Anar al contingut

Gliese 876 b

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Gliese 876 b

Artícul bo


Gliese 876 b és un planeta extrasolar que orbita l'estrela nana roja Gliese 876 cada 60,940 dies. Descobert en 1998, Gliese 876 b va ser el primer planeta en ser trobat orbitando una nana roja.

Descobriment

[editar | editar còdic]

Gliese 876 b va ser descobert en forma independent per dos grups distints, un dirigit per Geoffrey Marcy[1] i l'atre per Xavier Delfosse.[2] De la mateixa manera que la majoria dels planetes extrasolars coneguts, va ser descobert en detectar-se variacions en la velocitat radial de la seua estrela com a conseqüència de la gravetat del planeta. La detecció va ser realisada medint l'efecte Doppler de les llínees espectrals de Gliese 876.

Òrbita i massa

[editar | editar còdic]

Gliese 876 b i Gliese 876 c, el planeta interior, tenen periodos orbitales en una resonància 2:1,[3] lo que produïx una forta interacció gravitatoria entre abdós.[4] Com a resultat, els elements orbitales del planeta canvien molt veloçment en la precesió de les òrbites.[5] L'òrbita del planeta té una excentricitat baixa, similar a la dels planetes del nostre sistema solar. El semieje major de l'òrbita és de solament 0,208 UA (menor que el de Mercurio). No obstant, Gliese 876 és una estrela tan dèbil que el planeta se situa fòra de la zona de habitabilitat.[6]


Una de les llimitacions del método de velocitat radial empleat per a detectar a Gliese 876 b és que únicament pot obtindre's el llímit inferior de la massa del planeta. Este llímit inferior equival aproximadament a 1,93 voltes la massa de Júpiter. La massa verdadera depén de l'inclinament de l'òrbita, que en general es desconeix. En el cas d'un sistema resonante com Gliese 876, les interaccions gravitatorias entre els planetes poden utilisar-se per a trobar les masses verdaderes: les millors senyes de velocitat radial que es varen calcular són d'un inclinament aproximat de 50° sobre el pla del cel.[7] De ser aixina, la massa verdadera seria al voltant d'un 30% major que el seu llímit inferior, unes 2,5 voltes la massa de Júpiter. Per un atre costat, les medicions astrométricas indiquen que l'inclinament orbital és d'uns 84°, lo que sugeriria que la massa és poc major que el llímit inferior.[8]

Vore també

[editar | editar còdic]

Plantilla:Gliese 876

Referències

[editar | editar còdic]