Anar al contingut

Garay (llinage)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El llinage Garay (en castellà) o Garai (en grafia vasca contemporanea) és un llinage espanyol d'orige vasc, que va passar a Hispanoamèrica. També existix un llinage toponímic homònim en Hongria.

Els Garay de l'Europa Central

En l'Europa Central el llinage d'orige toponímic Garai, Garay o Gorjanski és un llinage d'orige magiar (hongarés) que significa originari de Gara i va donar nom a una família noble en el Regne d'Hongria, una branca del clan de Dorozsma (Duružel meuć), en els membres notables en els sigles XIV i XV. Va administrar les regions meridionals del cridat regne de Sant Esteban, per lo que és freqüent trobar escrit este llinage en grafia eslava. Varis membres de la família varen ocupar el càrrec de Nádor d'Hongria, la figura més poderosa despuix del rei. Igualment per via de matrimoni varen quedar emparentats en la família del rei Segismundo d'Hongria (també posterior rei de Bohèmia i Emperador Germànic). Entre els membres més notables d'esta família es troben:

Els Garay d'Espanya

En la península ibèrica el llinage Garay o Garai és d'orige vasc, de la vila de Sopuerta (Viscaya), i va aparéixer en Tolosa (Guipúscoa) a partir de 1346. Es tracta d'una paraula d'us comú en vasc, utilisada com a adjectiu ('Alt') o com a substantiu ('Altura', Alt de montana', 'Eminència', 'Cerro', 'Otero'). Aixina mateix, posseïx la significació de 'Hórreo'. En Viscaya esta el poble de Garay en la comarca del duranguesado..

  • Blasco de Garay científic i inventor del XVI que va ensajar, entre atres ingenis, l'aplicació de rodes motrius per a impulsar bucs. D. Tomás González Hernández (archivero de Simancas) li va atribuir en 1825 la realisació de les primeres proves de màquina de vapor aplicada a la navegació en l'any 1543 durant la quinta i última experiència en el port de Barcelona, el 17 de juny de 1543.

Hispanoamèrica

El llinage Garay en Colòmbia es pot trobar en ciutats com Barranquilla, Cartagena i Santa Marta. Es creu que en Colòmbia prové de Francisco de Garay, el qual va anar un conquistador espanyol.

En Perú existix el llinage Garay i el llinage Vergaray.

En Chile es troben famílies Garay, encara que són molt poques.

En Nicaragua apleguen els Garay en 1760 des de Granada, havent una tendència a les famílies numeroses i linajes independents. Açò representa que en Granada estan censats un 0.45 % dels habitants en el llinage Garay d'Espanya.

El llinage Garay en Mèxic és conegut casi en tots els estats de la República Mexicana, havent una tendència a les famílies numeroses i linajes independents.

Branques

Una branca de la Casa de Garay va tindre la seua casa solar en verbel. Una atra branca es va establir en Amorebieta, a on va fundar una casa de nom "Garay-verbel". Una atra casa va haver en Etxano. Una atra branca va tindre cases solars en Berriz, Abadiano i Sopuerta, en el partit judicial de Valmaseda, d'a on va passar a Castella i Índies. En posterioritat, va passar a atres punts de la geografia espanyola, radicant per eixemple en Tudela, província de Navarra, i Aragó. Una branca va passar a Mèxic, sent descendent d'ella, Antonio Garay, naixcut en Veracruz, que va aplegar a ser Ministre de Facenda, lo que li va reportar unes retribucions molt importants. Va ser qui es va beneficiar de la construcció de vàries llínees de ferrocarril, despuix del fracàs de Francisco Arrillaga i atres concessionàries. Els seus negocis més prosperos varen ser els textils, en la seua fàbrica en La Magdalena, una de les millors equipades de Mèxic.

Escuts

  • Vasc de la vila de Sopuerta, en el partit judicial de Valmaseda (Viscaya), d'a on va passar a Castella i Índies. Du per armes: De gules, un prat cercat en pals d'or, entretejido en mechons de sinople i or, i dins de la empalizada un cérvol d'or en el cap tornat a l'esquerra, mirant a un àguila de sabre posada en el seu llom i picant-li en el llaç esquerre del coll, del que mana sanc.
  • Els de Bilbao duen: Partit, 1.º d'argent, una banda de gules carregada d'una flor de lis d'or, acompanyada en lo baix d'un arbre de sinople i un javalí de gules travessat al tronc; i 2.º d'argent, cinc roses de gules posades en sotuer.
  • Uns atres de Viscaya duen: De gules, un roure al natural i dos lleons d'or empinats al seu tronc, un a cada costat.
  • Els de Gerrikaitz duen: Escut partit, 1.º de gules, huit estreles d'argent; i 2.º de sinople, un hórreo d'or.
  • Els de Amorebieta duen: d'azur, una creu plana d'argent sobre ones d'aigua d'argent i azur. (Esta branca va fundar en Amorebieta una casa de nom "Garay-Zubiaur".
  • Els de Tudela duen: De gules, un lleó rampante d'or que du en la seua garra destra una bandera d'argent. (els Garay en eixa ciutat del sur de Navarra (en vasc Nafarroa) són citats en el XIII molt anteriors als atres linajes Garay disseminats per Viscaya, Guipúscoa i Àlaba, i són reconeguts pels reis de Navarra i Aragó Jaime I el Conquistador i Alfonso X de Castella en distintes mercés, com a possessions en la ciutat de Lorca, per haver ajudat en fets de guerra. García de Garay, en atres tres germans, va vindre de Tudela (Navarra) a la lluita entre els rebels del Regne de Múrcia. Varen talar els sembrats tot aquell Regne de Múrcia, accions que va permetre pacificaron aquelles terres. Este linaje va provar la seua noblea en les Órdens de Santiago en 1626 i 1629; i en la de Carlos III en els anys 1794, 1817 i 1829.)
  • Els de Echano (en vasc: Etxano): en camp d'argent, un roure de sinople en un llop de sabre pasante al peu del seu tronc, partit de gules, en una creu plana d'argent.
  • Els de Berriz i Abadiano: en camp d'argent, una carrasca de sinople, frutado d'or, en un llop de sabre pasante al peu del seu tronc i acebat d'un corder de gules. Bordura coser d'argent carregat d'huit sotueres de gules.

Una Linaje de la Casa de Garay en Aramayona, està contingut en les Grandea d'Espanya.

Vore també

Referències

Enllaços externs