Gladiolus tristis
.png){kind=link}
La azucenilla de nit o junquillo de nit[1] (Gladiolus tristis) és una espècie de gladiolo. És natiu del sur d'Àfrica, sobretot Suràfrica. És conegut en algunes parts d'Austràlia i la costa de Califòrnia com una espècie introduïda.
Descripció
[editar | editar còdic]A voltes es cultiva com a planta de jardí. Este gladiolo creix normalment alcança mig metro d'altura, pero s'ha sabut que ha aplegat a 1,5 metros d'altura. Creix des d'un corm d'un o dos centímetros d'ample. Produïx tres estrets fulls. L'inflorescència és un mechó de sèt i cincuenta y ocho flors grans, fragants. Cada flor té sis tépals blancs o crema en llínees miges verdosas o violáceas. Les flors es diu que tenen un aroma similar a les clavellineres i les taches.[2]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Gladiolus tristis va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum, Editio Secunda 1: 53. 1762.[3]
Gladiolus: nom genèric que s'atribuïx a Plinio i fa referència, per un costat, a la forma de les fulls d'estes plantes, similars a l'espasa romana denominada "gladius". Per un atre costat, també es referix al fet de que en l'época dels romans la flor del gladiolo s'entregava als gladiadorés que triumfaven en la batalla; per això, la flor és el símbol de la victòria.[4][5]
tristis: epítet llatío que significa "avorrida, trist".[6]
- Gladiolus aestivalis Ingram
- Gladiolus concolor Salisb.
- Gladiolus flavidus Ingram
- Gladiolus fulvescens Ingram
- Gladiolus spiralis Pers.
- Gladiolus versicolor var. longifolius Ker Gawl.[7][8]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
- ↑ Flora of North America
- ↑ «Gladiolus tristis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 25 de maig de 2014.
- ↑ GOLDBLATT P. & DE VÓS M. P. The reduction of Oenostachys, Homoglossum and Anomalesia, putative sunbird pollinated genera, in Gladiolus L. (Iridaceae-Ixioideae). Bulletin du Muséum national d'histoire naturelle. Section B, Adansonia 11 (4): 417-428, 1989.
- ↑ Informació sobre el cultiu del gladiolo en www.infoagro.com
- ↑ En Epítets Botànics
- ↑ Gladiolus tristis en PlantList
- ↑ «Gladiolus tristis». World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 24 de maig de 2014.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Jepson Manual Treatment
- USDA Plants Profile
- GRIN Species Profile
- Gladiolus tristis
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gladiolus tristis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.