió de la duma, va cedir la seua autoritat a estos, a pesar de les diferències ideològiques entre els dos grups.[4] El GPS es va crear el 30 de juny per a substituir a la comissaria, per part d'elements més conservadors que esta i en el respal del nou eixèrcit siberiano que llavors s'estava formant.[5] Pronte els elements socialrevolucionaris del Govern ho varen abandonar i est va quedar controlat per la fracció més conservadora.[6]
El Govern i la duma
El Govern, encapçalat pel nerviós, dèbil i influenciable P. V. Vologodski,[4] era marcadament menys revolucionari que el del veí Komuch o que la composició de la duma i va aprovar immediatament una série de mides que ho varen confirmar:[7] l'abolició de la llegislació aprovada pels soviètics, la privatisació de les indústries nacionalisades,[6][7] el fi del monopoli del gra[6][7] o dels preus fixos i la devolució de la terra als seus antics propietaris[6][7] fins a la decisió final sobre la mateixa de la futura assamblea constituent.[4] Ademés, es va restaurar la pena de mort i es varen formar uns tribunals itinerants d'orige zarista.[6][7] La diferència ideològica entre el Govern i la duma davant la que era teòricament responsable va dur pronte a desacorts i tensions creixents.[4][7] Vologodski, en el respal de l'Eixèrcit,[8] va conseguir la suspensió de l'activitat de la duma fins a setembre, baix amenaça de dissoldre-la per la força.[9]
El 4 de juliol de 1918, davant les desavenències cada volta més numeroses entre el GPS i el Komuch, Vologodski va proclamar l'autonomia siberiana, per a no reconéixer a este com a Govern de tota Rússia.[10] Va sorgir una guerra comercial entre abdós autoritats i el Komuch no va rebre respal algun en la seua lluita contra els soviètics.[10]
Notes i referències
- ↑ Pereira, 1987, p. 49.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Zayer Rupp, 1997, p. 251.
- ↑ Morley, 1957, p. 108.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Zayer Rupp, 1997, p. 252.
- ↑ Smele, 1996, p. 30.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Smele, 1996, p. 31.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 Wells, 2004, p. 116.
- ↑ Wells, 2004, p. 121.
- ↑ Smele, 1996, p. 33.
- ↑ 10,0 10,1 Smele, 1996, p. 34.
Bibliografia
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gobierno provisional siberiano» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.