Geografia històrica
La geografia històrica és l'estudi de la geografia humana del passat. La geografia històrica estudia una varietat àmplia d'edicions i d'assunts com: mapes antics, llibres de viagers, senyes estadístiques, publicacions periòdiques, etc.[1] No existix un acort sobre si és una ciència històrica, com per eixemple Orella Unzúe, qui nega que lo siga.[2]
Un tema comú és l'estudi de la geografia del passat i cóm un lloc o una regió canvia en el temps. Molts geógrafos històrics estudien patrons geogràfics en el temps, incloent cóm la gent ha obrat recíprocament en el seu ambient, i creat el paisage cultural.
La geografia històrica utilisa fonts històriques que determinen cóm les característiques culturals de vàries societats varen emergir i es varen desenrollar, entenent la seua interacció en el seu ambient local i les seues afores.
Esta branca secundària de la geografia humana es relaciona de prop en l'història i l'història ambiental .
Dins dels teòrics més importants de la geografia històrica podem trobar a Lucien Febvre, Fernand Braudel, Carl O. Sauer, Georges Duby i D.J. Gregory.[1]
En 1752 el jesuïta Pedro Murillo Velarde i Bravo va publicar la seua Geografia històrica en 10 toms.
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Geografia històrica». Biblioteca Virtual. Biblioteca Luis Ángel Arango. Banc de la República. Colòmbia. Consultat el 26 de febrer de 2012.
- ↑ (2010).«Geohistoria».Lurralde: inves. espac..33
- 233-310.ISSN 0211-5891.Consultat el 26 de febrer de 2012.
Bibliografia
- Carl O. Sauer«Cap a una geografia històrica. Discurs a l'Associació Nortamericana de Geógrafos».Baton Rouge, Louisiana:Consultat el 26 de febrer de 2012.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Geografía histórica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.