Anar al contingut

Gliese 667 Cc

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Gliese 667 Cc és un exoplaneta supertierra descobert el 21 de novembre de 2011 per l'espectrógraf HARPS, i confirmada la seua existència el 2 de febrer de 2012, que orbita l'estrela Gliese 667 C, a una distància de 23,6 anys llum.[1] Gliese 667 Cc es troba en un sistema estelar triple en la constelació del Escorpión, i el planeta és el segon o tercer sobre la distància de la seua estrela, en un sistema format per a lo manco sis planetes.[2]

Característiques físiques i habitabilitat

[editar | editar còdic]

El planeta orbita dins de la zona de habitabilitat estelar de Gliese 667 C, a una distància de 0,1251 UA, en un periodo orbital de tan sol 28,1 dies. És una supertierra, en una massa mínima de 3,80 voltes major que la de la Terra, i un radi estimat d'1,54 (sent 1 el radi de la Terra, i assumint que es tracta d'un planeta rocós).[3]

Impressió artística del terminador en Gliese 667 Cc, en les estreles Gliese 667 A, B, i C de fondo.

Quan es va descobrir era l'exoplaneta confirmat que guardava una major similitut en la Terra, en un IST del 84 %. Guillem Anglada-Vaig escudar va senyalar en un artícul publicat en Astrophysical Journal Letters a principis de 2012, que est era l'exoplaneta (confirmat) en més possibilitats de contindre aigua líquida i formes de vida pel lloc en el que es troba.[4] En giner de 2015 es va confirmar l'existència de dos exoplanetes en major IST, Kepler-438b (88 %) i Kepler-296i (85 %). Ademés, el telescopi espacial Kepler ha descobert indicis de l'existència d'un planeta en una similitut pròpia d'un autèntic bessó de la Terra, KOI-4878.01 (98 %), que podria ser confirmat en un futur propenc en noves observacions (han pogut distinguir-se varis trànsits fins a la data).[5]


Si tinguera una atmòsfera similar a la de la Terra, la temperatura mija de Gliese 667 Cc seria llaugerament inferior, en 13 °C (en la Terra són 15 °C).[3] El planeta tindria una gravetat una miqueta major que la terrestre, equivalent a 1,32 g, i s'especula que la lluminositat del planeta seria un 90 % de la que rep la Terra.[3]

Variabilitat estelar

[editar | editar còdic]

Gliese 667 Cc orbita al voltant d'una nana roja tres voltes més chicoteta que el Sol, conegudes per estar subjectes a erupció estelars o llamaradas (denominades també estreles fulgurants). La menor massa d'este tipo estelar els conferix una lluminositat molt inferior a la del Sol i sol supondre una major proximitat dels seus cossos planetaris respecte a l'estrela amfitriona, trobant-se la seua zona de habitabilitat molt pròxima a ella. La rodalia de Gliese 667 Cc en la seua estrela podria provocar que el planeta estiguera constantment expost al bombardeig de rajos X o radiació ultravioleta, que farien més difícil l'existència de vida (vore habitabilitat en sistemes de nanes roges).[6]

Anclaje per marea

[editar | editar còdic]

Un atre possible problema derivat de la proximitat de l'òrbita a una nana roja en la seua zona habitable, per a l'existència de vida, és que el planeta provablement es trobe ancorat per marea, com la Lluna respecte a la Terra, per lo que no tindria rotació alguna i oferiria sempre la mateixa cara a la seua estrela. D'esta manera, un hemisferi del planeta sempre estaria expost a la llum del dia i l'atre permaneixeria eternament en l'obscuritat.[7][8]

Els experts encara debaten sobre l'efecte que l'acoplament de marea pot tindre sobre el habitabilitat d'un planeta. En cossos poc massius, la totalitat de la seua potencial atmòsfera i oceans es congelarien en el costat nocturn, si be en planetes en una atmòsfera lo suficientment grossa la calor podria repartir-se eficaçment per tota la seua superfície. Gliese 667 Cc té una massa superior a la Terra i en conseqüència una atracció gravitatoria major, per lo que és possible que conte en més pressió atmosfèrica. En qualsevol cas, entre el abrasador costat diürn i el congelat nocturn, deuria existir una àmplia zona del crepúscul a on les temperatures podrien ser ideals per a la vida.

Vida inteligent

[editar | editar còdic]

Gliese 667 Cc es troba a 23,6 anys llum, una distància relativament propenca, per lo que qualsevol forma de vida inteligent que poguera habitar este planeta duria més d'un sigle rebent les nostres senyals de radi i fa décades que podríem haver rebut una resposta. L'edat de Gliese 667 C, estimada en uns 2000 millons d'anys, no hauria donat lloc a una evolució similar a la terrestre, si haguera seguit un patró paregut.


La nana roja Gliese 667 C té una vida estimada d'entre dos mil i dèu mil millons d'anys, per lo que les formes de vida que pogueren existir en Gliese 667 Cc podrien haver tingut considerablement menys temps per a evolucionar que les de la Terra.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. PHL. «HEC: Graphical Catalog Results» (en anglés). Archivat des d'el original, el 8 de giner de 2012. Consultat el 17 de giner de 2015.
  2. PHL. «A Nearby Star with Three Potentially Habitable Worlds» (en anglés). Archivat des d'el original, el 5 de setembre de 2019. Consultat el 17 de giner de 2015.
  3. 3,0 3,1 3,2 «Planetary Habitability Laboratory» (en anglés). PHL University of Puerto Rico at Arecibo. Archivat des d'el original, el 1 de decembre de 2017. Consultat el 16 de febrer de 2015.
  4. «Descobrixen un planeta que seria habitable.»
  5. «NASA Exoplanet Archive» (en anglés). NASA Exoplanet Science Institute. Consultat el 2 de setembre de 2014.
  6. «Troben mils de millons de planetes en zones habitables de la Via Làctea.» Pàgina web de La Veu de Galícia. Consultat el 17 de giner de 2015.
  7. «[1]», 'ScienceNOW'. Consultat el 30 de setembre de 2010.
  8. «The Lick-Carnegie Exoplanet Survey: A 3.1 M_Earth Planet in the Habitable Zone of the Nearby M3V Star Gliese 581».accepted by the Astrophysical Journal.Consultat el 29 de setembre de 2010.