Anar al contingut

Gliese 876 d

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Gliese 876 d

Artícul bo


Gliese 876 d és un planeta extrasolar que orbita l'estrela nana roja Gliese 876. En el moment del seu descobriment en 2005, Gliese 876 d va ser el planeta extrasolar de menor massa entre els coneguts, a excepció dels planetes de púlsar que orbitan PSR B1257+12. Gliese 876 d tarda menys de dos dies en completar una òrbita, a una distància de la seua estrela de tan sol un quint de la que existix entre Mercurio i el Sol. Ademés, està situat en la regió més interior de la seua sistema planetari. Per la seua baixa massa, pot considerar-se com una supertierra.

Descobriment

De la mateixa manera que la majoria dels planetes extrasolars coneguts, Gliese 876 d va ser descobert per mig de l'anàlisis dels canvis en la velocitat radial de la seua estrela com a resultat de la gravetat del planeta. La detecció va ser realisada medint l'efecte Doppler de les llínees espectrals de Gliese 876. Quan es va descobrir, ya se sabia que Gliese 876 albergava dos planetes extrasolars, designats Gliese 876 b i c, en una resonància orbital de 2:1. Una volta que es varen tindre en conte abdós planetes, la velocitat radial encara mostrava un atre periodo, d'uns dos dies, que podia ser interpretat com un nou planeta en una massa d'a lo manco 5.9 voltes la de la Terra. El planeta, designat Gliese 876 d, va ser anunciat en 2005 per l'equip dirigit per Eugenio Rivera.[1]

Òrbita i massa

Gliese 876 d es troba en una òrbita en un semieje major de tan sol 0.0208 UA (3.11 millons de quilómetros).[2] A esta distància de la seua estrela, és esperable que present interaccions gravitacionals en completar l'òrbita; no obstant, els càlculs orbitales de la velocitat radial sugerixen que el valor de l'excentricitat seria com a molt de 0.22.[1]

Una de les llimitacions del método de velocitat radial empleat per a detectar a Gliese 876 d és que únicament pot obtindre's el llímit inferior de la massa del planeta. Este llímit inferior equival aproximadament a 5.88 voltes la massa de la Terra.

La massa verdadera depén de l'inclinament orbital, que en general es desconeix. No obstant, en el cas d'un sistema resonante com Gliese 876, les interaccions gravitatorias entre planetes externs indicarien que l'inclinament aproximat de dos planetes de tals característiques seria de 50° sobre el pla del cel. Suponent que Gliese 876 d orbite en el mateix pla que els dos planetes exteriors, la seua massa verdadera seria aproximadament de 7.5 voltes la de la Terra.[1] Per un atre costat, les medicions astrométricas indiquen que l'inclinament orbital és d'uns 84°, lo que (suponent una volta més que el sistema siga coplano) sugeriria que la massa verdadera és poc major que el llímit inferior.[3]


A causa de la seua òrbita extremadament excèntrica, els models teòrics prediuen que els periodos de calfament actuarien de forma molt important en la geologia del planeta. De fet, estos models prediuen que el planeta podria trobar-se en un perpetu estat líquit. El fluix de calor total és aproximadament de 104-5 W/m² en la superfície planetària; en comparació, el fluix de calor d'Ío és propenc a 3 W/m².[4]

Vore també

Plantilla:Gliese 876

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 [enllaç trencat]
  2. ↑ [enllaç trencat] (Versió en pàgina web)
  3. ↑ Rivera, E., Lissauer, J.(2001).«Dynamical Models of the Resonant Pair of Planets Orbiting the Star GJ 876».558(1)
    392-402.
  4. ↑ (2008).«Tidal Heating of Extra-Solar Planets».