Galvanisme

El galvanismo és una teoria del mege italià Luigi Galvani (1737-1798) segons la qual el cervell dels animals produïx electricitat que és transferida pels nervis, acumulada en els músculs i disparada per a produir el moviment dels membres. A partir de la publicació en 1791 del seu llibre De viribus electricitatis in motu musculari commentarius, el fenomen galvànic es va fer públic, conegut en tot lo món i va escomençar a ser estudiat per gran cantitat de científics.
Esta singular teoria va recórrer els claustres universitaris europeus entre finals de el XVIII i primeres décades de el XIX. Els experiments en animals, i fins a en cadàvers humans, encorajaven la secreta esperança de que, per mig de l'electricitat, pogueren sanar-se malalties que provocaven paràlisis i encara reanimar un cos mort. Eixes experiències poden considerar-se un remot antecedent del desfibrilador cardíac modern.
En 1818, en l'universitat de Glasgow, el mege Andrew Ure maravilló a un auditori popular aplicant corrent al nervi frénico esquerre i al diafragma del cadàver d'un ajusticiado en la horca, en lo que va conseguir la reanimació del cos. Tot va terminar en un frenètic festival d'horror quan es va aplicar corrent al nervi supraorbital i al taló. A mida que pujava el voltage, "es varen exhibir les caraces més horribles. Ràbia, horror, desesperació, oix i somriures espantosos varen unir la seua horrible expressió en el rostre de l'assessí", va narrar el propi Ure.
Dos anys abans, en un castell suís, Mary Shelley havia concebut la novela Frankenstein o el modern Prometeo en la que és molt clara la referència als experiments que llavors es feyen en l'electricitat, que apassionaven al marit de Mary, el poeta Percy Bysshe Shelley, i al grup d'intelectuals que la rodejava, entre ells Lord Byron, a qui va tindre com a veí en Suïssa, i al "pobre" Polidori, que es va suïcidar tres anys despuix. La teoria d'un decorregut elèctric nerviós, produït pel cervell, conduït pels nervis i almagasenat en els músculs, ha segut abandonada pels científics.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Galvanismo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.