Anar al contingut

Geotria macrostoma

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


La lamprea argentina, lamprea de bossa argentina o bandera argentina[1] (Geotria macrostoma), és una de les 2 espècies que integren el gènero de peixos agnatos Geotria, l'únic de la família dels geótridos. Viu en aigua dolça i marina templat-frigga a freda en el sur de Sudamérica.

Taxonomia

[editar | editar còdic]
Descripció original

Esta espècie va ser descrita originalment en l'any 1868 pel zoólogo alemà, nacionalisat argentí, Carlos Germán Conrado Burmeister, amprant el nom científic de Petromyzon macrostomus.[2]

Localitat tipo

La localitat tipo referida és: “Riu de l'Argent, Buenos Aires, Argentina”.[2]

Holotip

No es conta en un eixemplar holotip designat; supostament, el verdader tipo hauria segut estajat en la colecció d'ictiologia del museu de ciències naturals Bernardino Rivadavia (MACN-Ict), situat en la capital argentina, la ciutat de Buenos Aires. L'eixemplar que va servir per a la descripció de l'espècie va ser arreplegat en un carrer de la ciutat de Buenos Aires, el 26 de setembre de 1867.[2]

Etimologia

Etimológicamente, el terme genèric Geotria deriva del idioma grec, en a on: geo significa ‘relatiu a la terra’. L'epítet específic macrostoma prové del grec macro, que significa ‘gran’ i estoma, que es traduïx com a ‘boca’.[3]

Història taxonómica

[editar | editar còdic]

En l'any 1893, esta espècie va ser transferida al gènero Geotria,[4] el qual havia segut descrit en l'any 1851 pel zoólogo anglés George Robert Gray.[5]

En l'any 1929 es va considerar que Geotria macrostoma era solament un sinònim més modern de Geotria australis, la supostament única espècie del gènero, postura que es va mantindre per casi un sigle.[6]


Ya des de l'any 1988 es venia sugerint que el tàxon de Burmeister devia ser rehabilitat com una bona espècie,[7] lo que en l'any 2020 finalment va ocórrer, com a resultat d'una publicació efectuada per Carla Riva-Rossi, Diego Andrés Barrasso, Cindy Baker, Analía Pamela Quiroga, Claudio Baigún i Néstor Guillermo Basso, els qui varen evaluar l'estat taxonómico del gènero Geotria en tot el ranc de la seua distribució, utilisant anàlisis moleculars i exàmens de les seues característiques morfològiques. Geotria macrostoma va presentar algunes diferències morfològiques, pero profundes genètiques, respecte a Geotria australis, la qual va quedar llimitada a Austràlia, Nova Zelanda i als rius i aigües del oceà Pacífic, en Chile.[8][9]

Característiques

[editar | editar còdic]

Els adults de Geotria macrostoma en la seua etapa marina són de color plateado (quan retornen als rius passen a ser amarronados), presenten un cos allargat i angost, de fins a 80 centímetros de llongitut. Durant la madurea sexual, s'altera el tamany del cos, el número i la disposició de les dents, l'altura i la posició de les aletes dorsal i cabal, el tamany del disc bucal en relació en el del cap, al mateix temps que desenrollen en el sector inferior d'esta una espècie de sac (la causa del seu nom vulgar), sent en els machos notablement gran.[10][11] En carir de bufa gaseosa els desplaçaments es restringixen al llit dels cossos aquàtics.

Ademés de la profunda diferenciació genètica, morfològicament és possible reconéixer a Geotria macrostoma de G. australis perque té la cloaca ubicada molt per darrere de l'orige de la segona aleta dorsal (en lloc d'anterior o baix del seu orige, com en G. australis) aixina com presentar la segona aleta dorsal contigua a la cabal —conectades per un plec baix la pell— (en lloc d'estar separades, com en G. australis).[8]

Hàbits

[editar | editar còdic]

Geotria macrostoma és una espècie anádroma, ya que naixen en #llac i rius d'aigua dolça; allí presenten la primera fase de vida, la larval (denominada "ammocetes"), vivint per al voltant de 3 a 4 anys enterrades en la rovina i arena del riu, alimentant-se de microorganismes, als que captura per mig de filtrat. Les talles de les larves ammocetes d'esta espècie es troben en el ranc d'entre 45 i 85 mm.[11] Terminada esta fase, durant 6 mesos canvien el seu color amarronado per un atre plateado, creixen en tamany i els rudimentaris ulls comencen a completar el seu desenroll, passant aixina a la fase jovenil;[12] en esta forma migran riu avall cap a la seua desembocadura i passen a viure en la mar, alimentant-se de manera paràsita de la sanc i els teixits corporals de peixos teleósteos.[1] Després d'un temps passen a la fase denominada subadulta, per #lo que retornen als rius, als que remonten aigües dalt; en esta fase no parasitan. Allí presenten una etapa de maduració sexual prolongada, per #lo que, despuix de reproduir-se, moren (és semélpara).[13][11]

Predadores

En el seu estat larvario, són predadas per les introduïdes trucha marró (Salm trutta) i trucha de llac (Salvelinus namaycush).[14][15]

Distribució, hàbitat i conservació

[editar | editar còdic]

Geotria macrostoma habita, en la seua etapa marina, en aigües llitorals suramericanes del oceà Atlàntic Sudoccidental, cobrint actualment uns 15˚ de latitut, des del paralel 55˚S pel sur fins al 40˚S pel nort, pero que fins a principis de el

Sigles: [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades: [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]]
[[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

, este últim llímit s'ubicava entorn al paralel 34˚S.[8]

Migra en els seus hospedadores cap al sur i est fins a àrees pròximes a les illes Georgias del Sur durant l'estiu, abans de migrar de tornada als rius argentins.[16][17] Va ser registrada ocasionalment en les illes Malvines,[18] en Uruguay[19] i en el Estret de Magallanes (Chile).[20] En la seua primera etapa larval i en l'etapa reproductiva (última de la seua vida), habita en els grans rius de la Patagonia argentina, en el sur de Sudamérica.[8]


Geotria macrostoma encara és comú d'avistar en alguns rius patagónicos, no obstant la major causa de disturbi per a l'espècie és la construcció d'altes represas, les que causen l'extinció de les poblacions que queden aigües dalt dels murallones (ya que no poden completar el seu cicle de vida migrando cap a la mar), aixina com també alteren significativament el fluix i règim hidrològic del curs fluvial. La majoria dels grans rius en que l'espècie habita han segut represados, per #lo que este peix solament pot reproduir-se en el tram que queda entre la desembocadura i el peu de l'assut. Açò ocorre en el riu Limay (Embassament de Arroyito), en el riu Neuquén (Complex hidroelèctric Cerros Colorats) i en el riu Chubut (Dic Florentino Ameghino). Les poblacions que habiten en el riu Santa Creu també sofriran un gran impacte ya que es troben en construcció dos enormes represas en el seu curs mig (el Complex Hidroelèctric Néstor Kirchner Jorge Cepernic).[8] Esta sembla ser l'única conca fluvial a on este peix encara existix en #llac glaciarios de les capçaleres, ademés del corredor fluvial que comunica en l'mar.[15]

L'espècie està àmpliament distribuïda en vàries conques atlàntiques no represadas de la Patagonia, com la del ric Chic, la del riu Gallecs i, en la illa Gran de Terra del Fòc, en la del riu Gran, aixina com en menudes rieres fueguinos.[21]

Els registres en Mar de l'Argent i en Buenos Aires i Montevideo (en el Riu de l'Argent), que ya eren rars a principis de la década de 1900 (no més de 10 individus),[11] han passat a ser casi inexistents.[8]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 Lahille F. (1915). Apunts sobre les Lampreas Argentines. Anals del Museu Nacional d'Història Natural de Buenos Aires.; 26: 361–82.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Burmeister H. C. (1868). Petromyzon macrostomus, descripció d'una nova espècie de peix. Actes de la Societat Paleontológica de Buenos Aires; 1: 35–7.
  3. ↑ Romero (2002). An etymological dictionary of taxonomy, Madrit.
  4. ↑ Berg C. (1893). Geotria macrostoma (Burm.) Berg i Thalassophryne montevidensis (Berg): dos peixos particulars. Anals del Museu de l'Argent, Secció Zoológica.; 1: 1–7.
  5. ↑ Gray J. I. (1851). Description of a new form of Lamprey from Austràlia, with a synopsis of the family. Proceedings of the Zoological Society of London.; 19: 235–41.
  6. ↑ Maskell, F. G. (1929). On the New Zealand lamprey, Geotria australis Gray. Part 1. Biology and life history. Trans & Proc New Zealand Inst.; 60:167–201.
  7. ↑ Neira, F. J., J. S. Bradley, I. C. Potter and R. W. Hilliard (1988). Morphological variation among widely dispersed larval populations of anadrornous southern hemisphere lampreys (Geotriidae and Mordaciidae). Zoological Journal of the Linnean Society, 92: 383-408.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 Riva-Rossi C., Barrasso D. A., Baker C., Quiroga A. P., Baigún C., and Basso N. G. (2020). Revalidation of the Argentinian pouched lamprey Geotria macrostoma (Burmeister, 1868) with molecular and morphological evidence. PLoSONE 15(5): i0233792.
  9. ↑ Nardi C. F., Sánchez J., Fernández D. A., Casalinuovo M. A., Chalde T. (2020). Detection of lamprey in Southernmost South America by environmental DNA (eDNA) and molecular evidence for a new species. Polar Biol.
  10. ↑ Gill H. S., Renaud C. B., Chapleau F., Mayden R. L., Potter I. C., and Douglas M. I. (2003). Phylogeny of Living Parasitic Lampreys (Petromyzontiformes) Based on Morphological Data. Copeia: 687–703.
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 Nani A. (1950). Nota preliminar sobre la biologia de la lamprea argentina Geotria australis Gray. Primer Congrés Nacional d'Pesquería Marítimes i Indústries derivades; Mar de l'Argent.
  12. ↑ Azpelicueta, M. M., Figueroa D. I., Herrera R., and Gosztonyi, A. I. (2001). The macrophthalmia stage of Geotria australis Gray, 1851 (Petromyzontiformes: Geotridae) in Argentina. Neotropica.; 47: 81–4.
  13. ↑ Baker C. F., Jellyman D. J., Crow S., Stewart M., Buchinger T., and Li W. (2017). First observations of spawning nests in the pouched lamprey (Geotria australis). Ca J Fish Aquat Sci.; 4:1 603–11.
  14. ↑ Hudson, R. (2015). Monitoreo de la fauna íctica del riu Santa Creu. Reporte Tècnic presentat a UTE Represas Patagonia.
  15. ↑ 15,0 15,1 EBISA (2017). Ictiofauna i Recursos Peixquers. En: #Aprofitament Hidroelèctrics del Riu Santa Creu, Estudi d'Impacte Ambiental - Juny 2017. Pàgines 1-105.
  16. ↑ Neira F. J., Bradley J. S., Potter I. C, and Hilliard R. W. (1988). Morphological variation among widely dispersed larval populations of anadromous Southern Hemisphere lampreys (Geotriidae and Mordaciidae). Zool J Linn Soc.; 92: 383–408.
  17. ↑ Renaud, C. B. (2011). Lampreys of the world. Anannotated and illustrated catalogue of lamprey species known to dona't. FAO Species Catalogue for Fishery Purposes. Rome: FAO. p. 109.
  18. ↑ Gorham, S. (1977). Notes on a collection of fishes from the Falkland Islands. The Falkand Islands Journal.; 1977: 43–52.
  19. ↑ Berg, C. (1895). Enumeració sistemàtica i sinonímica dels Peixos de les Costes Argentina i Uruguayana. Anals del Museu Nacional de Buenos Aires.; 4: 4–121.
  20. ↑ Sielfeld, W. K. (1976). Presència de Exomegas macrostomus (Burmeister) (Myxini: Petromyzonidae) en aigües magallánicas. Anals de l'Institut Patagónico Punta Arenes (Chile). p. 211–3.
  21. ↑ Riva Rossi C. M., Quiroga A. P., & Baker C. (2019). Monitoreo de Lamprea (Geotria australis) per a obtenció d'informació biològica i ecològica. Anual Report. EBISA (Emprendimientos Energe ´ticos Binacionales S.A.), May 2019. Anual Report.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Geotria_macrostoma&oldid=514362»