Geotria australis
,_Northland.jpg)
La lamprea de la bossa o de boca ampla (Geotria australis) és una espècie de peix agnato del orde Petromyzontiformes, l'única de la família Geotriidae i una de les dos que componen el gènero Geotria.[1]
Descripció
[editar | editar còdic]Els adults d'esta espècie posseïxen un cos prim i allargat, de fins a 60 centímetros de llarc, en dos aletes dorsals cap a cabal en l'esquena. La pell és de color plateado en franges blava-verdosas en l'aspecte dorsal durant la fase marina, que després es torna marró pel depòsits de biliverdina quan torna als rius a desovar. Els ulls dels adults són relativament menuts, i estan situats lateralment en cràneu. Durant la maduració sexual, individus d'abdós sexes desenrollen una bossa situada en la part ventral del cap, baixe els ulls, que està especialment desenrollada en els machos i la funció dels quals és desconeguda.[2] No obstant, es pensa que podria tindre una funció similar a la bossa de les lampreas de l'hemisferi nort, la qual és d'un menor tamany i possiblement és utilisada en l'época reproductiva per a moure pedres en el llit dels rius durant la construcció del niu.
La lamprea de la bossa conta en un característic cicle de vida, similar al d'atres espècies de lampreas paràsites que tenen un cicle de vida anádromo. El cicle de vida comença en una fase larval, a on les larves viuen enterrades en els #sediment dels rius per aproximadament quatre anys. Les larves tenen uns ulls rudimentaris i són de color marró, presentant un aparat bucal especialisat que els permet filtrar el seu aliment que consistix principalment en microorganismes. Al final de la fase larval, la lamprea de la bossa sofrix una metamorfosis que dura aproximadament sis mesos, a on canvia notablement d'aspecte a un color plateado en dos franges llongitudinals de color blau-verdoso en l'aspecte dorsal. Un dels canvis més evidents durant la metamorfosis és el desenroll dels ulls, acompanyat d'un notable desenroll del sistema nerviós central.[3] Després, esta lamprea migra cap a la mar, a on s'alimenta parasíticamente de peixos teleósteos, per a després tornar als rius d'aigua dolça a reproduir-se. La lamprea de bossa demora fins a 18 mesos en alcançar la maduració sexual abans del desove i mor poc despuix de desovar.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Geotria australis només es troba en el hemisferi sur, estesa en els oceans Índic i Pacífic i en les costes d'Austràlia, Chile i Nova Zelanda.[4] També pot ser trobada en els rius durant la seua fase larval i reproductiva.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Riva-Rossi C., Barrasso D. A., Baker C., Quiroga A. P., Baigún C., and Basso N. G. (2020). Revalidation of the Argentinian pouched lamprey Geotria macrostoma (Burmeister, 1868) with molecular and morphological evidence. PLoSONE 15(5): i0233792.
- ↑ Gayana Zoologia.48
- 3-40.
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ (2015) «The taxonomy, phylogeny, and distribution of lampreys», Lampreys: Biology, Conservation and Control (en Anglés), Springer, pp. 35-73.
- ↑ Plantilla:Fishbase species
- [enllaç trencat]
- ifm-geomar Senyes en FishBase
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Geotria australis.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Geotria australis.- Este artícul conté una traducció derivada de «Geotria australis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.