Gordon Gould

Archiu:Gordon Gould.jpg

Gordon Gould

Gordon Gould (17 de juliol de 1920 – 16 de setembre de 2005) va ser un físic nortamericà al que se li atribuïx l'invenció del làser.

Conegut per una disputa en l'oficina de paleses i marques registrades d'Estats Units, per a obtindre paleses per al làser i atres tecnologies relacionades en el mateix, la lluita del qual va durar uns 30 anys. D'igual manera es va querellar contra els fabricants de làser per a fer complir les paleses que va conseguir posteriorment.

Biografia

Naixcut en Nova York, Gould era el major de tres germans. Els seus pares eren actius metodistas de l'iglésia, pero ell mateixa es reconeixia com a ateu. El seu pare va ser l'editor fundador de Scholastic Magazine Publications en Nova York. Va créixer en Scarsdale, un chicotet suburbi de Nova York, i va assistir a la Scarsdale High School. Va obtindre una llicenciatura en física en l'Union College, a on es va convertir en membre de la fraternitat Sigma Chi, i un màster en l'Universitat de Yale, especialisant-se en òptica i espectroscòpia.Entre març de 1944 i giner de 1945 va treballar en el Proyecte Manhattan, pero va ser despedit per les seues activitats com a membre de la Partit Comuniste. En 1949 Gould va assistir a l'Universitat de Columbia per a realisar un doctorat en espectroscòpia òptica i espectroscòpia de microones. El seu supervisor de doctorat va ser el premi Nobel Polykarp Kusch, qui guio a Gould per a que desenrollara la seua experiència en la llavors nova tècnica del bombeig òptic. En 1956, Gould va propondre l'us del bombeig òptic per a estimular un màser, l'idea del qual va ser delliberada en el seu inventor, el premi Nobel Charles Townes, professor en l'Universitat de Columbia. Townes va assessorar a Gould en l'obtenció d'una palesa, i va acordar ser el seu testic.

Invenció del làser

Ya en 1957, varis científics entre els que s'incloïa Townes varen canalisar els seus esforços en buscar un modo de conseguir l'amplificament màser del espectre visible. En novembre d'eixe any, Gould es va donar conte de la possibilitat de fabricar un ressonador òptic eficient, en dispondre de dos espills en forma d'un interferómetro Fabry-Pérot. A diferència d'atres dissenys que s'havien sugerit, esta proposta de portar-se a terme, ocasionaria una emissió intensa, coherent. Sent que les cares de la oquedad no precisarien ser reflectantes, el mig de guany podria ser fàcilment bombejat per a conseguir l'inversió de població necessària. Gould també va sugerir el bombeig del mig a través de colisions a nivell atòmic, i va anticipar vàries de les aplicacions potencials que podria tindre semblant ingeni.

Gould va anotar el seu anàlisis i va propondre algunes aplicacions en la seua llibreta de laboratori baix l'encapçalament “Càlculs aproximats sobre la viabilitat d'un LASER: Amplificament de Llum per Emissió Estimulada de Radiació” (Light Amplification by Stimulated Emission of Radiation) —la primera ocupació que es registra d'este acrònim. El quadern de Gould va ser el primer manual per a la construcció d'un làser viable, i considerant lo que tenia entre mans ho va dur a una notaria per a tindre el seu treball certificat davant notari. Arthur Leonard Schawlow i Charles Townes varen descobrir al marge de Gould l'importància del filtre de Faby-Pérot—uns tres mesos més tart—i varen denominar a l'artefacte resultant un “màser òptic”. El dispositiu va rebre en un principi el terme donat per Gould en una conferència en 1959, i va ser adoptat a pesar de la negativa per part de Schawlow i els seus colegues.

Ansiós per conseguir una palesa per a la seua invenció, i creent erròneament per a fer açò que requeria la construcció d'un làser funcional, Gould va abandonar Columbia sense completar el seu doctorat i es va unir a una companyia d'investigació privada, TRG (sigles en anglés de Technical Research Group). Va persuadir al seu nou patró per a que finançara les seues investigacions, de modo que varen obtindre fondos per al proyecte de part de l'Agència de Proyectes d'Investigació Alvançada, irònicament en respal de Charles Townes. Desafortunadament per a Gould, el govern va classificar el proyecte com reservat, lo que significava que es requeria una autorisació per a treballar en ell. Gould va ser incapaç d'obtindre-la a causa de la seua participació en el Partit Comuniste. Encara que el seu treball va continuar en TRG, no va tindre la facultat de contribuir al proyecte ni de materialisar les seues idees. Per l'impossibilitat de cooperació per part de Gould, TRG va perdre la carrera per alcançar la construcció d'un làser funcional, que sí va conquistar Theodore Maiman en el Hughes Research Laboratories (Laboratoris d'investigació Hughes).

Batalla de paleses

Mentrestant, Gould i TRG varen començar a solicitar palesos sobre les tecnologies desenrollades. El primer parell d'aplicacions, abdós solicitades en abril de 1959, incloïen làsers basats tant en ressonadors òptics Fabry-Pérot com a bombejos òptics, sent estos bombejats per colisions en descàrrega gaseosa (com en làsers de neó-heli), amplificadors òptics, conmutación Q, heterodino òptic, l'ocupació de cristals del àngul de Brewster per mig de control de polarisació, i aplicacions que incloïen equipament per a desencadenar reaccions químiques, medidors de distància, comunicacions i LIDAR. Schawlow i Townes també varen solicitar una palesa per al làser, la qual va ser concedida en març de 1960. Gould i TRG varen iniciar una demanda basada en el precedent creat en el seu quadern certificat davant notari en 1957. Mentres es disputava esta demanda en els tribunals i l'Oficina de Paleses, atres aplicacions en tecnologies làser específiques es varen solicitar pels Laboratoris Bell, Hughes Research Laboratories i Westinghouse entre uns atres. Gould va perdre finalment la batalla per la palesa del làser, principalment perque el seu quadern no explicava de forma rotunda que les parets laterals del mig làser havien de ser transparents, encara que va planejar el bombeig òptic del guany mig a través d'elles, i va estimar la pèrdua de la llum per mig de les parets laterals com a causa de la difracció. En qualsevol cas, es varen alçar sospites sobre si el quadern de Gould haguera segut suficient per a proporcionar l'informació tècnica necessària per a fabricar un làser, ya que TRG va ser incapaç de realisar-ho. A Gould se li va concedir una série de paleses en atres països, no obstant, va mantindre les seues demandes sobre paleses en tecnologies làser específiques durant molt temps despuix en Estats Units.

Atres batalles de paleses i aplicació de les paleses concedides

Poc despuix de fundar l'empresa Optelecom, Gould i els seus advocats varen canviar l'enfocament de la seua batalla de paleses. Havent perdut molts casos judicials sobre el làser en sí, i quedant-se sense opcions d'apelació, es varen donar conte de que moltes de les dificultats podrien evitar-se centrant-se en el seu lloc en el amplificador òptic, un component essencial de qualsevol làser. La nova estratègia va funcionar, i en 1977 es va concedir a Gould la Palesa nortamericana 4053845, que cobria els amplificadors làser bombejats ópticament. L'indústria del làser, que para llavors havia alcançat unes vendes anuals d'uns 400 millons de dólars, es va rebelar contra el pagament de royalties per la llicència de la tecnologia que duyen anys utilisant, i va lluitar en els tribunals per a evitar el pagament.

La protesta de l'indústria va fer que l'oficina de paleses es retardara en la concessió d'atres paleses pendents de Gould, lo que va donar lloc a més apelacions i modificacions de les paleses pendents. A pesar d'això, en 1979 es va concedir a Gould la Palesa nortamericana 4161436, que comprenia diverses aplicacions del làser, com el calfament i la vaporisació de materials, la soldadura, el trepat, el tall, la medició de distàncies, els sistemes de comunicació, la televisió, les fotocopiadoras làser i atres aplicacions fotoquímiques, i la fusió làser. A pesar d'això, a Gould se li va concedir la Palesa nortamericana 4161436 en 1979, cobrint una varietat d'aplicacions làser, incloent calfament i vaporisació de materials, sodadura làser, trepat, cort, medició de distàncies, sistemes de comunicació, televisió, fotocopiadoreas làser i atres aplicacions fotoquímiques, i fusió làser. L'indústria va respondre en demandes per a evitar pagar també la llicència d'esta palesa. També en 1979, Gould i els seus patrocinadors varen fundar l'empresa Patlex, per a mantindre els drets de palés i gestionar la concessió de llicències i la seua aplicació.

Les batalles llegals varen continuar, ya que l'indústria del làser va intentar no només evitar que l'Oficina de Paleses emetera les paleses restants de Gould, sino també que es revocaren les ya emeses. Gould i la seua empresa es varen vore obligats a lluitar tant en els tribunals com en els procediments de revisió de l'Oficina de Paleses. Segons Gould i els seus advocats, l'Oficina semblava decidida a impedir que Gould obtinguera més paleses i a anular les dos que li havien concedit. Finalment, les coses varen escomençar a canviar en 1985. Despuix d'anys de procés llegal, el Tribunal Federal de Washington D. C. va ordenar a l'Oficina de Paleses que expedira la palesa de Gould sobre amplificadors làser bombejats colisionalment. L'Oficina de Paleses va apelar, pero finalment es va vore obligada a expedir la Palesa nortamericana 4704583, i a abandonar els seus intents d'anular les paleses de Gould expedides anteriorment. La palesa de la finestra angular de Brewster es va expedir posteriorment com a Palés nortamericà 4746201.

El fi de l'acció de l'Oficina de Paleses va lliberar a Gould per a seguir avant en les seues demandes. Finalment, en 1987, Patlex Corp. (L'empresa de Gould) va obtindre la seua primera victòria decisiva, contra Control Laser Corporation, un fabricant de làsers. En lloc d'arruïnar-se pels danys i la falta d'una llicència per a la tecnologia, la junta de Control Laser va traspassar la propietat de l'empresa a Patlex en un acort. Atres fabricants i usuaris de làser varen acordar ràpidament resoldre els seus casos i obtindre llicències de Patlex en els térmens de Patlex.

Els trenta anys de guerra de paleses que va necessitar Gould per a fer-se en els drets dels seus invents es varen conéixer com una de les batalles de paleses més importants de l'història. Al final, Gould va obtindre quarantahuit palesos, sent les més importants les de bombeig òptic, bombeig colisional i aplicacions. Entre elles, estes tecnologies cobrien la majoria dels làsers utilisats en l'época. Per eixemple, el primer làser operatiu, un làser de rubí, va ser bombejat ópticamente; el làser d'heli-neó és bombejat per descàrrega de gas.

El retart -i la posterior difusió dels làsers en molts àmbits tecnològics- va fer que les paleses anaren molt més valioses que si Gould haguera guanyat inicialment. A pesar de que Gould havia renunciat al huitanta per cent dels guanys per a finançar els seus costs judicials, va guanyar varis millons de dólars.

«Vaig pensar que tenia dret llegítim a l'idea de fabricar un amplificador làser», va dir William R. Bennett, membre de l'equip que va construir el primer làser de dispar continu. «Va poder cobrar drets d'autor a atres persones que fabricaven làsers, inclós yo«.»

Últims anys

La controvèrsia sobre l'autenticitat de l'invenció del làser per part de Gould, intensificada per les reivindicacions de Townes i Schawlow, li va perseguir tota la seua vida. En 1991 se li va seleccionar com a membre del Saló de la Fama de la Fundació Nacional d'Inventors (National Inventors Hall of Fame) nortamericana. En el seu discurs d'acceptació va declarar: “Crec que és important ser autocrítico. Tenen que descartar tots els atributs d'una idea que no va a funcionar, o renunciar a tota una idea en favor d'una atra. Tenen que estar entusiasmats per a anar experimentant coses, encara que no funcionen”.

Gould va morir el 16 de setembre de 2005.

Vore també

• Robert Kearns
• Edwin H. Armstrong
• Làser
• Làser d'estat sòlit
• Làser Nd-YAG
• Amplificador òptic
• Anex:Cronologia del làser
• Màser

Bibliografia

• Taylor, Nick (2000). LASER: The inventor, the Nobel laureate, and the thirty-year patent war, New York: Simon & Schuster. OCLC 122973716. ISBN 0-684-83515-0.
• Brown, Kenneth (1987). Inventors at Work: Interviews with 16 Notable American Inventors, Redmond, Wash.: Tempus Books of Microsoft Press. OCLC 16714685. ISBN 1-556-15042-3.

Enllaços externs

• «L'autèntic inventor del làser; Gordon Gould.» (Blog). A Muscles de Jagants.
• JAMES F. PELTZ. «Gould’s Patent on Use of Lasers to Be Reaffirmed» (en anglés). Los Angeles Claves. Consultat el 19 de març de 2025.