Anar al contingut

Ghomaras

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Territori dels ghomaras.

Els ghomara són una confederació de tribus del nort de Marroc d'orige amazigh.

Poble natiu del estret de Gibraltar, els ghomara en la seua majoria parlen un dialecte mixt marroquí, pero encara es parla l'ighomaren, bereber del grup masmuda.[1][2]

El seu territori se situava en tot el nort de Marroc i Rif, pero es va ser retallant per l'arribada dels amazigh nómades: els zenata i els senhaya i per les retallades del seu territori per les dinasties dels merínidas i alauíes, aixina com l'arribada de tribus àraps i els moriscos expulsats d'Espanya. Actualment representa un chicotet territori coster entre els rius Ued Lau i Uringa, a l'est de Chauen i al sur de Tetuán.[3]

Toponímia:

Segons Ibn Jaldún la paraula "ghomara" procedix del fill de Mazigh "Ghomer", antepassat dels ghomara.

Confederació dels ghomaras

Despuix de la division administrativa dels merínidas va quedar dividida en zona del Rif i al Habt, i en la dinastia alauita el Habt es va convertir en Jbla i ghomara en un territori entre Tetuán. Les 9 tribus o cabilas tradicionalment assimilades a la confederació dels ghomaras són:

De Ghomara procedix "Gomera" en Peñón de Vélez de la Gomera, aixina com alguns atres topònims com Gómara o Gomérez. Dels ghomaras podria procedir el nom de l'illa de La Gomera.

Ubicació

El seu territori es localisa en tot el nort de Marroc, pero el seu territori va ser minvant per les distintes que han anat governant Marroc. Segons Ibn Jaldún, que va dedicar un llibre especial a Ghomara, titulat Bab ghmara, quan els musulmans varen invadir Marroc varen trobar al rei de Ghomara don Julián en Ceuta, que era la seua capital, i varen seqüestrar als seus fills i família com a rehens per a que els ajudara a invadir la península Ibèrica.

Referències

  1. ↑ P. Behnstedt, "La frontera entre el bereber i l'àrap en el Rif", Estudis de dialectologia norteafricà i andalusí vol. 6, 2002, pp. 7-18
  2. ↑ G. S. Colin, "Li parler berbère dones Ghomara", Hesperis vol. 9, 1929, pp. 43-58
  3. ↑ A. Zouggari & J. Vignet-Zunz, "Jbala: Histoire et société", Sciences Humaines, 1991, p.463