Goig (1798-1800)
La Nació Gozitana, comunament coneguda com a Goig, va anar un estat no reconegut ubicat en l'illa de Goig entre 1798 i 1801 durant les Guerres Revolucionàries Franceses.[1] Va ser una monarquia que va reconéixer l'autoritat de Fernando III de Sicília en un govern provisional dirigit pel governador general Saverio Cassar. La seua capital va ser Rabat. El país es va establir entre el 28 i el 29 d'octubre de 1798 a partir del territori de Malta ocupada per França i finalment es va incorporar al Protectorat de Malta el 20 d'agost de 1801.
Història
[editar | editar còdic]
Fins al 10 de juny de 1798, Malta i Goig havien segut administrades pels Cavallers Hospitalaris . Quan Napoleón va expulsar als Cavallers de les illes en la campanya del Mediterràneu de 1798, els francesos varen establir guarnicions en varis llocs de Malta, aixina com en la Cittadella i el Fort Chambray, les principals fortificacions de Goig.
El 2 de setembre de 1798, els maltés es varen rebelar contra els francesos en Mdina, solicitant tornar a governar el Regne de Sicília. La notícia es va estendre i els gozitanos es varen rebelar el 3 de setembre. l'arcipreste i retor de Rabat, Saverio Cassar, va ser elegit líder del tumult el 18 de setembre. El quarter general dels rebels es va establir en la Banca Giuratale (que ara és la sèu del Consell Local de Victoria). Cassar va organisar la dejma i va recaptar diners per a pagar a les tropes baix el seu mando. Es va detindre a partisanos pro-francesos, entre ells tres canonges.
La guarnició francesa va resistir en la Ciutadella i el Fort Chambray fins que va capitular el 28 d'octubre despuix de negociacions realisades en l'ajuda d'Alexander Ball. Els 217 soldats francesos allí varen acordar rendir-se sense lluitar i varen transferir l'illa, les seues fortificacions, 24 canons, una gran cantitat de municions i 3.200 sacs de farina als britànics.[2]
Un dia despuix, els britànics varen transferir el control de la Ciutadella i el restant de l'illa als gozitanos. El poble va declarar al rei Fernando com el seu monarca i va establir un govern provisional dirigit per Saverio Cassar, qui es va convertir en governador general.[3] [4] El govern provisional incloïa varis representants britànics i maltés, i la seua primera acció va ser distribuir els aliments capturats als 16.000 habitants de l'illa. La bandera napolitana (que més vesprada es va convertir en la bandera de les Dos Sicilias) va onejar sobre Goig, i varen aplegar municions i suministraments des de Nàpols, mentres el rei Fernando elogiava als seus "fidels súbdits maltesos".[5]
El 29 d'octubre, Cassar va solicitar que Goig es convertira en una diòcesis separada. La Diòcesis Catòlica Romana de Goig va ser finalment creada el 22 de setembre de 1864, 65 anys despuix de la petició de Cassar.[6] Durant el govern de Cassar en Goig, va organisar l'administració, va reobrir els tribunals i va elegir nous juristes; i inclús va obrir una aduana.
El rei Fernando va aprofitar l'absència de Napoleón en la campanya francesa en Egipte i Síria i les victòries d'Horacio Nelson i va prendre Roma el 29 de novembre. Despuix de la derrota d'algunes de les seues columnes, Fernando es va afanyar a retornar a Nàpols. Davant l'aproximació dels francesos, Ferdinand va fugir el 23 de decembre a bordo del barco de Nelson HMS Vanguard cap a Palermo, deixant la seua capital en estat d'anarquia.[7] Els francesos varen prendre Nàpols i els seus ciutadans varen establir la República Partenopea ; Fernando la reconquistó en maig de 1800.
Quan la guarnició francesa en La Valleta es va rendir en setembre d'eixe mateix any, els britànics varen establir el Protectorat de Malta. Cassar va continuar governant Goig de forma independent fins al 20 d'agost de 1801, quan el comissionat civil britànic, Charles Cameron, ho va destituir del càrrec.[8] Emmanuel Vitale, un atre líder de l'insurrecció maltesa, es va convertir en governador, superintendente i director de salut de Goig, càrrec que va ocupar fins a la seua mort catorze mesos despuix.
El 16 de decembre de 1805, Cassar va morir a l'edat de 58 anys.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Vella. «Outline History of the Circolo Gozitano». Circolo Gozitano. Archivat des d'el original, el 2014-11-02. Consultat el 2014-11-02.
- ↑ James, William. The Naval History of Great Britain, Volume 2, 1797–1799. Conway Maritime Press, 2002 [1827], p 189. ISBN 0851779069
- ↑ Cahoon. «Malta». World Statesmen. Consultat el 2014-11-02.
- ↑ Sciberras. «Maltese History - F. The French Occupation». St Benedict College. Archivat des d'el original, el 3 May 2015. Consultat el 2014-11-02.
- ↑ Castell (2006). The Maltese Cross: A Strategic History of Malta, Westport: Greenwood Publishing Group, p. 120. ISBN 9780313323294.
- ↑ «Historical Note». Goig Diocese. Consultat el 2014-11-02.
- ↑ Davis (2006). Naples and Napoleon: Southern Italy and the European Revolutions, 1780-1860, Oxford University Press. ISBN 9780198207559.
- ↑ Schiavone, Michael J. (2009). Dictionary of Maltese Biographies A-F, Malta: Publikazzjonijiet Indipendenza, pp. 533–534. ISBN 9789993291329.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gozo (1798-1800)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.