Gaur (ciutat)

Gaur (també coneguda com Gauḍa, Gour,[1] Lakhnauti o Jannatabad) és una antiga ciutat històrica de Bengala, ara en ruïnes, en la part oriental del subcontinent indi,[2] i una de les capitals més importants del subcontinent indi clàssic i migeval, que alguna volta va aplegar a ser una de les ciutats més poblades del món.
Geografia
Situada en la frontera entre Índia i Bangladés, en la majoria de les seues ruïnes en el costat indi i algunes estructures en el costat bangladesí. S'estenen a abdós costats de la frontera internacional i es dividixen entre el districte de Malda de Bengala Occidental i el districte de Chapai Nawabganj de la divisió de Rajshahi. La Porta de Kotwali, que abans formava part de la ciutadella, ara marca el lloc de control fronteriç entre els dos països.
El costat occidental de la ciutat estava banyat pel riu Ganges, i dins de l'espai, entre terraplens i el riu es trobava la ciutat pròpiament dita, en un fort que contenia el palau en el seu cantó suroest. Situada 40 km aigües avall de la localitat de Rajmahal, ara solament hi ha terra, pel desplaçament del llit del riu.
Història
Segons la tradició, la ciutat hauria segut fundada per Lakshmana, d'a on prové el seu antic nom de Lakshmanavati, que s'hauria convertit en Lakhnauti. Gaur va ser la capital de Bengala baix varis regnes. La regió de Gauda també va ser província de varis imperis panindios. Durant el VII, el regne de Gaur va ser fundat pel rei Shashanka, el regnat del qual es correspon en el començ del calendari bengalí. l'Imperi Pala va ser fundat en Gaur durant el VIII. L'imperi dominava gran part del subcontinent indi del nort. Gaur es va fer conegut com Lakhnauti durant la dinastia Sena.[3] Gaur es va convertir gradualment en sinònim de Bengala i bengalí.
La seua història atestada comença per la seua conquista en 1198 per la dinastia musulmana dels gúridas. Seguirà sent la sèu principal del poder islàmic en Bengala durant més de tres sigles. Va ser conquistada pel sultanat de Delhi en 1204. Quan els sultans afgans de Bengala imponen la seua independència, traslladen la sèu del seu govern a Pandua, també en el districte de Malda, cap a 1350. Per a construir la seua nova capital, saquegen Gaur duent-se tots els monuments que podien transportar. No obstant, Gaur sembla ser una ciutat activa en eixe moment. El Nagarakertagama, un poema èpic javanés escrit en 1365 durant el regnat del rei Hayam Wuruk de Mayapajit (Java Oriental), cita a 'Goda', és dir, Gaur, entre els països d'a on procedixen els comerciants que apleguen als ports del regne. l'almirant chinenc Zheng He va visitar Gaur en 1431.
Durant 115 anys, entre 1450 i 1565, Gaur va ser la capital del sultanat de Bengala. En 1500, Gaur era la quinta ciutat més poblada del món, en una població de 200.000 habitants.[4] Els sultans varen construir una ciutadella, moltes mesquites, un palau real, canals i ponts. Els edificis es cobrien en taulells vidriades. Es va convertir en una de les ciutats més densament poblades del subcontinent indi. La ciutat va prosperar fins al colapse del sultanat de Bengala en el XVI quan l'Imperi mogol va prendre el control de la regió. Quan l'emperador mogol Humayun va invadir la regió, renombró la ciutat com Jannatabad (ciutat celestial). La majoria de les estructures que sobreviuen en Gaur són del periodo del sultanat de Bengala. La ciutat va ser saquejada per Sher Shah Suri, de l'Imperi suri.
En 1564, Sulaiman Kirani, un aventurer pastún que va ocupar Gaur, ho va abandonar per Tanda, més prop del Ganges. Els generals d'Akbar, el més gran (est és el significat del seu nom en àrap) dels emperadors mogoles, varen ocupar Gaur en 1575 quan Daud Shah, l'últim governant de la dinastia afgana, es va negar a rendir homenage a l'emperador mogol. A esta ocupació li va seguir una epidèmia de pesta que va contribuir a la caiguda de la ciutat. Quan va canviar el curs del Ganges, Gaur va perdre la seua importància estratègica i una nova capital mogol es va desenrollar més tart en Daca.
Des de llavors, Gaur no és més que un conjunt de ruïnes, pràcticament coberta de vegetació. En el seu apogeu, la ciutat s'estenia casi 12 km de nort a sur, d'1,5 a 3 km d'ample. En els suburbis, cobria un àrea de 50 a 75 km². En el XVI, els portuguesos varen deixar relats detallats de la ciutat i el historiador portugués Manuel de Faria i Sousa (XVII) va estimar la seua població en 1.200.000 habitants. Les muralles, que tenien 12 m d'altura i de 5 a 6 m de gruixa en la base encara existixen. Al nort de la ciutat es troba el Sagar Dighi, un gran depòsit d'aigua d'1.600 m per 750 m que va ser construït en 1126.
Referències
- ↑ Plantilla:Cita EB1911
- ↑ Dineschandra Sircar (1971). Studies in the Geography of Ancient and Medieval Índia, Motilal Banarsidass Publ., pp. 119–. ISBN 978-81-208-0690-0. «"Aixina, Gauda (Gaur) va florir com una ciutat important a l'orient de l'Índia durant un periodo de temps considerable abans de l'establiment del domini musulmà, i els gobernant premusulmanes del país a sovint construïen noves ciutats en el seu nom en les rodalies del lloc..."»
- ↑ Thakur, Harish, K(2013).«Theories of Roma Origins and the Bengal Linkage».Mediterranean Journal of Social Sciences.4doi:10.5901/mjss.2013.v4n10p22.
- ↑ Kapadia, Aparna. «Gujarat's migeval cities were onze the biggest in the world – as a viral video reminds us». Scroll.in.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gaur (ciudad)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.