Govern checoslovac en l'exili

El Govern Checoslovac en l'exili (a voltes denominat Govern Provisional de Checoslovàquia) era un títul informal que se li donava al Comité de Lliberació Nacional de Checoslovàquia, inicialment reconegut en forma diplomàtica pel govern britànic. Posteriorment el nom seria utilisat per uns atres Aliats de la Segona Guerra Mundial, que també ho varen reconéixer. El Comité va ser inicialment creat per l'expresident de Checoslovàquia, Edvard Beneš en París, França en octubre de 1939. Una série de negociacions infructuoses en França per a que se li reconeguera el seu estatus diplomàtic, junt en l'ocupació alemana de França, varen obligar al Comité a desplaçar-se cap a Londres en 1940. Des d'allí, en 1941 es va mudar a Aston Abbots, Buckinghamshire, a on va buscar ampara front al London Blitz.

Govern checoslovac en l'exili

Va ser el govern en l'exili de Checoslovàquia durant la Segona Guerra Mundial. Un govern explícitament contrari a la política nazi, que va buscar revertir els Acorts de Munich i la subsecuente crisis dels Sudetes, i que va propugnar que la República Checoslovaca tornara a les seues fronteres de 1937. Com a tal, va ser considerat (pels països que ho varen reconéixer) la continuació llegal de la República de Checoslovàquia (1918–1939).

De comité a govern

Edvard Beneš, líder del govern checoslovac en l'exili.

En donar-se conte de que el fi de la República era un fet consumat, Edvard Beneš va renunciar com a president de la Primera República de Checoslovàquia una semana en acabant de que es firmaren els Acorts de Munich per mig dels quals es varen cedir els Sudetes a l'Alemània Nazi. Beneš inicialment va fugir cap a l'Universitat de Chicago, a on es va refugiar en la mateixa comunitat que una volta havia donat refugi al seu predecessor i amic, Tomáš Masaryk.

Durant la seua estància allí, se li va demanar que retornara a Europa per a organisar algun tipo de govern en l'exili. Llavors va tornar a Europa per a viure en París, junt en vàries atres figures claus del seu anterior govern. Despuix del començ formal de la Segona Guerra Mundial, el grup es va fer conegut com el Comité de Lliberació Nacional Chec, i immediatament varen escomençar a buscar reconeiximent internacional com el govern de Checoslovàquia en l'exili. Pero encara que a finals de 1939 França i el Regne Unit li havien estés el dret a negociar tractats internacionals —França el 13 de novembre de 1939 i el Regne Unit el 20 de decembre de 1939—, encara no havien reconegut eixos tractats com firmats en nom de la República Checoeslovaca.

De fet, va ser França la que majors obstàculs va posar per a acceptar al Comité com un govern en l'exili en plens poders. El govern d'Édouard Daladier va ser ambivalent sobre les ambicions del Comité i de Checoslovàquia en general. Encara que públicament havia considerat la política d'apaciguamiento d'Hitler com una via cap a la guerra, a la llarga Daladier va capitular als desijos de Neville Chamberlain. En acabant de que escomençara la guerra Daladier i el seu govern varen vacilar a l'hora de decidir quin era l'amenaça més gran, si els soviètics o els nazis. Aixina mateix, encara que va estendre el reconeiximent al Comité com una agència no governamental, el seu govern es va mantindre neutral sobre Beneš, i va vore moltes possibilitats per a una Checoslovàquia de posguerra. Una de les seues principals objeccions per a otorgar l'estatus de govern a Beneš era la situació confusa sobre Eslovàquia que era independent per eixa época. Basant-se en la situació en Eslovàquia, el govern francés de l'hivern de 1939 considerava que Beneš no parlava necessàriament en nom de tots els checoslovacs. Per lo tant, la diplomàcia de França cap a Beneš va ser àgil. Va evitar qualsevol expressió directa de respal al desig del Comité de Beneš de revertir a la situació de la Primera República. No obstant, ya que Beneš era clau per a conseguir el respal militar de l'eixèrcit checoslovac, França es va convertir en la primera nació en firmar un tractat en el Comité. L'acort del 2 d'octubre de 1939 entre França i Beneš permetia la reconstitució de l'eixèrcit checoslovac en el territori francés. A la llarga, unitats de la Primera Divisió de l'Eixèrcit Checoslovac varen lluitar junt als seus amfitrions durant les últimes etapes de la Batalla de França.

Va ser el fracàs de les forces militars aliades en esta batalla lo que més directament va ajudar a les ambicions del Comité de Beneš. En la rendició de França, les opinions del recent elegit Winston Churchill varen prendre precedència sobre els assunts de la Tercera República. Churchill va tindre una opinió molt més clara que el seu predecessor sobre els assunts checoslovacs, i ràpidament va reconéixer a Beneš com a president d'un govern en l'exili. No obstant, el Comité encara se sentia alguna cosa insegur sobre este reconeiximent, perque si ben específicament es mencionava a Beneš com a president, no es va vincular explícitament a Beneš en el govern que havia existit prèviament. Per això, el Comité va pressionar als britànics en abril de 1941, per a que anaren més clars. El 18 d'abril varen enviar una carta al Regne Unit, demanant que els seus acorts anaren «firmats, com es feya abans de setembre de 1938, en el nom de la República Checa». Anthony Eden, el Secretari d'Estat d'Assunts Exteriors britànic, va donar el seu assentiment en este sentit el 18 de juliol de 1941. Els Estats Units i l'Unió Soviètica casi es varen vore obligats a procedir de la mateixa manera quan Eslovàquia va declarar la guerra a abdós països. En un govern del Eix establit en Bratislava, l'únic govern amistós que va quedar per reconéixer durant la segona mitat de l'any va ser el que encapçalava Beneš. El tema llegal que quedava per resoldre era si el govern de Beneš era realment una continuació de la Primera República o un successor sense un soport constitucional sòlit.

Este dubte es va terminar de resoldre durant la primavera de 1942. Despuix de casi sis mesos de planificació darrere de llínees enemigues, els espies checs aliats en Bohèmia varen ferir de mort a Reinhard Heydrich, el dictador que encapçalava el Protectorat de Bohèmia i Moravia. L'èxit d'esta missió, el nom clau de la qual era "Operació Antropoide", va determinar que el Regne Unit i França repudiaren formalment els Acorts de Munich, concedint aixina una llegitimitat d'iure al govern de Beneš com la continuació de la Primera República.

A partir d'eixe moment, el futur del govern va dependre de la victòria dels Aliats.

Planificació per al futur

Els Acorts de Munich havien segut precipitats per les activitats subversivas dels alemans de la zona dels Sudetes. Durant els últims anys de la guerra, Beneš va buscar resoldre el problema de la minoria alemana i va rebre el consentiment dels Aliats per a una solució basada en una relocalisació durant la posguerra de la població alemana dels Sudetes. La Primera República s'havia compromés en una política occidental en assunts exteriors. Els Acorts de Munich varen ser el resultat d'esta acció. Beneš va decidir enfortir la capacitat de Checoslovàquia de resistir una agressió alemana futura per mig de l'establiment d'aliances en Polònia i l'Unió Soviètica. No obstant, l'Unió Soviètica es va opondre a un compromís de tres parts. En decembre de 1943, el govern de Beneš va firmar un tractat en els soviètics.

Bibliografia

• Neil Rees "The Secret History of The Czech Connection - The Czechoslovak Government in Exile in London and Buckinghamshire" compilado per Neil Rees, Anglaterra, 2005. ISBN 0-9550883-0-5 (en anglés).