Gamala
Gamala (en hebreu gamlā, גמלא, en grec Gamala, Γάμαλα, en àrap El-Ahdab, الأدحب) va ser una antiga ciutat judeua en els Alts del Golán. Habitada des de l'Edat de Bronze Primerenca, provablement va ser fundada com una fortalea seléucida durant les Guerres Síries. Com els romans la varen sitiar durant la gran tumult judeu de el I, Gamala és un símbol de heroísmo per al modern Estat d'Israel, ademés d'un important lloc històric i arqueològic. El jaciment es troba dins de la Reserva Natural de Gamala.
Història
La ciutat de Gamala pren el seu nom del hebreu gamal, "camello", per estar situada en un tossal, en la zona sur del Golán, que evoca la forma de joroba de camello. Provablement fundada com una fortalea seléucida en el III a. C., els judeus la varen habitar des de l'últim quarto de el II a. C., sent anexionada pel rei asmoneo Alejandro Janneo en c. 81 a. C..[1]
Flavio Josefo, comandant en cap de Galilea durant el gran tumult judeu, fortificó Gamala en l'any 66 fent-l'el seu principal bastió en el Golán.[2] Josefo dona una descripció topogràfica molt detallada de la ciutat i dels escarpados barrancs que excloïen la necessitat de construir una muralla a la seua entorn. Solament a lo llarc de la loma nort, en l'extrem oriental de la ciutat, va tindre que construir-se una muralla de 350 metros de llongitut, reforçant els buits i breches existents entre les cases i destruint les que es trobaven en el seu camí.
Inicialment lleal als romans, Gamala es va tornar rebel baix l'influència dels refugiats d'atres llocs. Va ser una de les cinc ciutats de la Galilea i del Golán que varen estar en contra de les legions de Vespasiano, lo que reflectix la cooperació entre la població local i els rebels. En temps del tumult, la ciutat falcava monedes, provablement més com a mig de propaganda que com a diners corrents. Duyen l'inscripció "Per a la redenció de Jerusalem la S[agrada]" en una mescla de paleo-hebreu (bíblic) i arameo, de les que solament s'han trobat 6 d'elles.
Josefo també proporciona una descripció detallada del sege romà i la conquista de Gamala en l'any 67 per components de les legions X Fretensis, XV Apollinaris i V Macedonica.[3] Els romans primer varen intentar prendre la ciutat per mig d'una rampa de sege, pero varen ser rebujats pels defensors. Solament en el segon intent els romans varen tindre èxit, fent breches en tres llocs diferents i invadint la ciutat. Es varen enfrontar als defensors judeus en combat cos a cos per l'empinat tossal. La lluita pels estrets carrers varen continuar, a on els soldats romans devien defendre's dels defensors que els atacaven des de posicions superiors. Lluitant per les teulades, es varen derrocar, matant a molts soldats, els romans varen tindre que retirar-se. Els legionaris varen tornar a entrar en la ciutat uns dies més vesprada, vencent finalment la resistència judeua i completant la captura de Gamala.
Segons Josefo, varen caure morts uns 4000 habitants, mentres que 5000, tractant d'escapar per l'empinada ala nort, o be varen ser alcançats de mort, o be varen caure o es varen tirar pel barranc.[3] Tot açò sembla exagerat puix el número estimat de habitants abans del tumult estava entre 3000 i 4000. L'idea de que estes persones se suïcidaren en massa també ha segut qüestionada, ya que el relat sembla forçat com a analogia en el història del final del sege de Masada, també relatat per Josefo.
Sinagoga
.JPG)
Els restants d'una de les més antigues sinagogues es troba dins de les muralles de la ciutat. Va ser construïda de pedra llaurada en naus de pilars. Media 22 per 17 metros, la seua sala principal estava rodejada per una columnata dòrica, les seues columnes esquinadas tenien perfil de cor i s'entrava per portes dobles al suroest. S'ha descobert un bany ritual o mikve. Poc abans de la destrucció de Gamala, la sinagoga sembla haver-se convertit en una vivenda per a refugiats, com atesten varis fumerals i grans cantitats de gorcs de cuina i gerres d'almagasenament que s'han trobat en la paret nort. Situada junt a la muralla de la ciutat, s'han trobat 157 pedres de balista en el saló de la sinagoga i 120 puntes de flecha en el seu veïnat. La sinagoga provablement data de finals de el I a. C., sent una de les sinagogues més antigues del món.
La cronologia de la sinagoga va ser impugnada per Ma'oz en 2012. La seua interpretació és que va ser construït al voltant de l'any 50 i va ser afegit un mikve en el 67. Per a Ma'oz, el mikve més primerenc era una cisterna d'aigua.[4]
Vore també
Referències
Bibliografia
- (2002) The First Jewish Revolt: Archaeology, History and Ideology, Routledge. ISBN 0-415-25706-9.
- Flavio Josefo. William Whiston, A.M., traductor (1895). The Works of Flavius Josephus – Antiquities of the Jews. Auburn i Buffalo, Nova York: John E. Beardsley. Consultat el 14 d'octubre de 2013.
- Flavio Josefo. William Whiston, A.M., traductor (1895). The Works of Flavius Josephus – The Wars of the Jews. Auburn i Buffalo, Nova York: John E. Beardsley. Consultat el 14 d'octubre de 2013.
- Samuel, Rocca (2008). The Forts of Judaea 168 BC – AD 73, Oxford, RU: Osprey Publishing. ISBN 978-1-84603-171-7.
Referències
- ↑ Flavio Josefo, Antiguetats dels judeus 13, 394.
- ↑ Flavio Josefo, Les guerres dels judeus, 2, 574.
- ↑ 3,0 3,1 Flavio Josefo, Les guerres dels judeus, 4, 1-83.
- ↑ Zvi Uri Ma'oz(2012).«Four notes on the excavations at Gamala».Tel Aviv:39
- 230–237.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gamala» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.