Galerus
Galerus és el nom que donaven els romans al pétaso grec, és dir, al capell que solien usar els caçadors, els pastors i els viagers.
S'assegurava davall la barba en correges i es tirava sobre les esquenes quan convenia. Els primers romans solament usaven el galerus en el camp i Cincinato anava en ell quan els comissionats dels senadors li varen traure del llaurat per a elegir-li dictador romà. Es diu que Augusto usava el galerus en la seua casa mateixa quan prenia el sol. Baixe els emperadors es va permetre dur-ho en els jocs públics per a resguardar-se de l'ardor del sol. Este mateix us s'observava entre els grecs puix sabem que varen ofegar baix la multitut i pes dels galerus que varen tirar com una prova de respecte a Dracon antic llegislador dels atenienses, en publicar en el teatre les lleis que els havia arreglat.
Referències
[editar | editar còdic]Diccionari històric enciclopèdic, 1833
- Este artícul conté una traducció derivada de «Galerus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.