Gogonasus

Gogonasus

Gogonasus («hocico de Gogo») és un gènero extint de peixos d'aletes lobuladas (Sarcopterygii) coneguts per fòssils preservats en tres dimensions de 380 millons d'anys d'antiguetat, trobats en la formació Gogo en Austràlia occidental. Varen viure en el Devónico Tardà, en lo que una volta va ser un sec de coral de 1400 quilómetros en front a la costa de Kimberley, rodejant el Noreste d'Austràlia. Estos esquelets mostren algunes característiques similars als animals terrestres de quatre extremitats (tetrápodos). Estes incloïen l'estructura de la seua oït mig, i les seues aletes mostren els percussors dels ossos del gobanella, el cúbito i el ràdio. Els investigadors creuen que usaven les seues aletes braquiformes per a llançar-se fora del sec per a capturar preses.

Descobriment

Gogonasus va ser descrit inicialment a partir d'un fragment d'os craneal per John A. Long (1985). En una gran expedició a la formació Gogo en 1986, es va trobar el primer cràneu relativament complet de Gogonasus , va ser trobat per Chris Nelson i despuix de ser preparat va resoldre una controvèrsia científica en demostrar que els grans claus interns dels ossos coronoides no s'insertaven en la coana del paladar (Long 1988) com havia segut sugerit per Rosen et al. (1981) para Eusthenopteron. En 1990 una expedició combinada del Museu Australià Occidental (Western Australian Museum) i l'Universitat Nacional d'Austràlia (Australian National University) va produir un atre cràneu casi complet de Gogonasus, est va ser trobat pel Dr R.E. Barwick. La descripció completa de la seua anatomia craneal, apareix en Long, J. A., Barwick, R. E. & Campbell, K.S.W. (1997), no obstant no tots els aspectes varen ser clars, encara en estos tres espècimen. En 2005 Long va liderar una atra expedició a la formació Gogo l'11 de juliol, un dels membres de l'equip el Dr Tim Senden de l'Universitat Nacional d'Austràlia, va trobar un esquelet de Gogonasus ben preservat, tenint el peix casi complet fins a la punta de la coa.

Característiques

L'espècimen (NMV P221807) és guardat en l'actualitat en el Museu de Victoria, despuix de 4 mesos de preparació en àcit acètic. El nou espècimen va mostrar noves senyes inesperades, no observats en cap dels atres espècimen. Inicialment, tenia unes grans obertures en forma d'espiràculs en la part superior del cràneu, coberts en una làmina òssea de plasmina distintiva, doblada cap a avall, en la taula de l'os. Açò indica que l'espiràcul, era casi tan gran com el dels peixos elpistostegálidos (com Tiktaalik) i tetrápodos primitius (ej. Acanthostega). Adicionalment, despuix de la preparació de les seues aletes pectorals, l'esquelet intern de les extremitats, va resultar ser més similar al dels elpistostegalidos que a atres peixos tetrapodomorfos més difosos com Eusthenopteron. Per més de 100 anys Eusthenopteron havia segut el model més usat per a la demostració de les etapes dels peixos d'aletes lobuladas (sarcopterigios) a tetrápodos. Gogonasus ara reemplaça a Eusthenopteron en posseir un representant millor preservat i sense ambigüitat en l'interpretació de la seua anatomia (per eixemple, com havia segut sugerit per Rosen et al. 1981 quan es va reconstruir en forma errònea el clau de la mandíbula inferior en el paladar). Gogonasus és superficialment semblat als peixos tetrapodomorfos comuns com Osteolepis d'Escòcia, pero en la seua estructura alvançada mostra que inclús formes primitives en estructures similars a la coberta de cosmina varen desenrollar especialisació fins a fer-se tetrapodomorfos (similars als tetrápodos) .

Gogonasus és una de les casi 45 espècies de peixos preservats en tres dimensions, provinents de la formació Gogo. Esta és l'única lloc del Devónico en el món, que guarda alguns espècimen complets no colapsats i en perfecta preservació.