Geografia de Djibouti

Djibouti és un país en l'est d'Àfrica, limítrof en el Golf d'Aden i el Mar Rojo, entre Eritrea i Somàlia. Les seues coordenades són </noinclude>. La pluja és escassa i la major part del país és desértico o semidesértico, càlit i humit en la costa, i més sec en l'interior. El llac Assal, salat, es troba a 155 m per baix del nivell de la mar, és el punt més baix d'Àfrica i el tercer del món, despuix del mar de Galilea i la mar Morta. Els principals assentaments de Djibouti són la capital, Djibouti, les ciutats portuàries de Tadjoura i Obock, i les ciutats del sur d'Al Sabieh i Dikhil.

Ubicació

Djibouti té una ubicació estratègica prop de les rutes marítimes més transitades i prop dels camps petrolífers àraps. Yibúti és també terminal del transport ferroviari cap a Etiopia.

Relleu

Mapa físic de Djibouti, en els seus principals accidents geogràfics.

Erro al crear miniatura:

Montanyes Goda. Parc nacional del Bosc de Day

Erro al crear miniatura:

Costa de Djibouti, al sur de la capital homònima.

Costa de Djibouti al sur del golf de Tadjoura.

Un gran arc de montanyes separa la planura costera d'una replanell interior. No hi ha cultius permanents per falta de terres útils i hi ha poca coberta forestal. L'escàs bosc està en els Montes Goda, especialment en el Parc nacional del Bosc de Day. La major part del país s'usa com a terra de pastures permanents i pertany a l'ecorregió de la praderia i xara xerófilos d'Etiopia, llevat per una franja a lo llarc de la costa del Mar Rojo, que forma part del desert coster d'Eritrea, que destaca com una important ruta per a aus d'assut.

En Eritrea hi ha quatre regions ben definides: les montanyes al nort del golf de Tadjoura, que dividix en dos el país, les montanyes del sur, més seques, les depressió interiors que formen planures allargades separades per montanyes volcàniques i en alguns casos tabular, i l'extrem oriental de la depressió de Afar o Danakil, que és una derivació del Rift i té el seu punt més baix en el llac Assal, a 155 m baix el nivell de mar. A l'oest del país, en la frontera en Etiopia, es troba el llac Abbe, endorreico.

Les montanyes del nort estan formades per vàries cadenes montanyoses entre les que destaquen els monts Goda, al nordest del golf de Tadjoura, en una vintena de cims que superen els 1000 m (inclouen el Parc nacional del Bosc de Day (434 mm de pluja anuals), únic en una regió semidesértica i últim reducte del francolín somalí); les veïnes montanyes Mabla, a l'est de les anteriors; el volcà de Mousa Ali, en l'extrem nort, de 2.028 m, formant frontera en Eritrea i Etiopia, i el mont Garbi, d'1.680 m, a l'oest (164 mm de pluja, semidesértico).

Les montanyes al sur del golf inclouen els monts Arrei, també cridats penya-segat d'Ali Sabieh, en una altura d'1.300 m, prop de la frontera en Etiopia; el mont Dagouein, d'1.124 m, a l'est dels anteriors, i els monts Boura, que alcancen 1.037 m i són terra del clan somalí dels issa.

A l'oest de Djibouti es troben una série de depressió planes i molt àrides, separades per cadenes de monts que discorren de noroest a surest. Destaquen, de nort a sur, el complex Allol/Magdoul, que agrupa les planures aluvials de Alol, Doda, Anava i Magdoul, subjectes a inundacions periòdiques, en xares denses de acacias, plans salats, manantiales d'aigües termals, palmeres Hyphaene, herbars i tossals basàlticas. La planura de Hanle, la major, que inclou les planures de Galafi i Daoudaoua, i, a l'est, Dikhil i Gagade. Entre la planura de Hanle i el llac Abbe es troba la planura de Goba’ad, en estrets uadis, xares de acacias baixes i arenals.

Al sur es troba la depressió del Grand Bara, un desert al sur de Djibouti. Té poc més de 100 km², és una àrida planura formada pel llit de llac secs que separa la zona volcànica del país de la zona sedimentaria. Per este sec paisage en xares i herbes disperses pastan antílops, gaseles i órices, en pluges que poden inundar la planura en juliol i setembre i miges màximes anuals entre ORDC i ORDC. Una estreta franja costera que s'adinsa en Eritrea es considera part de la ecorregió desert coster d'Eritrea.

En la costa del nordest es troba una planura costera, Godoria/Doumeira, que s'estén des de l'illa de Doumeria, en la frontera en Eritrea, fins al tossal de Ras Siyyan al sur, en extensió als manglars de Godoria. Forma part del Rift. Fins a Obock, la costa és baixa i arenenca, en corals, i forma una àmplia planura front a l'estret de Bab-el-Mandeb, la porta del mar Roja i l'oceà Índic. La baïa o ensenar de Ghoubbet-al-Kharab està separada de la mar per un estret de 750 m en la chicoteta illa de Abou Maya en el centre.