L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Gestió peixquera

L'objectiu de la gestió de la peixca és produir beneficis biològics, socials i econòmics sostenibles a partir dels recursos aquàtics renovables. Les pesquería es classifiquen com a renovables perque els organismes d'interés (per eixemple, peixos, mariscs, reptils, amfibis i mamífers marins) solen produir un excedent biològic anual que, en una gestió adequada, poden ser collits sense reduir la productivitat futura. La gestió de les pesquería ampra activitats que protegixen els recursos peixquers per a que siga possible una explotació sostenible, basant-se en la ciència peixquera i possiblement incloent el principi de precaució. La gestió moderna de la peixca sol ser un sistema governamental de normes de gestió adequades basades en objectius definits i una combinació de mijos de gestió per a aplicar les normes, que es posen en pràctica per mig d'un sistema de control i vigilància. Un enfocament popular és l'enfocament ecosistémico de la gestió peixquera.[1] Segons l'Organisació de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO), "no existixen definicions clares i generalment acceptades de la gestió peixquera"[4], pero la definició de treball utilisada per la FAO i molt citada en atres llocs és:

Regulacions de peixca en la riera Horton Creek, Arizona

"El procés integrat de recopilació d'informació, anàlisis, planificació, consulta, presa de decisions, assignació de recursos i formulació i aplicació, en el compliment necessari, dels reglaments o normes que rigen les activitats peixqueres en la finalitat de garantisar la productivitat contínua dels recursos i el compliment d'atres objectius de la peixca".[2]

Història

En alguns llocs, la peixca es gestiona explícitament des de fa centenars d'anys.[3] Més del 80% de l'explotació comercial mundial de peixos i mariscs s'extrau de les poblacions naturals dels oceans i de les zones d'aigua dolça. Per eixemple, el poble maorí, resident en Nova Zelanda des de fa uns 700 anys, tenia prohibit agarrar més de lo que es podia menjar i tornar el primer peix capturat com a ofrena al deu de la mar Tangaroa.[4] A partir de el XVIII es va intentar regular la peixca en la calada del nort de Noruega. Açò va donar lloc a la promulgació d'una llei en 1816 sobre la peixca en les Lofoten, que va establir en certa mida lo que ha aplegat a conéixer-se com a drets d'us territorial.[5]

"Els bancs de peixca es dividien en zones pertanyents a la base peixquera més propenca en terra i es subdividían en camps a on els barcos podien peixcar. L'assignació dels camps de peixca estava en mans dels comités de govern locals, normalment encapçalats pel propietari de les instalacions en terra que els peixcadors tenien que llogar per a estajar-se i secar el peix".[6]


En Europa, la gestió governamental de la peixca basada en la protecció dels recursos és una idea relativament nova, que es va desenrollar per primera volta per a les pesquería del nort d'Europa despuix de la primera conferència sobre sobrepesca celebrada en Londres en 1936. En 1957, els investigadors peixquers britànics Ray Beverton i Sidney Holt varen publicar un treball fonamental sobre la dinàmica de les pesquería comercials del Mar del Nort. El qual es va convertir en la década dels 60 en la plataforma teòrica dels plans de gestió del Nort d'Europa.[7] En Norteamérica, tant la peixca comercial com la recreativa es gestionen activament des de fa més de 150 anys.[8] Tots els estats d'Estats Units i les províncies canadenques conten en agències de peixca i els seus empleats apliquen les lleis estatals, provincials i federals per mig d'un ampli conjunt de ferramentes i procediments tant per a la peixca d'aigua dolça com per a la marina.[9][10]

Despuix d'alguns anys alluntat del camp de la gestió peixquera, Beverton va criticar el seu treball anterior en una ponència presentada en el primer Congrés Mundial de Peixca celebrat en Atenes en 1992. En "The Dynamics of Exploited Fish Populations" expressava les seues preocupacions, entre elles el modo en que el seu treball i el de Sidney Holt havien segut malinterpretados i utilisats pels biòlecs i gestors peixquers durant els 30 anys anteriors.[11] No obstant, s'havien assentat les bases institucionals de la gestió peixquera moderna.

En 1996 es va fundar el Marine Stewardship Council per a establir normes de peixca sostenible. En 2010, es va crear el Aquaculture Stewardship Council per a fer lo mateix en l'acuicultura.


Un informe de l'Unitat de Sostenibilitat Internacional del Príncip Carlos, i publicat en el Fondo de Defensa del Mig ambient en sèu en Nova York en juliol de 2014, va estimar que la peixca mundial afegia 270.000 millons de dólars a l'any al PIB mundial, i que en la plena aplicació de la peixca sostenible, eixa sifra podria aumentar fins a 50.000 millons de dólars adicionals.[12]

Objectius Polítics

Segons la FAO, la gestió peixquera deu basar-se explícitament en objectius polítics, idealment en prioritats transparents.[13] Els objectius polítics també poden ser una part dèbil de la gestió peixquera, ya que els objectius poden entrar en conflicte entre sí.[14] Els objectius polítics típics quan s'explota un recurs peixquer d'importància comercial són:[14]

  • Maximizar el rendiment sostenible de la biomassa
  • Maximizar el rendiment econòmic sostenible
  • Assegurar i aumentar l'ocupació
  • Assegurar la producció de proteïnes i el suministrament d'aliments
  • Aumentar els ingressos per exportació

En les últimes décades, els objectius polítics de la gestió peixquera de les espècies d'importància comercial han evolucionat ràpidament, impulsats principalment per (1) el reconeiximent de la resposta dels peixos i atres animals objectiu al canvi climàtic, (2) les noves tecnologies de peixca, especialment en alta mar, (3) el desenroll de prioritats polítiques contrapostes en els entorns aquàtics que conduïxen a un enfocament de la gestió peixquera més basat en els ecosistemes, i (4) els nous coneiximents científics sobre els processos que afecten al tamany de les poblacions de peixos.[15]

Els objectius polítics que operen en la gestió de la peixca recreativa solen ser substancialment diferents dels que prevalen en la gestió de la peixca comercial. Per eixemple, en alguns tipos de peixca recreativa són comunes les regulacions de captura i lliberació. Per això, el rendiment biològic és menys important.


Referències

  1. ↑ «The ecosystem approachto fisheries: Issues, terminology, principles,institutional foundations,implementation and outlook».www.fao.org.ISSN 0429-9345.Consultat el 17 d'Abril de 2021.
  2. ↑ «FAO TECHNICAL GUIDELINES FOR RESPONSIBLE FISHERIES 4».www.fao.org.Roma:Consultat el 17 d'Abril de 2021.
  3. ↑ «Fisheries: History, Science, and Management.».Water Encyclopedia: Surface and Agricultural Water.Wiley and Sons, Inc.New York:Consultat el 17 d'Abril de 2021.
  4. ↑ «Story: T'hī ika – Māori fishing» (en inglés). https://teara.govt.nz/en/et-hi-ika-maori-fishing/page-3.+Consultat el 17 d'Abril de 2021.
  5. ↑ «Territorial use rights in marine fisheries: definitions and conditions».PRACTICES OF FISHERIES MANAGEMENT.http://www.fao.org.Roma (Itàlia):Consultat el 17 d'Abril de 2021.
  6. ↑ «Technological change and the Tragedy of the Commons: The Lofoten Fishery over Hundred and Thirty Years».INSTITUTT FOR SAMFUNNSØKONOM.Noruega:ISSN 0804-6824.Consultat el 17 d'Abril de 2021.
  7. ↑ Beverton (1957). Chapman and Hall (ed.). On the Dynamics of Exploited Fish Populations. Fishery Investigations Séries II Volume XIX (en Anglés), Blackburn Press. ISBN 978-1-930665-94-1.
  8. ↑ Benson, Norman G. (1971). MD: American Fisheries Society (ed.). A Century of Fisheries in North America (en Anglés), Bethesda, MD. ISBN 978-1-934874-16-5.
  9. ↑ Hubert, Wayne A (2010). Bethesda, MD (ed.). Inland Fisheries Management in North America (en Anglés), American Fisheries Society. ISBN 978-1-934874-16-5.
  10. ↑ Knudsen, E. Eric (2004). Bethesda, MD (ed.). Sustainable Management of North American Fisheries (en Anglés), American Fisheries Society. ISBN 1888569654.
  11. ↑ «WORLD FISHING». http://www.mmedia.is.+Archivat des d'el original, el 18 de decembre de 2007. Consultat el 17 d'Abril de 2021.
  12. ↑ London Mercury (ed.): «Prince Charles calls for greater sustainability in fisheries» (en inglés). http://www.londonmercury.com.+Archivat des d'el original, el 14 de juliol de 2014. Consultat el 18 d'Abril de 2021.
  13. ↑ Cochrane, Kevern L.; Garcia, Serge M. (2009). A Fishery Manager's Guidebook (en Anglés), John Wiley & Sons. ISBN 978-1-4051-7085-7.
  14. ↑ 14,0 14,1 Erdogan; Duzgunes, {{{nom2}}} (2008). «8», FISHERIES and AQUATIC SCIENCES (en Anglés), Turkish Journal of Fisheries and Aquatic Sciences.
  15. ↑ Beamish, Richard J.; Rothschild, {{{nom2}}} (2009). The Future of Fisheries Science in North America (en Anglés), Springer. ISBN 978-1-4020-9210-7.
Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Gestió_peixquera&oldid=1442896»