Anar al contingut

Genesis Nomad

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Genesis Nomad

La Genesis Nomad, també coneguda com Sega Nomad o simplement Nomad, és una consola portàtil de Sega llançada només en Norteamérica en octubre de 1995. Pertanyent a la quinta generació de videoconsoles, és la successora de la Game Gear i va competir contra la game.com de Tiger Electronics, la Game Boy Color de Nintendo i la Neo Geo Pocket de SNK. La Nomad és una variació portàtil de la consola de Sega, la Sega Genesis —conegut com a Mega Drive fòra de Norteamérica—. També podria usar-se en un televisor a través d'un port de video. Dissenyada a partir de la Mega Jet, una versió portàtil de la consola domèstica dissenyada per a usar-se en vols de llínea aérea en Japó.

El Nomad va ser la successora de la Sega Game Gear i l'última consola portàtil llançada per Sega. Llançat vesprada en l'era del Genesis, va tindre una vida útil curta, compresa entre 1995 i 2000. Es va vendre exclusivament en Amèrica del Nort i utilisa el bloqueig regional NTSC. L'enfocament de Sega en Sega Saturn va deixar al Nomad en poc soport i era incompatible en varis perifèrics del Genesis, inclós el Power Base Converter, Sega CD i 32X, pero era compatible en jocs sense llicència i fins a pirates. Es varen vendre al voltant d'1 milló d'unitats i es considera un fracàs comercial pese a l'èxit que va tindre la seua antecessora Game Gear.[1]

Història

[editar | editar còdic]
El Mega Jet, una Mega Drive portàtil dissenyada per a avions i automòvils, va proporcionar l'inspiració de disseny per a la Genesis Nomad.

El Sega Genesis va ser l'entrada de Sega en l'era de les consoles de videojocs de 16 bits.[2] En Japó, Sega va llançar el Mega Jet, una versió portàtil del Mega Drive per a usar en vols de Japan Airlines. El Mega Jet requerix una conexió a una pantalla de televisió i una font d'energia, per lo que anara dels vols de les aerollínies solament es pot usar en automòvils equipats en un televisor i un receptàcul per a mistera de cigarrets.[3] En els avions, el Mega Jet es conectava als monitors dels reposabrazos. Va tindre un llançament llimitat al consumidor en els grans almagasens japonesos en 1994, pero no va tindre èxit.[4]

Una vista d'avant cap a dalt del Nomad, que mostra l'interruptor d'encés roig, el port de «entrada de CC», l'entrada de cartuchos i un port de «eixida de AV» per a mostrar el Nomad en un monitor de TV

En planejar llançar una nova consola portàtil per a reemplaçar a Game Gear, Sega originalment tenia l'intenció de produir un sistema en un interfaç de pantalla tàctil dos anys abans que la computadora portàtil Game.com de Tiger Electronics. No obstant, la tecnologia de pantalla tàctil era costosa en eixe moment, per lo que Sega va llançar Genesis Nomad, una versió portàtil de Genesis.[5] El nom en clau del desenroll va ser «Project Venus».[6][7] Sega esperava capitalisar la popularitat de Genesis en Amèrica del Nort. En eixe moment, Genesis Nomad era l'única consola portàtil que podia conectar-se a un televisor.[4]


El Nomad es va llançar en octubre de 1995 solament en Norteamérica.[6][1] El llançament va ser de cinc anys en el lapsus de mercat de la Genesis, en una biblioteca existent de més de 500 jocs de la consola.[8] Si ben The Ooze de Sega Technical Institute es va planejar originalment com un joc de llançament, no es va incloure.[9] Segons el exjefe d'investigació i desenroll de Sega of America, Joe Miller, el Nomad no estava destinat a reemplaçar al Game Gear, i Sega tenia pocs plans per a la nova computadora de mà.[8] Sega admetia cinc consoles diferents: Saturn, Genesis, Game Gear, Pico i Master System, aixina com els complements Sega CD i 32X. En Japó, Mega Drive mai havia tingut èxit i Saturn va tindre més èxit que PlayStation de Sony, per lo que el director eixecutiu de Sega Enterprises, Hayao Nakayama, va decidir centrar-se en la Saturn, lo que va resultar en el fi del soport per als productes basats en Genesis.[10] Ademés, la Game Boy, consola portàtil de Nintendo que havia segut dominant en el mercat, es va tornar encara més dominant en el llançament de Pokémon Rojo i Blau. Açò va significar que el Nomad no va tindre èxit. Per a 1999, el Nomad es venia a menys d'un terç del seu preu original.[4]

Especificacions tècniques

[editar | editar còdic]

Similar al Genesis i Mega Jet, la CPU principal del Nomad és una Motorola 68000.[11] En posseir capacitats similars de memòria, gràfics i sò, la Nomad és casi idèntica a la consola de tamany complet; l'única variació és que és completament autosuficient.[12] El Nomad té una pantalla LCD a color retroiluminada de 3,25 polzades en diagonal[13] i una eixida A/V que permet reproduir el Nomad en una pantalla de televisió.[11] Els elements de disseny de la computadora de mà es varen fer similars als de Game Gear, pero varen incloure sis botons per a una compatibilitat total en versions posteriors de Genesis.[4] També es varen incloure un interruptor d'encés roig, un conector per a auriculars, un dial de volum i una entrada de controlador separada per a jocs multijugador. El port del controlador funciona com a jugador 2, per lo que els jocs d'un sol jugador no es poden jugar en un control de Genesis.[11] El Nomad podria funcionar en un adaptador de CA, un carregador de bateria conegut com Genesis Nomad PowerBack o sis bateries AA,[6][14] que brinden una duració de bateria de dos a tres hores.[4]

Una Motorola MC68000, similar a l'utilisat en el Genesis Nomad

El Nomad és totalment compatible en varis perifèrics de Genesis, inclosos Sega Activator, Team Play Adaptor, Mega Mouse i els complements de ret Sega Channel i XBAND. No obstant, Nomad no és compatible en el Power Base Converter, Sega CD o 32X. Açò significa que el Nomad solament pot reproduir jocs de Genesis, mentres que la consola estàndar també pot reproduir jocs de Master System, Sega CD i 32X en els respectius complements.[4]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 «The 10 Worst-Selling Handhelds of All Clave».
  2. «Retroinspection: Mega Drive».Imagine Publishing.(27)
    42–47.
  3. «Mega Jet Lands!!».Sendai Publishing.(57)
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 «Retroinspection: Sega Nomad».Imagine Publishing.(69)
    46–53.
  5. Fahs, Travis. «IGN Presents the History of SEGA (Page 7)» (en en).
  6. 6,0 6,1 6,2 Marriott, Scott Alan. «Sega Genesis Nomad - Overview» (en en). Allgame.
  7. «Sega's 16-Bit Hand-Held Now Named Nomad».Sendai Publishing.(73)
  8. 8,0 8,1 Horowitz, Ken. «Interview: Joe Miller» (en en).
  9. Horowitz, Ken. «Developer's Donen: Sega Technical Institute» (en en). Ken Horowitz.
  10. Kent, Steven L. (2001). The Ultimate History of Video Games: The Story Behind the Craze that Touched our Lives and Changed the World (en en), Roseville, Califòrnia: Primera Publishing, pp. 508, 531. ISBN 0-7615-3643-4.
  11. 11,0 11,1 11,2 «Nomad: Sega's On-the-road Warrior».IDG.(87)
  12. «Pocket Cool».Ziff Davis.(89)
  13. Linneman, John (13 de maig de 2018). «DF Retro: Revisiting Sega's Nomad - the original Switch?» (en en).
  14. «Games 'n' Gear».IDG.(93)