Gliese 667 Cc
Gliese 667 Cc és un exoplaneta supertierra descobert el 21 de novembre de 2011 per l'espectrógraf HARPS, i confirmada la seua existència el 2 de febrer de 2012, que orbita l'estrela Gliese 667 C, a una distància de 23,6 anys llum.[1] Gliese 667 Cc es troba en un sistema estelar triple en la constelació del Escorpión, i el planeta és el segon o tercer sobre la distància de la seua estrela, en un sistema format per a lo manco sis planetes.[2]
Característiques físiques i habitabilitat
[editar | editar còdic]El planeta orbita dins de la zona de habitabilitat estelar de Gliese 667 C, a una distància de 0,1251 UA, en un periodo orbital de tan sol 28,1 dies. És una supertierra, en una massa mínima de 3,80 voltes major que la de la Terra, i un radi estimat d'1,54 (sent 1 el radi de la Terra, i assumint que es tracta d'un planeta rocós).[3]

Quan es va descobrir era l'exoplaneta confirmat que guardava una major similitut en la Terra, en un IST del 84 %. Guillem Anglada-Vaig escudar va senyalar en un artícul publicat en Astrophysical Journal Letters a principis de 2012, que est era l'exoplaneta (confirmat) en més possibilitats de contindre aigua líquida i formes de vida pel lloc en el que es troba.[4] En giner de 2015 es va confirmar l'existència de dos exoplanetes en major IST, Kepler-438b (88 %) i Kepler-296i (85 %). Ademés, el telescopi espacial Kepler ha descobert indicis de l'existència d'un planeta en una similitut pròpia d'un autèntic bessó de la Terra, KOI-4878.01 (98 %), que podria ser confirmat en un futur propenc en noves observacions (han pogut distinguir-se varis trànsits fins a la data).[5]
Si tinguera una atmòsfera similar a la de la Terra, la temperatura mija de Gliese 667 Cc seria llaugerament inferior, en 13 °C (en la Terra són 15 °C).[3] El planeta tindria una gravetat una miqueta major que la terrestre, equivalent a 1,32 g, i s'especula que la lluminositat del planeta seria un 90 % de la que rep la Terra.[3]
Variabilitat estelar
[editar | editar còdic]Gliese 667 Cc orbita al voltant d'una nana roja tres voltes més chicoteta que el Sol, conegudes per estar subjectes a erupció estelars o llamaradas (denominades també estreles fulgurants). La menor massa d'este tipo estelar els conferix una lluminositat molt inferior a la del Sol i sol supondre una major proximitat dels seus cossos planetaris respecte a l'estrela amfitriona, trobant-se la seua zona de habitabilitat molt pròxima a ella. La rodalia de Gliese 667 Cc en la seua estrela podria provocar que el planeta estiguera constantment expost al bombardeig de rajos X o radiació ultravioleta, que farien més difícil l'existència de vida (vore habitabilitat en sistemes de nanes roges).[6]
Anclaje per marea
[editar | editar còdic]Un atre possible problema derivat de la proximitat de l'òrbita a una nana roja en la seua zona habitable, per a l'existència de vida, és que el planeta provablement es trobe ancorat per marea, com la Lluna respecte a la Terra, per lo que no tindria rotació alguna i oferiria sempre la mateixa cara a la seua estrela. D'esta manera, un hemisferi del planeta sempre estaria expost a la llum del dia i l'atre permaneixeria eternament en l'obscuritat.[7][8]
Els experts encara debaten sobre l'efecte que l'acoplament de marea pot tindre sobre el habitabilitat d'un planeta. En cossos poc massius, la totalitat de la seua potencial atmòsfera i oceans es congelarien en el costat nocturn, si be en planetes en una atmòsfera lo suficientment grossa la calor podria repartir-se eficaçment per tota la seua superfície. Gliese 667 Cc té una massa superior a la Terra i en conseqüència una atracció gravitatoria major, per lo que és possible que conte en més pressió atmosfèrica. En qualsevol cas, entre el abrasador costat diürn i el congelat nocturn, deuria existir una àmplia zona del crepúscul a on les temperatures podrien ser ideals per a la vida.
Vida inteligent
[editar | editar còdic]Gliese 667 Cc es troba a 23,6 anys llum, una distància relativament propenca, per lo que qualsevol forma de vida inteligent que poguera habitar este planeta duria més d'un sigle rebent les nostres senyals de radi i fa décades que podríem haver rebut una resposta. L'edat de Gliese 667 C, estimada en uns 2000 millons d'anys, no hauria donat lloc a una evolució similar a la terrestre, si haguera seguit un patró paregut.
La nana roja Gliese 667 C té una vida estimada d'entre dos mil i dèu mil millons d'anys, per lo que les formes de vida que pogueren existir en Gliese 667 Cc podrien haver tingut considerablement menys temps per a evolucionar que les de la Terra.
Vore també
[editar | editar còdic]- Exoplaneta
- Anàlec la Terra
- Planeta Ricitos d'Or
- Mesoplaneta (temperatura)
- Habitabilitat planetària
- Zona habitable
- Habitabilitat en sistemes de nanes roges
- Planeta superhabitable
- Anex:Planetes extrasolars potencialment habitables
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ PHL. «HEC: Graphical Catalog Results» (en anglés). Archivat des d'el original, el 8 de giner de 2012. Consultat el 17 de giner de 2015.
- ↑ PHL. «A Nearby Star with Three Potentially Habitable Worlds» (en anglés). Archivat des d'el original, el 5 de setembre de 2019. Consultat el 17 de giner de 2015.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Planetary Habitability Laboratory» (en anglés). PHL University of Puerto Rico at Arecibo. Archivat des d'el original, el 1 de decembre de 2017. Consultat el 16 de febrer de 2015.
- ↑ «Descobrixen un planeta que seria habitable.»
- Archivat el 21 de febrer de 2013 archivat en Wayback Machine. Diari Registrat. Consultat el 17 de giner de 2015.
- ↑ «NASA Exoplanet Archive» (en anglés). NASA Exoplanet Science Institute. Consultat el 2 de setembre de 2014.
- ↑ «Troben mils de millons de planetes en zones habitables de la Via Làctea.» Pàgina web de La Veu de Galícia. Consultat el 17 de giner de 2015.
- ↑ «[1]», 'ScienceNOW'. Consultat el 30 de setembre de 2010.
- ↑ «The Lick-Carnegie Exoplanet Survey: A 3.1 M_Earth Planet in the Habitable Zone of the Nearby M3V Star Gliese 581».accepted by the Astrophysical Journal.Consultat el 29 de setembre de 2010.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gliese 667 Cc» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.