Anar al contingut

Geografia general

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La geografia general o "geografia sistemàtica" és la part de la geografia que estudia les variacions de les distribucions tant espacials com de la superfície terrestre, aixina com la relació entre el mig natural i el ser humà. Es diferencia, per lo tant, de la descripció i estudi de les regions de la superfície terrestre (lo que es va denominar Geografia Especial o corológica).

Es dividix en geografia física, geografia astronòmica, geografia matemàtica i geografia humana.

Història

S'ha dit, en raó, que la geografia és una ciència en una breu història i un llarc passat ([1]). Esta apreciació fa referència a que les obres d'una geografia explicativa, i no solament descriptiva, són relativament recents, de fins del sigle XIX, pero tenen antecedents en la Grècia durant l'Edat Antiga, fa uns 25 sigles. Els primers llibres de Geografia són els d'Eratóstenes i Estrabón i es tractaven d'una visió descriptiva del món conegut, en els accidents geogràfics, la seua ubicació i els seus pobles i habitants.

Posteriorment a l'época clàssica grega, trobem representants de la geografia descriptiva, cada volta més explicativa, en l'ocupació d'alguns mapes més elaborats, en l'obra de la cultura helenística, convertint-se la ciutat d'Aleixandria, en la seua famosa Biblioteca, que va aplegar a reunir un milló d'obres, mentres que els aportes de Ptolomeo, els seus mapes i el seu teoria geocéntrica del món ho varen convertir en l'autor més important del camp de la Geografia a partir de el II, en l'Edat Antiga i molt temps despuix. L'Imperi Romà va impulsar el coneiximent de l'ampli territori en el que s'estenia, en la creació de mils de km de carreteres, fundació de ciutats, extensió dels cultius, del regadiu, de ponts i aqüeductes, tot això conseguit a través d'un gran desenroll de l'ingenieria i de l'arquitectura. Es destaquen durant l'Edat Mija, les descripcions de viagers principalment, romans, àraps i europeus del sur, com els venecians, bizantino, mallorquins (en el desenroll de les cridades cartes portulanas, de la brúixola, la carabela i atres desenrolls de la navegació i del comerç). Al desenroll del comerç en les ciutats del Mediterràneu, es va unir el de les ciutats de la Lliga Hanseática, ya durant la Baixa Edat Mija i començos de l'Edat Moderna, quan es va iniciar l'época dels grans alvanços de la navegació transoceànica.

És una ciència molt important per al món, té un enfocament dirigit a la comprensió dels problemes de l'interacció naturalea-societat i a reorientar l'actitut dels sers humans cap a l'espai geogràfic i el mig ambient.

Vore també

Referències

  1. ↑ J Vilá Valentí. Els conceptes de Geografia i Geografia general. En: Vicente Bielza de Ory, Ed. Geografia General I. Madrit: Santillana S. A., 1993, 3ª edició, p. 13


Referències