Anar al contingut

Gallarita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Gallarita
Per a atres usos d'este terme vore Pedicularis sylvatica.
Gallarutos en un rebollo (Quercus pyrenaica).
Biorhiza pallida, una de les espècies que produïxen gallaritas

La gallarita, gallarón o gallaruto és l'excrescència que ix en els roures i quejigos per efecte de la picadura d'un himenòpter de la família Cynipidae. És un cas particular de lo que més en general es diu agalla. La femella posa un ou en un full que està creixent junt en substàncies químiques que estimulen el creiximent de teixits nous. La larva s'alimenta d'eixos teixits i permaneix protegida en l'interior de l'agalla.

En molts llocs és considerada erròneament com el frut d'estos arbres. Esta paraula no està inclosa en el diccionari de la Real Acadèmia Espanyola, encara que és nomenada per alguns autors espanyols:

Res faltava en l'escenari: matos densos, calveros, camins d'argila encharcados, bogales, bellotes i gallaritas.
Una agalla en la part inferior d'un full de roure.


Les gallaritas s'han usat per a fer un tipo de tinta des dels temps dels romans.[1] En alguns llocs era utilisada com canica para diversos jocsPlantilla:On, i és freqüent el seu us en diferents manifestacions culturals com a ornament, com en el carnestoltes de la localitat de Mecerreyes (Burgos, Espanya).[2]

Referències

  1. ↑ Diringer, David (1 de març de 1982). The Book Before Printing: Ancient, Medieval and Oriental, Dover Publications, pp. 551–2.
  2. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».