Anar al contingut

Gestió de recursos en la cabina

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La Gestió de recursos en la cabina (en anglés: Crew Resource Management) també coneguda com CRM,[1][2] és el conjunt de procediments de formació que s'usen en entorns en els que l'error del pilot pot tindre efectes devastadors. La CRM s'utilisa principalment per a millorar la seguritat aérea i se centra en la comunicació interpersonal, el liderage, treball en equip, la presa de decisions, consciència situacional i per últim, maneig de l'estrés (Fatigue Managment) en les cabines de vol.[3][4]

Restants del Vol 9268 de Ret Wings Airlines. La causa de l'accident va ser la falla del sistema de frens provocant una mala gestió de recursos en la cabina a conseqüència d'errors del pilot i una posterior eixida de la pista.

Història

[editar | editar còdic]

David Beaty, ex pilot de la Royal Air Force i BOAC va escriure The Human Factor in Aircraft Accidents (1969). A pesar del considerable desenroll de les ajudes electròniques des de llavors, molts dels principis que va desenrollar seguixen demostrant ser eficaços.[5]

El CRM en els Estats Units va començar formalment en una recomanació de la Junta Nacional de Seguritat del Transport (NTSB) escrita per l'investigador de seguritat aérea de la NTSB i sicòlec d'aviació Alan Diehl [6] durant la seua investigació de l'accident del vol 173 d'United Airlines en 1978. Els problemes relacionats en eixe accident varen incloure que els pilots del DC-8 es varen quedar sense combustible sobre Portland, Oregó, mentres solucionaven un problema en el tren d'aterrisage.[7]

El terme "gestió de recursos en la cabina" (que més vesprada es va generalisar a "gestió de recursos dels pilots") va ser falcat en 1979 pel sicòlec de la NASA John Lauber, qui durant varis anys havia estudiat els processos de comunicació en les cabines de vol.[5] Si be es conserva una jerarquia de mando (Capità, copilot, ingenier de vol i navegadors), el concepte pretenia fomentar una cultura de cabina menys autoritària en la que s'animara als copilots a qüestionar als capitans si observaven que cometien errors.[5]

El CRM va sorgir a raïl del desastre de l'aeroport de Tenerife de 1977, en el que dos avions Boeing 747 varen chocar en la pista i varen morir 583 persones. Unes semanes despuix, la NASA va celebrar un taller sobre el tema i va respalar esta formació.[8] En els Estats Units, United Airlines va ser la primera aerollínia en llançar un programa del CRM integral, a partir de 1981.[9] En la década de 1990, el CRM s'havia convertit en un estàndart mundial.[5]

United Airlines va capacitar als seus assistents de vol per a que utilisen CRM junt en els pilots a fi de proporcionar una atra capa de comunicació millorada i treball en equip. Els estudis han demostrat que l'us de CRM per part d'abdós grups de treball reduïx les barreres de comunicació i els problemes es poden resoldre de manera més eficient, lo que conduïx a una major seguritat del vol.[10] Els conceptes de capacitació en CRM s'han modificat per al seu us en una àmplia gama d'activitats, inclós el control del tràfic aéreu, el maneig de barcos, la lluita contra incendis i la cirugia, en les que les persones deuen prendre decisions perilloses i urgents.[11]

Evolució de les Generacions del CRM

[editar | editar còdic]

Primera generació: Gestió de Recursos de Cabina (Cockpit Resource Management). Va ser denominat Gestió de Recursos de Mando i Liderage (Command-Leadership-Resource Management [C. L. R.]) Consistia en seminaris durant els quals els participants analisaven els seus propis estils de gestió. Es varen utilisar les aportacions realisades per a la N. A. S. A. per Blake i Mouton, pioners en consultoria de gestió, l'obra de la qual va adquirir rellevància en el camp de la Psicologia del Treball i de les Organisacions.[12]

Segona generació: Gestió de Recursos de la Tripulació (Crew Resource Management). Els programes d'esta segona generació incorporen l'aplicació pràctica de diferents conceptes a la dinàmica de treball que es produïx entre els components de la tripulació, tals com a dinàmiques de grup en cabina, orientades fonamentalment cap al treball de la tripulació com a equip, i a l'entrenament en estratègies de presa de decisions o cóm trencar la cadena de l'error. cal mencionar que, en esta generació es va decidir que el CRM devia ser un component essencial i periòdic de l'entrenament. [12]

Tercera generació: Els programes d'entrenament en CRM estenen el seu alcanç. En esta etapa, el CRM va començar a integrar-se en l'entrenament tècnic i a considerar els sistemes específics de les aeronaus. Ademés de que este es va expandir a atres colectius com al d'assafates de vol i personal de manteniment. [12]

Quarta generació: Integració del CRM en les operacions de vol. Per a 1990, la F. A. A. dona un pas més i convertix el CRM en requisit reglamentari per a totes les llínees aérees dels EE. UU. Poc despuix, en 1994, l'O. S. Air Force obliga a tots els components de les seues tripulacions de vol a rebre entrenament i evaluació en CRM. També, com a part de l'integració del CRM en les operacions de vol, moltes companyies comencen a protocolizar conceptes, introduint comportaments específics a les seues llistes de verificació (checklists)[12]

Quinta generació: Gestió i normalisació de l'error. Esta etapa es fonamenta en la premissa de que l'error humà és inevitable i ubic, per lo que cal conviure en ell. I més important es considera una valiosa font d'informació puix es va fer recalcament en la recopilació i anàlisis de senyes com a método per a alvançar en la comprensió dels errors.[12]

Sexta generació: La gestió de l'error i l'amenaça pròpia de l'àmbit d'operació. Esta és la situació actual del CRM, puix és l'etapa vigent i representa una continuació de la gestió de l'error, pero ampliant el camp de visió. com les amenaces externes:, puix ademés de l'error intern en cabina, les tripulacions deuen gestionar amenaces externes provinents de l'entorn operatiu (errors de controladors de tràfic aéreu, càlculs de combustible externs, etc. Per un atre costat, la visió sistémica ya no es basa en sol en el pilot o la tripulació, sino també en identificar i enfrontar les amenaces sistémicas a la seguritat en tot l'àmbit a on es desenrollen les operacions aérees.[12]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Diehl, Alan (2013). Air Safety Investigators: Using Science to Save Lives – One Crash at a Clave. ISBN 9781479728930.
  2. Capt. Al Haynes (May 24, 1991). "The Crash of United Flight 232." Retrieved 2007-03-27. Presentation to NASA Dryden Flight Research Facility staff.
  3. «CRM en aviació i l'importància del liderage | Revista de Marina». revistamarina. cl. Consultat el 2026-02-27.
  4. «FACTORS HUMANS ENAVIACIÓN: CRM (CREW RESOURCE MANAGEMENT - GESTIÓ DE RECURSOS DE LA TRIPULACIÓ) HUMAN FACTORS IN AVIATION: CRM (CREW RESOURCE MANAGEMENT)».Papers del Sicòlec.39(3)Consultat el 20-2-2026.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 Langewiesche, William. «[1]», Vanity Fair.
  6. "Air Crash Investigation: Focused on Failure", Discover Channel/National Geographic Program "Mayday" S12 I08
  7. "United Flight 232." Retrieved 2007-03-27. Presentation to NASA Dryden Flight Research Facility staff.
  8. Cooper, G. I., White, M. D., & Lauber, J. K. (Eds.) 1980. "Resource management on the flightdeck," Proceedings of a NASA/Industry Workshop (NASA CP-2120).
  9. (1999).«The Evolution of Crew Resource Management Training in Commercial Aviation».International Journal of Aviation Psychology.9(1)
    19–32.doi:10.1207/s15327108ijap0901_2.
  10. «The Effects of Crew Resource Management Training on Flight Attendants' Safety Attitudes».Journal of Safety Research.48
    49–56.doi:10.1016/j. jsr.2013.11.003.
  11. Diehl, Alan (June, 1994). "Crew Resource Management... It's Not Just for Fliers Anymore". Flying Safety, USAF Safety Agency.
  12. 12,0 12,1 12,2 12,3 12,4 12,5 Muñoz-Marró, Daniel. «Factors Humans en aviació (CRM Crew Resource Management - Gestió de recursos de la tripulació) Human factors in aviation: CRM (CRM Crew Resource Management)». Redalyc. Redalyc. Consultat el 2018-02-24.